L’ONU adverteix de l’increment de la vulnerabilitat de la població davant l’empitjorament del canvi climàtic
L’organització afirma que els impactes i riscos de les disrupcions climàtiques són més complexos i difícils de gestionar
Un nou informe del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPPC) de l’ONU adverteix de l’increment de la vulnerabilitat de la població mundial i els ecosistemes davant l’empitjorament del canvi climàtic. L’organització assenyala que aproximadament entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos molt vulnerables a les disrupcions climàtiques. “L’ús insostenible dels recursos naturals, la desforestació, la contaminació, i la pèrdua de biodiversitat afecten negativament la capacitat d’adaptació de les societats i ecosistemes”, detalla l’informe. En aquesta línia, l’ONU també adverteix que els impactes i riscos provocats per les condicions climàtiques són cada vegada més complexos i difícils de manejar.
“El canvi climàtic ha causat danys substancials, i pèrdues cada cop més irreversibles als ecosistemes terrestres, marins d’aigua dolça, costaners i oceànics”, destaca l’IPPC. L’informe de l’ONU diu que és “inequívoc” que el canvi climàtic ja ha alterat els sistemes humans i naturals, i subratlla que les decisions i accions que es preguin en la pròxima dècada són “determinants” pel desenvolupament de la resiliència al clima a mitjà i llarg termini.
L’ONU afirma que revertir la situació depèn en gran mesura de la reducció dels gasos d’efecte hivernacle. “Si l’escalfament global supera els 1,5ºC en les properes dècades, molts els sistemes humans i naturals s’enfrontaran a riscos greus addicionals”, adverteix.
Biodiversitat
Segons l’IPPC, salvaguardar la biodiversitat dels ecosistemes és “fonamental” pel desenvolupament de la resiliència climàtica. L’informe assenyala que el manteniment d’aquests a escala global depèn d’una conservació “eficaç i equitativa” d’aproximadament entre el 30% i el 50% de les zones terrestres, d’aigua dolça i oceànica de la Terra.
En els ecosistemes terrestres, entre el 3 i el 14% de les espècies avaluades s’enfrontaran a un “alt risc d’extinció” en nivells d’escalfament d’1,5 °C. Aquest percentatge podria augmentar fins el 18% si es produeix un escalfament de 2 °C, fins al 29 % amb 3°C de més, fins al 39% amb 4°C, i incrementar-se fins el 48% amb pujades de 5°C.
En aquest sentit, l’informe destaca que algunes pèrdues ja són “irreversibles”, com les primeres extincions d’espècies provocades pel canvi climàtic o l’impacte en alguns ecosistemes com les àrees polars o les zones costaneres, que pateixen com a conseqüència el desgel i la pujada del nivell del mar.
Inseguretat alimentària
L’informe adverteix que el canvi climàtic pressionarà cada cop més la producció i l’accés als aliments, especialment a les regions vulnerables, afectant la seguretat alimentària. Amb un escalfament global d’entre un 1,5ºC i 2ºC, l’augment de la freqüència, la intensitat i la gravetat de les sequeres, les inundacions i les onades de calor, i l’augment continuat del nivell del mar incrementarà “de moderada a alta” els riscos per la seguretat alimentària a les regions vulnerables, amb nivells d’adaptació nuls o baixos.
A un nivell d’escalfament global de 2 C o més a mig termini, l’informe diu que els riscos per a la seguretat alimentària a causa del canvi climàtic seran més greus, provocant “desnutrició i deficiències de micronutrients,” amb un fort impacte a l’Àfrica subsahariana, Àsia del Sud, Amèrica Central i Amèrica del Sud, i a illes petites
Cooperació internacional
L’ONU demana que per poder revertir la situació es cooperi a nivell internacional i que els governs treballin a tots els nivells amb la societat civil, comunitats, cossos educatius i científics, i institucions, així com també amb els sectors privats. “El desenvolupament resilient al clima s’habilita quan els governs, la societat civil i el sector privat prenen decisions de desenvolupament inclusives que prioritzen la reducció de riscos, l’equitat i la justícia”, destaca l’informe.
Des de l’organització es reclamen “condicions favorables” per “implementar, accelerar i mantenir” l’adaptació al clima. Afegeixen que aquests requereixen “compromís polític” i “objectius clars”, així com un millor coneixement sobre impactes i solucions, mobilització i accés a recursos financers adequats, seguiment i avaluació, i processos de govern inclusius.