Un espai fràgil i amenaçat d’un “valor incalculable”

L’Ajuntament de Cassà de la Selva reflecteix en el seu pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) diverses mesures de protecció per al prat de dall d’Esclet. “En un apartat es parla de l’interès que té i se’n limiten els usos. Per exemple, no s’hi pot entrar amb vehicles, llevat que sigui per fer la gestió del prat, que s’ha de mantenir amb la gestió tradicional. Tampoc s’hi pot construir res”, explica Maite Garrigós, tècnica de Medi Ambient del consistori i també una de les persones del grup que treballen per preservar aquest indret altament fràgil i amenaçat.

Amb tot, Garrigós avisa que l’Ajuntament no té “gaire marge” d’actuació i proposa figures de protecció supramunicipals per a la conservació del prat de dall: “Això mostraria que aquest espai té interès i hi hauria més garanties de continuïtat. A més, els finançaments venen condicionats a l’acolliment d’una d’aquestes figures.”

Entre les mesures que s’han dut a terme al prat de dall, hi ha diversos acords de custòdia de cinc hectàrees de prats adjacents. El primer, el 2011, consistia en una zona de dues hectàrees on es va reproduir la zona de prat: “Vam deixar-hi de conrear, llaurar i abonar. I es va gestionar amb una o dues dalles a l’any.” L’any passat es va renovar aquest conveni i es va ampliar amb més terres, fins a arribar a poc més de cinc hectàrees. “Les destinarem a prat. Creiem que són més adients i potser se’ns inunden i tenim més èxit. Tot i que això triga temps a aconseguir-se, crec que algun dia veurem resultats fantàstics”, explica Garrigós. La reconversió de més terres a prat afavoreix la “cadena ecològica”, que es comença a reproduir quan deixen de llançar-s’hi pesticides i adobs. Això és molt avantatjós per als amfibis i els rèptils, que hi comencen a criar i es converteixen en font d’aliment per a les aus: “Quan hi ha més menjar, hi ha més fauna.”

Garrigós explica quina és la importància d’un espai com aquest: “Té un valor incalculable, perquè, en un lloc on tot són explotacions agrícoles, tenir un espai sense producció augmenta la biodiversitat exponencialment.” També assenyala que l’extracció d’aigua dels subsols i la crisi climàtica són les amenaces principals del prat de dall d’Esclet, a més de les molèsties que puguin tenir els ocells.

En aquest sentit, es mostra satisfeta que les converses amb els caçadors hagin fructificat. “Feia molt que parlàvem amb la Societat de Caçadors de Cassà de la Selva per demanar que no es cacés a la zona de prat, i fa uns mesos es va senyalitzar com a zona de reserva on no es pot caçar. Parlem d’unes 26 hectàrees entre el prat de dall i les zones adjacents.” Finalment, Garrigós explica que els biòlegs del Consorci del Ter fan un seguiment del prat per veure si evoluciona correctament. “Tot aquest espai és important. El veïnat té baixa densitat, és tranquil, obert i divers. Per això aquest indret és tan interessant”, assegura.