Habitatges més saludables
Creix l’interès per la bioconstrucció, una aposta per materials naturals i de proximitat i criteris de sostenibilitat
La majoria de la gent hi arriba buscant l’estalvi energètic i després en descobrix els avantatges per a la salut
És com escriure el conte d’Els tres porquets a l’inrevés. El totxo ja no és la millor opció. En termes de salut, sostenibilitat i estalvi energètic, no només la fusta guanya pes, sinó que fins i tot la palla o la terra crua es presenten en alguns casos com una bona alternativa. Si la pandèmia va fer prendre consciència de la importància de la casa com a espai de benestar, l’encariment de l’energia està portant molta gent a plantejar-se com pot fer que l’espai on viu gasti el mínim possible. I és en aquest punt que la bioconstrucció, entesa com la construcció amb materials de proximitat i amb criteris d’eficiència energètica, comença a guanyar adeptes. “Fa quinze anys, quan jo vaig començar a parlar de bioconstrucció, era una cosa molt estranya. Ara fins i tot les administracions demanen cases fetes amb fusta”, explica l’arquitecte lleidatà Josep Bunyesc. Ell va començar després d’una estada a Suïssa, on, com passa en altres països europeus, la bioconstrucció fa anys que està implantada. Va començar per criteris d’estalvi energètic, amb la idea de gastar poc tant en la construcció com després en l’ús, i de seguida es va decantar també per la utilització de materials bio o naturals.
Fusta, terra crua, calç i cànem, palla... La filosofia és clara: “Que s’assembli tant com sigui possible a com ho feien els nostres avantpassats, abans de la Revolució Industrial”, explica. I no és només per consciència ecològica. És també per necessitat. “Com que l’accés a l’energia cada cop serà més difícil, hem de plantejar alternatives. Es tracta d’aconseguir sobirania energètica, d’aprendre a viure sense necessitat de petroli o de gas.”
L’estalvi energètic és sens dubte la porta d’entrada de molta gent al món de la bioconstrucció, però cada cop hi ha més evidències de la incidència sobre la salut que pot tenir un habitatge amb mala ventilació o molta presència de camps electromagnètics. Malgrat que segons l’OMS no hi ha encara prou evidència científica, l’arquitecte Jordi Pons, amb un màster en bioconstrucció, assegura que en l’àmbit europeu ja hi ha prou estudis que relacionen molts problemes de salut amb la presència de camps electromagnètics a la llar. Altres estudis vinculen els fongs produïts per una mala ventilació amb malalties respiratòries. En aquest sentit, David Casas, consultor en salut de l’habitatge, recomana fer estudis de mesurament ambiental, perquè, amb una petita intervenció, actuant per exemple per aconseguir neutralitzar el cablejat que passa per darrere del capçal del llit, “es poden eliminar focus de radiació i aconseguir una bona higiene electromagnètica”. Bueno assegura que hi ha més de 4.000 estudis que ho corroboren i que en països com Àustria, més avançats, la sensibilitat electromagnètica està reconeguda. No es tracta de fer grans canvis. Només és qüestió de tenir-ho en compte a l’hora de fer un habitatge, perquè “a vegades un bon disseny pot resoldre el problema”.
Materials i ventilació
A banda del tema de les radiacions, que Pons considera fonamental per parlar de bioconstrucció, ell insisteix en dos aspectes més per millorar la salut dels nostres habitatges. El primer és “evitar tant com sigui possible els productes sintètics en tots els materials que tinguin contacte amb l’ambient interior, com poden ser pintures, coles o vernissos”. Han de ser tan ecològics com sigui possible. “Hi ha un component que pot ser nociu per a la salut, el formaldehid, present en la fusta aglomerada i en molts altres productes. Per això insistim que els materials han de ser tan naturals com sigui possible i amb la mínima manipulació”, subratlla Pons, que recomana que la fusta, sempre que es pugui, sigui massissa, “per tal de no haver de fer servir aquesta substància”. També aconsella vigilar amb els productes de neteja. Per exemple, recomana “no utilitzar lleixiu, que és molt corrosiu”.
I, en segon lloc, destaca la importància d’un bon sistema de ventilació. “Hi ha estudis que demostren que la contaminació a l’interior de les cases és entre cinc i vuit vegades superior que a l’exterior”, indica Pons, que lamenta que “molta gent no se n’adoni fins que té un problema de salut, quan amb una bona prevenció es poden evitar aquests problemes”.
Sigui com sigui, l’interès per la bioconstrucció creix, i n’és una prova el fet que també s’impulsen iniciatives per promoure’n l’ús i sensibilitzar la gent sobre els avantatges que comporta. Una de les quals ha estat la segona edició de Firhàbitat, celebrada a Avià (Berguedà), amb conferències i tallers innovadors.
En la cloenda de la fira, es va presentar el manifest d’Avià, un compromís per promocionar alternatives més sostenibles i saludables impulsat per l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, l’Ajuntament d’Avià i l’Instituto Español de Baubiologie.
LES FRASES
LES XIFRES
“Que és molt més car és un mite”
La directora de Firhàbitat, Rosa Prat, admet que de moment utilitzar tècniques i materials de bioconstrucció és més car. Però ella insisteix a canviar la mentalitat i “trencar el mite que és molt més car”, perquè plantejar aquest tipus de construcció és “una inversió que s’acaba rendibilitzant”. També destaca la necessitat de donar valor als materials de proximitat, perquè també “és una oportunitat per al sector primari que reverteix en el territori”. El que ella deixa clar és que “no es poden criminalitzar els materials ja existents”. L’aposta és “intentar millorar, amb una pintura ecològica o amb un aïllament natural en lloc de poliuretà”. I confia que les subvencions vinculades a conceptes d’eficiència ajudin en aquest sentit.