Experts alerten al Parlament del macroparc eòlic a Roses

Científics de la Universitat de Girona (UdG), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) van alertar en una compareixença ahir al Parlament de l’impacte que poden tenir els parcs eòlics marins projectats al golf de Roses en la biodiversitat de la zona. En el marc de la comissió d’Acció Climàtica, el professor de l’ICM-CSIC Josep Maria Gili va assegurar que es tracta d’una de les “àrees més espectaculars i més riques en biodiversitat” que cal preservar. En aquest sentit, Gili va explicar que al golf de Lleó hi ha representats un 70% dels hàbitats marins de la Xarxa Natura.“Tenim, si considerem els invertebrats, 3.200 espècies. Això és la meitat de la diversitat marina coneguda al Mediterrani occidental”, hi va afegir.

Per exemplificar la importància d’aquests fons marins, Gili va assenyalar que és un hàbitat indispensable per a la reproducció de moltes espècies: “És on hi ha més larves d’anxova de tota la costa catalana.” L’expert va detallar que tot plegat s’explica perquè el golf de Lleó té diversos corrents que distribueixen els sediments, en lloc de dipositar-los, i dona riquesa al fons marí i a la seva biodiversitat. “Per entendre’ns, aquí tenim com una porta essencial perquè el sistema funcioni com està funcionant. És com un coll d’ampolla”, va remarcar. Per això, alerta que “qualsevol alteració” que s’hi produeixi no només tindrà efectes en aquest punt, “sinó possiblement en la meitat de la costa catalana”. Abans de començar l’exposició del grup d’experts, el biòleg de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG Josep Lloret va assenyalar la necessitat de protegir la biodiversitat “com a solució natural per lluitar contra el canvi climàtic”. Josep Lloret va recordar que el projecte se solapa amb deu àrees marines protegides i hi ha un corredor de migració de cetacis i dos vedats de pesca. “Estem en una situació excepcional a la mar catalana perquè el mar del Nord no és comparable”, hi va afegir.

La científica de l’ICM Elisa Bardalet va focalitzar la seva intervenció en la tecnologia que utilitzaran aquests tipus de parcs eòlics. En relació amb la tecnologia, Elisa Bardalet va explicar que el mar del Nord no és comparable a aquesta zona per les fondàries –aquí són superiors– i per les diversitat que hi ha. També va afirmar que el sistema d’ancoratge serà agressiu per al fons marí, i també preveuen que ho siguin tant els sistemes per transportar l’energia generada com les subestacions.

La biòloga de l’ICM Anna Sabatés va abordar els impactes “potencials” que podrien tenir sobre la natura. “Suposarà modificacions en el substrat i en l’habitat d’espècies que alhora són aliment”, ha dit tot afegint-hi que també impactarà en nombroses espècies de mamífers i crustacis, i en ocells pels sorolls i les vibracions. Sabatés va insistir que calen estudis rigorosos i va reiterar la importància de “no malmetre i conservar aquest indret únic des del punt de vista ambiental, ecològic i socioeconòmic. I no només de la costa catalana, sinó del Mediterrani”. Molt crític amb el procés de transició energètica es va mostrar Antonio Turiel, investigador de l’Institut de Ciències del Mar: “Hem esperat a tenir set per construir el pou.” I Rafael Sardá, de CEAB- CSIC), ho va ser amb la gestió de tot el procés i el POEM, que està en tràmit. També es va referir directament als promotors d’alguns dels projectes assegurant que “els estudis d’impacte ambiental no són estudis científics”, i va posar en dubte que els que els elaboren siguin imparcials. En aquest sentit, va recordar que cal dir la “veritat” i parlar de l’impacte que tindran els projectes. “No podem posar un altre Castor aquí”, va concloure.