Medi ambient

Salvem la posidònia

aLERTA

Les grans praderies de posidònia de la Mediterrània estan en perill, especialment pel fondeig de les embarcacions

La nàutica recreativa cada vegada n’és més conscient, però es reclama fer més campanyes i senyalitzar clarament les zones

Les grans praderies de posidònia oceànica de la Mediterrània estan en perill. Biòlegs, administracions i grups ambientalistes alerten de la necessitat de protegir-les. N’és un exemple l’Associació Amics de les Illes Formigues, que impulsa una campanya de conscienciació. L’entitat alerta de la necessitat de no malmetre-la, en una zona on cada estiu milers de barques fondegen a la Costa Brava sense adonar-se que el sol fet de moure l’embarcació fa que l’àncora arrossegui i malmeti un llit de posidònies.

La posidònia és una planta marina, té arrels, tija, fulles, flors i fa fruits amb llavors. Creix en fons sorrencs i floreix a la tardor. A la primavera produeix fruits flotants coneguts vulgarment com a “olives de mar”. Només es troba al mar Mediterrani i prové dels oceans Índic i Pacífic. És, doncs, una de los poques espècies que es troben al Mediterrani des que aquest mar es va formar. Un dels elements que l’afebleixen és la seva taxa de creixement, de només 1 o 2 cm per any. L’activitat humana, la contaminació i les espècies invasores la posen en perill.

Segons la biòloga marina Conxi Rodríguez-Prieto, professora de la Universitat de Girona (UdG), cal ser conscients de la necessitat de preservar les praderies. Aquesta planta es veu amenaçada per l’activitat humana, com ara la pesca i les àncores, però també per la contaminació i l’expansió de les algues verdes d’origen tropical Caulerpa cylindracea: “Al Mediterrani, la posidònia està molt tocada en els primers metres, fins a 10 o 15 metres. A partir d’aquí, està més ben conservada”, destaca Rodríguez-Prieto, i hi afegeix: “En aquests primers metres està molt afectada, especialment per les àncores, que arrenquen les plantes, però també pels temporals.”

Segons la biòloga marina, és important explicar les conseqüències que té arrencar una sola d’aquestes plantes: “Hi ha moltes persones que ja n’han pres consciència, però encara som lluny. Per això, des de l’associació estem treballant per explicar la importància de ser respectuosos amb els mars i, en especial, amb aquesta planta, que fa milions d’anys que viu entre nosaltres”, explica.

Des de l’antiguitat

La posidònia ocupava grans extensions del fons marí del Mediterrani. Antigament, es recol·lectava a les platges com a jaç per als animals o adob després de ser arrossegada pels temporals. La seva estratègia reproductora, que tant pot ser sexual com asexual, l’ha ajudat en la seva dispersió en grans herbeis o praderies submarines. La terbolesa, la falta de llum, la contaminació, la pesca i la nàutica recreativa són alguns dels principals factors limitadors. Així que, en condicions favorables, la podem trobar des de les cotes més superficials fins als 30 o 40 metres de fondària, depenent de la claror que hi arribi i la possibilitat que tingui per fer la fotosíntesi. La posidònia té un paper molt important en els hàbitats marins mediterranis.

Sensibilització

L’Associació Amics de les Illes Formigues ha editat díptics en el marc de la campanya Salvem la posidònia, que contenen uns mapes orientatius de la posició de la posidònia en les aigües properes a algunes de les cales i platges que reben més afluència d’embarcacions, com ara de la zona que va de la cala Senià a la cala Estreta; de la zona de davant de la platja de Castell i la Foradada; de la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge, i de les illes Formigues. Segons explica l’activista mediambiental i membre de l’entitat Lluís Martí, es demana que abans de fondejar es miri bé on es llança l’àncora. “En les diverses campanyes, quan informem les embarcacions de si estan a sobre de la posidònia o si estan ben ancorades, ens trobem tota mena de reaccions. Majoritàriament, hem estat ben rebuts. Per exemple, s’agraeixen les boies ecològiques instal·lades a cala Senià o que s’informi si en aquella zona hi ha posidònia”, destaca Martí, que hi afegeix: “Lamentem, però, que una minoria no tingui gens de respecte per l’entorn, encara que se’ls expliqui que les seves accions no ajuden.”

Reivindicació d’una millor senyalització

La llei estableix que, en les àrees no abalisades, la zona de bany serà una franja de 200 metres de qualsevol cala i de 50 metres de la resta de costa. I es regula la velocitat i com cal maniobrar: en aquest espai, la velocitat màxima de navegació serà de tres nusos i la maniobra d’apropament i allunyament de les cales i de la costa haurà de ser perpendicular, tenint en compte sempre la seguretat de les persones. Com que en cap moment hi ha una prohibició expressa del fondeig, es deixa a la lliure interpretació de cadascú. Per tant, s’ha de delimitar o indicar millor on són aquestes zones amb praderies, i conscienciar més els navegats, segurament amb més controls i sancions en zones col·lapsades i sobreocupades al pic de l’estiu. Tot això tindria un impacte positiu.

“Protegeix les platges dels temporals”

J. Trillas

Conxi Rodríguez-Prieto, biòloga marina, especialista en macroalgues marines i professora de la UdG, fa anys que estudia els fons marins i destaca la importància que representa tenir les praderies de posidònia en bon estat.

Per què són importants aquestes praderies marines?
Les praderies són l’hàbitat i el refugi de molts organismes, tant animals com vegetals. S’han comptabilitzat fins a un miler d’espècies en els prats de posidònia oceànica. Però tenen moltes altres funcions ecològiques. Per exemple, produeixen una gran quantitat d’oxigen quan fan la fotosíntesi i, al mateix temps, fixen carboni atmosfèric. A més, les seves fulles atrapen els sediments que estan en suspensió, els precipiten i els fixen amb els seus rizomes. Així, ajuden a mantenir l’aigua clara i, sobretot, impedeixen que es moguin durant els temporals. Les platges amb posidònia estan, per tant, més protegides dels temporals.
Un factor determinant en la seva conservació és la velocitat de creixement?
Sí, molt, perquè la praderia creix molt lentament. Sempre poso un exemple que crec que és molt entenedor. Durant la Segona Guerra Mundial, van caure tres bombes sobre la praderia del que ara és el Parc Nacional de Port-Cros, al Mediterrani francès. Les explosions van fer uns grans forats a la praderia i, a hores d’ara, més de 70 anys després, aquests impactes continuen sent ben visibles. Això indica que la recuperació d’una praderia a escala humana no és possible. Cada vegada que destruïm parts de la praderia, ja sigui amb un art de pesca o amb l’àncora, com ha passat i passa, contribuïm a la destrucció del prat i la ferida infligida hi romandrà molt de temps.
D’on ens arriba la posidònia?
De l’Indopacífic. Els seus parents més propers es troben a Austràlia. El Mediterrani es va originar a partir d’un trosset de l’Indopacífic, que va quedar aïllat de la resta fa uns 11 milions d’anys, i la posidònia s’hi va quedar.
La majoria d’organismes que hi vivien llavors han anat desapareixen al llarg de la història, especialmente durant les grans crisis de salinitat que van tenir lloc durant el Messinià, quan el nivel del mar va disminuir considerablement. Actualment, només queden alguns organismes dels originals, i un d’ells és la posidònia. d’anys. n d’anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.