medi ambient
La posidònia, amenaçada pels fondejos dels vaixells en zones protegides
L’extensió de Posidònia oceànica ha disminuït entre un 13 i un 38% des dels anys 60
Experts de l’Institut d’Ecologia Literal d’Alacant (IEL) han advertit del mal provocat aquest estiu per les àncores de les embarcacions en els fondejos sobre les praderies de posidònia oceànica, unes zones especialment protegides per tractar-se d’una espècie essencial per a l’ecosistema Mediterrani.
“Els fondejos dels vaixells provoquen l’aixafament, la ruptura de fulles per l’arrossegament de la cadena, la mort d’individus i l’obertura de clars en la prada”, ha alertat el científic de l’Àrea Marina del IEL Santiago Jiménez sobre un dels principals problemes als quals s’enfronta aquesta espècie i que ocorre majoritàriament “en petites cales”, alguna cosa que augmenta en aquesta època de l’any.
D’acord amb un informe de la fundació Aquae, es calcula que en les agrupacions de Posidònia, que van des de la superfície als 40 metres de profunditat, habiten més de 400 tipus de flora diferent i mil espècies de fauna.
“A Espanya la seva extensió està al voltant de 1.159 quilòmetres quadrats, 300 dels quals, un 25% del litoral mediterrani, estarien en la Comunitat Valenciana”, ha explicat el biòleg marí, qui ha assegurat que “constitueix un dels ecosistemes més productius de la mar”.
Espècie en perill
“A València i Castelló les praderies han sofert una important regressió en les últimes dècades”, ha indicat el biòleg, que assegura que això és degut als impactes que causen algunes de les diferents activitats dutes a terme per les persones, la qual cosa ha causat “àmplies superfícies cobertes per mata morta”.
A l’ancoratge diari de centenars d’embarcacions se li sumen altres amenaces, com els efectes produïts per les obres costaneres, com les de dics o ports, la contaminació per abocaments, la pesca i l’entrada d’espècies exòtiques i invasores al Mediterrani.
Jiménez ha ressaltat que “la pesca d’arrossegament és una de les majors causants de la regressió de les praderies” en tractar-se d’“una pràctica il·legal que ha causat la destrucció mecànica de destacades extensions d’aquesta planta”.
El canvi climàtic és una altra de les amenaces per a la posidònia en el Mediterrani a llarg termini, i, encara que no se sap amb certesa com afectarà, “s’ha arribat a relacionar esdeveniments d’escalfament extrem de la mar amb un augment de la mortalitat de l’espècie”.
Mesures de protecció
“L’ecosistema que formen aquestes praderies està protegit a escala europea”, ha indicat el biòleg marí, qui ha afegit que “Balears i la Comunitat Valenciana han fet un pas endavant mitjançant decrets de protecció”.
Altres mesures que, segons el parer de l’investigador, poden ser importants són l’ordenació i gestió del turisme nàutic instal·lant fondejos ecològics, el desenvolupament de protocols de bones pràctiques i programes de vigilància per a complir les normatives.
Una de les majors aportacions que la posidònia fa és l’oxigenació de la mar, ja que cada metre quadrat de praderia pot arribar a generar entre quatre i 20 litres d’oxigen diaris, alguna cosa que sumat a la seva absorció de CO2, resulta crucial per a regular els nivells d’àcid de la mar.
Així i tot, Jiménez ha explicat que “des dels anys 60, l’extensió de Posidònia oceànica ha disminuït entre un 13 i un 38%”, alguna cosa que ha fet que hagi disminuït la quantitat de CO2 que captura.
Un altre de les funcions més rellevants i que, segons el biòleg, “sembla ser una molèstia per als banyistes” és l’acumulació de les fulles d’aquesta planta en la riba, un fet que protegeix la platja perquè “esmorteeix l’impacte de les ones, evita la pèrdua de sorra i la regressió de la línia de costa”.