Objectiu: 6.729 senglars
La Generalitat activa l’emergència cinegètica per mirar de propulsar les captures de porcs salvatges a les Gavarres i Rocacorba
La figura legal aplana el camí als caçadors fins a final de maig i, si no s’assoleix l’objectiu, mobilitzaran altres mesures
Els caçadors gironins veuen difícil assolir la xifra el 31 de maig
La proliferació de senglars a les comarques gironines continua sense fre, amb danys en conreus i risc d’accidents viaris o de propagació de la pesta porcina. Per aquest motiu la Generalitat ha optat per declarar l’emergència cinegètica als massissos de les Gavarres i Rocacorba, dues grans masses boscoses (amb 87.141 hectàrees repartides entre 38 municipis). De mitjana, compten que als dos àmbits hi ha poblacions d’entre 13 i 16 senglars per quilòmetre quadrat. La figura de l’emergència cinegètica, a la pràctica, simplifica l’activitat dels caçadors, que poden desplegar accions com ara batudes i guaites nocturnes amb una simple comunicació –habitualment caldria autorització del Departament d’Acció Climàtica–, per mirar d’agilitar el volum de captures, i set dies a la setmana.
L’objectiu de la directora territorial, Elisabet Sànchez, i de la directora general d’Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjas, és reduir en un 70% la població actual de senglars als dos àmbits, fins a una ràtio d’uns cinc animals per quilòmetre quadrat, en un horitzó d’aquí a tres anys. En xifres, això implicaria abatre 4.492 senglars dins del perímetre de les Gavarres i 2.234 al de les muntanyes de Rocacorba a curt termini, fins al 31 de maig, la data límit d’aquí a tres mesos de la declaració que publicaran la setmana vinent al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).
Era una mesura ja prevista per la normativa, però que han polit per fer-la més efectiva. Des del col·lectiu de caçadors, la secció territorial gironina de la Federació Catalana de Caça “entén la decisió”, però va lamentar el “menysteniment” de no haver-los convocat en l’acte de presentació de les mesures, ahir al matí.
Xifres “difícils de complir”
Els caçadors també veuen complicat assolir els objectius d’aquí al 31 de maig. I ho il·lustren amb xifres: “A la zona de les Gavarres l’anterior temporada les societats van caçar 3.864 animals.” I, respecte a l’objectiu de 4.492 a final de temporada, “en data del 10 de febrer s’havia arribat a 2.407 (fet que suposa un 54% del total)”.
Sanitjas va admetre que ara mateix posen els caçadors al centre de la diana: “Estem demanant un esforç extraordinari a les societats de caçadors; però s’ha parlat amb totes i estem convençuts que és possible”, va argumentar, però també va avançar que, si no s’assoleix l’objectiu d’animals abatuts, recorreran a d’altres mesures.
Les opcions actives i subsidiàries que la Generalitat posa sobre la taula a partir del juny són mobilitzar efectius del cos de guardes de les Reserves Nacionals de Caça –amb uns 24 efectius a la demarcació, a les reserves del Freser-Setcases i al Montgrí– o els del cos d’Agents Rurals, també amb la col·locació de trampes i xarxes. I, entre altres mesures passives, plantegen la protecció de conreus amb tanques, pastors elèctrics o la instal·lació de proteccions als troncs d’arbres fruiters. O fins i tot mètodes contraceptius com ara l’esterilització, una acció feixuga i poc factible en casos de superpoblació.
El Departament aposta, per aquest motiu, per les captures selectives i mirar d’abatre el màxim de femelles i cries o individus joves.
Els caçadors defensen que ja han estat actuant en aquesta línia, i han fet esforços en matèria d’hores sobre el terreny, i en matèria de planificació i tecnificació, per encaixar els diferents vedats en una planificació superior agrupada en 21 àrees privades de caça a les Gavarres i 9 més a l’àmbit de Rocacorba. El col·lectiu també demana posar data per a una reunió pendent, que es va anul·lar, centrada en el pla de xoc a la zona de les Gavarres.
LES XIFRES
No s’activarà en altres espais
Per ara, l’emergència cinegètica davant els senglars no s’aplicarà en altres zones gironines amb forta pressió per l’expansió de l’espècie, com ara l’Alt Empordà, on l’Ajuntament de Cadaqués fa mesos que demana mesures per la irrupció de senglars al nucli urbà, i la zona nord de la Garrotxa. Però ahir tant Sanitjas com Sànchez van limitar l’abast de l’experiència a les dues zones delimitades, que afecten sobretot la zona metropolitana de Girona, la Costa Brava Centre i el perímetre oest de l’Empordanet i el Pla de l’Estany, en zones on a banda dels estralls en conreus hi ha una xarxa viària més densa i transitada.
Des del Departament, van assenyalar que n’avaluaran els resultats i el funcionament, com a base per extrapolar-la a altres zones afectades per la proliferació del senglar, com per exemple la Catalunya Central i les comarques barcelonines. I van recordar que han activat una altra emergència cinegètica similar per l’expansió del conill i l’impacte als conreus de les comarques de Ponent.
