Sense pluges en els mapes meteorològics de la tardor
El model europeu dibuixa un setembre normal, però un octubre i un novembre secs
El mar calent actual afavoreix les tempestes, però no és condició suficient
Els pronòstics de precipitació a mitjà termini no donen peu a l’optimisme. Els mapes del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini, publicats pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), assenyalen un setembre de precipitacions normals, però un octubre i un novembre secs. Santi Segalà, cap de l’àrea de predicció del servei català, adverteix, però, que “s’han d’agafar amb pinces” i recorda que s’han d’entendre com una tendència i que acostumen a canviar i a errar.
Assenyalen un setembre humit, amb pluja lleugerament superior a la mitjana al litoral, i normal a la resta. És una previsió positiva tenint en compte que setembre és un més plujós a Catalunya. Però a l’octubre i al novembre la cosa es torça. Els mapes de tendència dibuixen un octubre només lleugerament humit a la costa –de fet, humit a les Illes i al golf de Lleó, però sec al Principat–, amb registres inferiors a la mitjana. Encara pitjor és el pronòstic per al novembre. Sec a tot Catalunya.
Globalment, el resultat és una previsió de menys pluges de les habituals. “No vol dir que no plogui. No cal crear un missatge alarmista ni afirmar que no omplirem els embassaments, perquè seria una conclusió frívola”, diu Segalà, tot i admetre que la tendència dibuixada no millora la situació. Sí que es pot afirmar que hi ha una anomalia de temperatura alta al mar –entre 2 i 4 graus per sobre del que és habitual– que es mantindrà al setembre i a l’octubre. És un ingredient perquè hi hagi tempestes i pluges intenses, però no és suficient: calen depressions mediterrànies (llevantades) o fronts atlàntics freds.
Però hi ha un gir sobtat en el mapa del desembre: pluja general al Mediterrani, per sobre de la mitjana, també a Catalunya, el País Valencià i les Illes. Tal com explica en una entrevista al diari la catedràtica de física de l’atmosfera de la UB María del Carmen Llasat, en els darrers anys s’ha observat una tendència al retardament de les pluges de tardor cap a finals d’any. És una tendència que caldrà confirmar en els propers anys. Però, per exemple, Llasat participa en un estudi que conclou que, al Pirineu, gener i febrer encara poden ser mesos òptims de pluja. I una preocupació expressada recentment pel director de canvi climàtic del programa Copernicus de la UE: el Mediterrani “bull” i això tindrà conseqüències en les properes setmanes i mesos.
