Dures crítiques a l’ACA per la solució al delta de la Tordera
L’associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera alerta que és ineficient, no compleix les directives europees i, a més del dany ecològic, incrementarà el risc a les persones i les propietats
L’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera (NatMonT) –de la qual forma part el grup de treball del Manifest de la Tordera– alerta que la solució proposada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en el marc del pla de gestió del delta, que es basa a mantenir els dos càmpings que hi ha a la desembocadura, provocarà l’efecte contrari i incrementarà el risc de danys materials i personals.
Per Javier Romera, membre del grup de treball, l’ACA ha optat unilateralment per la segona proposta –de les tres inicialment plantejades– amb l’únic objectiu “d’estalviar-se les indemnitzacions per clausurar i treure els dos càmpings”. S’estaria, doncs, davant “una visió continuista que aposta per mesures i intervencions basades en la canalització, dragats de lleres, neteges de vegetació i enjardinaments a demanda dels alcaldes”, i en contra de qualsevol criteri ecològic o ambiental amb “l’agreujant que es tracta d’un espai natural protegit, i que tot passa per la canalització del riu i dels seus afluents principals com a alternativa triada”.
La proposta, que responsables de l’ACA van presentar l’11 de maig passat al Teatre de Palafolls, implicaria aixecar la mota de Palafolls i, entre altres, canalitzar tot el drenatge del sector sud cap al rec Viver, que és el braç secundari de la Tordera. El problema, isegons els crítics, és que aquesta proposta només seria eficient si es retiren els càmpings que hi ha a banda i banda de la bocana: el Pinar, a Blanes i el Cap Fun, a Malgrat de Mar.
Màxima alerta
Els arguments en contra de la segona solució es centren a destacar que la reculada mínima de motes és manifestament insuficient per absorbir les grans crescudes del riu; no s’evita la inundació ni el risc de patir danys materials i de vides humanes a la majoria de càmpings del delta, així com la inundació de les zones agrícoles; és més, s’incrementaria la seva durada un cop passat el pic de la crescuda; es perpetua i s’accentua el retrocés litoral i la pèrdua de les platges davant dels càmpings del delta; no comporta cap millora ecològica o ambiental del riu Tordera i, finalment, s’impedeix la protecció i recuperació ecològica de les desembocadures del riu i del rec Viver. A més, segons exposen, dificultarà la declaració com a reserva natural parcial que els ajuntaments de Blanes i Malgrat de Mar ja han sol·licitat a la Generalitat.
La defensa de la tercera alternativa per part de NatMonT, que ja porta implícita una renúncia als seus màxims, respon únicament i exclusiva a la voluntat “d’assolir un acord de consens entre els diferents sectors territorials anteposant l’interès general al particular, i sempre de manera argumentada i fonamentada en realitats contrastades, no en percepcions”.
Javier Romera creu que l’ACA només té com a finalitat “evitar afrontar el cost que representa fer retirar aquests dos càmpings”. Unes instal·lacions que, segons Romera, estan en situacions anòmales: “El de Blanes, segons la darrera modificació del POUM, seria il·legal; mentre que el de Malgrat té problemes per aconseguir la llicència d’activitats”, destaca. També lamenta que en cap moment es busqui una solució global: “L’ACA tracta aquest tema com si fos un cas que afecta només Malgrat de Mar, Palafolls i Blanes, quan una actuació com aquesta sempre afecta la resta.”
El grup ha elaborat un informe que posa a disposició pública en què compara les alternatives suggerides en el pla de motes de la Tordera. L’objectiu és fer pública tota la informació de forma clara i contrarestar la defensa que ha fet l’ACA d’aquesta segona alternativa, per “no donar opcions a valorar la tercera, en les diferents trobades que s’ha fet amb el territori”.