L’inici del buidat a Vacamorta, abans que acabi aquest any
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC)anuncia que té l’adjudicació encarrilada a una UTE liderada per FCC, per extreure’n 20.000 tones en 12 mesos
Servirà per polir el pla de buidat, però els opositors hi posen condicions
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, va anunciar ahir que tenen a punt d’adjudicar l’inici del buidat de l’abocador de Vacamorta, amb un primer contingent de 20.000 tones que una unió temporal d’empreses (UTE) liderada per filials de la multinacional FCC emprendran “abans de final d’any”. Ho va fer en el marc d’una nova reunió de la comissió de seguiment amb els consistoris afectats i els opositors al dipòsit il·legal de residus, que van veure recollida la proposta que el procés prevegi, a més del buidat, la “restauració” futura del clot on hi ha dipositades més de 3,5 milions de tones de residus.
Era la primera reunió de l’òrgan, al Consell Comarcal, des d’abans de l’estiu, quan l’ARC i la secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnades, ja havien presentat el pla general. És un procés que, segons la darrera estimació, s’ha pressupostat en 188,7 milions i dues dècades de durada, i per al qual aquesta primera fase –pendent ara només que la UTE guanyadora justifiqui la rebaixa de preu (1,47 milions sense IVA) respecte al pressupost inicial– servirà com a “prova pilot” per al disseny de tota la resta del pla de buidat, després dels primers sondejos experimentals.
La incineració no agrada
La Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) van insistir novament en la inquietud pel destí dels residus que s’extreguin en el procés. Peraire va defensar que han descartat l’alternativa d’un nou abocador específic proper, que s’havia posat fa un parell d’anys sobre la taula. I va apostar per un sistema d’extracció “basat en la mineria de residus” per classificar les restes i mirar d’aprofitar –el que en terminologia específica se’n diu valoritzar– els metalls de la ferralla i altres elements, com ara plàstics, per a la incineració. La resta es traslladaria a altres abocadors existents.
Des del CEPA, però, l’opció d’incinerar residus no agrada, ja que alerten del risc que s’hi generin dioxines. Aposten per esprémer les opcions de valorització, i la d’assecar i fer inerts materials –com ara els llots de depuradores– per a l’elaboració de compostatge d’àrids per omplir terraplens en la construcció d’infraestructures.
LA XIFRA
La PAAC i el CEPA no volen una planta fixa
Els opositors a l’abocador s’oposen a la possibilitat que el triatge es faci en una planta fixa instal·lada a la zona, que pogués servir d’embrió per a una nova instal·lació al Baix Empordà. Des de la Generalitat van escoltar la posició i van acceptar que la comissió s’obri a la participació d’empreses que participin en el buidat. D’entrada oferiran informació de les vuit aspirants a la primera fase. I s’accepta que informin periòdicament sobre la situació, com ara amb informes trimestrals.
