El govern farà una prova pilot de l’eòlica marina a Roses
La Generalitat convoca un concurs per assajar la tecnologia amb tres turbines flotants entre 16 i 24 quilòmetres mar endins
Preveuen que estiguin en marxa a finals de 2025 per avaluar-ne la producció i els impactes, d’acord amb el ministeri
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va anunciar ahir l’impuls a la creació de la Plataforma d’R+D+i en Energies Marines de Catalunya (Plemcat), una infraestructura d’investigació centrada en l’eòlica marina que se situarà a la badia de Roses. El projecte preveu que sigui un laboratori d’assajos flotant a la mar Mediterrània que servirà per estudiar el comportament de diferents components i sistemes tècnics per a l’avenç i la validació de l’eòlica flotant –criticada pel seu impacte visual, els riscos per a les aus i el corredor de cetacis–, però també d’altres energies marines, per al monitoratge de l’ecosistema marí i per altres estudis mediambientals, climàtics o de biodiversitat, segons va defensar ahir la Generalitat en un comunicat.
El projecte es canalitza a través de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), té suport tècnic de l’Institut Català d’Energia (Icaen) i aspirarà a una convocatòria del Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), que té pendent aprovar en les pròximes setmanes el pla estatal d’ordenació de l’espai marítim (POEM), que preveu la implantació de l’eòlica marina a la zona LEBA-2. Dilluns, la plataforma Stop Parc Eòlic Marí va criticar que la Generalitat no hagués plantejat grans al·legacions al POEM, i l’anunci del govern encaixaria amb les peticions al ministeri de començar assajant la nova tecnologia –i d’altres de complementàries– a la zona, expressades per la consellera Teresa Jordà al novembre al Parlament. Un primer pas per posar a prova la tecnologia i avaluar-ne els impactes i el rendiment abans de desplegar-la a ple rendiment.
La distància a la costa
Un dels aspectes qüestionats, per la visibilitat dels grans molins de fins a 260 metres d’alçària des de la costa, és la distància. Dels 15 quilòmetres plantejats inicialment per algunes propostes, projectes com ara el de Parc Tramuntana els van acabar allunyant fins als 24, en el cas de la prova pilot. I la Generalitat emplaça Plemcat mar endins, a una distància d’entre 16 i 24 quilòmetres de la costa, amb la intenció que l’activitat ja es pugui iniciar abans de finals de l’any 2025.
El projecte es desenvoluparia en dues fases. La primera, centrada en tota l’activitat vinculada amb els assajos de prototips, components i altres actuacions de R+D+i, mentre que en una segona fase s’habilitarà la zona destinada a sistemes precomercials, per donar sortida a l’energia produïda
Concurs obert
Per donar el tret de sortida al projecte, l’IREC ja ha obert el termini per rebre manifestacions d’interès a utilitzar les capacitats i serveis de la Plataforma d’R+D+I en Energies Marines de Catalunya (Plemcat). Les institucions i les empreses interessades a ser usuàries de les capacitats de la plataforma poden adreçar-se a l’espai web específic habilitat per l’IREC, on trobaran tota la informació sobre el projecte i podran remetre les seves propostes. A més de tenir l’impuls i el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el projecte aspirarà a la convocatòria Renmarinas Demos del Miteco.
El govern català sosté que “es treballa activament per accelerar la implantació d’energies renovables i, al mateix temps, perquè aquesta implantació es faci de manera equilibrada en el territori, amb el màxim respecte a la biodiversitat i amb el màxim retorn per a l’entorn on s’instal·lin.” I en posen com a exemple la creació, al gener, d’un grup de treball del departament d’Acció Climàtica i els municipis empordanesos afectats pel POEM. L’objectiu de la Generalitat és que “la transició energètica sigui justa, equilibrada i consensuada amb el territori”.
La recerca, el desenvolupament i la innovació són línies de treball prioritàries per a la transició de Catalunya cap a un model energètic més net, sostenible i democràtic. I, de fet, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat 2050) identifica l’R+D+i com un dels eixos estratègics per tal que el sistema energètic català contribueixi a assolir l’objectiu de la neutralitat climàtica l’any 2050.La plataforma Plemcat disposarà de diferents zones per dur a terme diversos tipus d’activitats, tot cobrint les activitats de R+D+i des del laboratori fins a mercat. Una primera zona es destinarà a l’avaluació de materials, components i sistemes per analitzar el comportament en condicions reals marines, i també permetrà fer-hi altres activitats de R+D+i. Una segona zona estarà dissenyada per a l’assaig de prototips de tecnologies de generació d’energia marina. Finalment, per promoure la innovació industrial, hi haurà una zona de validació de tecnologies pre-comercials de generació eòlica o d’altres energies marines.Amb aquest equipament, es pretén facilitar i promoure la investigació en totes les fases del desenvolupament d’un sistema d’energia eòlica marina flotant i d’altres tecnologies energètiques renovables en el medi marí, i també la formació d’investigadors i professionals vinculats a aquests àmbits. Això inclou tant el desenvolupament de models de simulació avançats, el monitoratge avançat, control, operació i manteniment a través de vehicles operats remotament, i el disseny de nous sistemes de fixació i flotadors. Al mateix temps, la plataforma estarà capacitada per elaborar estudis ambientals vinculats a la interacció d’aquest tipus d’infraestructures amb l’entorn marí i també per esdevenir un observatori del canvi climàtic i de l’evolució de la biodiversitat a la mar Mediterrània.Més enllà del PLEMCAT, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural -mitjançant l’ICAEN- també està finançant i donant suport a l’IREC en el desenvolupament de la Plataforma PRIMA, un centre d’assaig i demostració en entorns reals de tecnologies energètiques i de noves solucions i productes en la fase prèvia a la seva introducció a mercat, i que està en fase de construcció. Amb seu a Gurb (Osona), PRIMA serà una plataforma d’integració d’energies renovables i emmagatzematge formada per diferents plantes pilot d’escala industrial, en les quals es podrà experimentar i validar projectes de manera compartida entre diferents agents del sector. Els àmbits tecnològics de les plantes pilot seran els sistemes d’hidrogen; l’electrificació i flexibilitat; les energies renovables i l’emmagatzematge; l’energia tèrmica; l’eficiència energètica; la mobilitat sostenible, i la bioenergia.
LES XIFRES
Un fre inicial als grans projectes
El format inicial de la prova pilot afavoreix d’entrada les enginyeries catalana Sener i la basca Saitec, ja que la primera va reformular la proposta inicial del Parc Tramuntana amb un format més reduït, només tres aerogeneradors i una potència limitada a 50 MW, una desena part. Pel que fa a l’enginyeria basca, també es tractaria d’un “parc pilot precomercial”, el Medfloat, amb la mateixa potència màxima adaptada al llindar que la Generalitat pot visar en sòl terrestre.
Això, però, no barra la porta als altres grans projectes presentats per Iberdrola (Gavina), Ferrovial (Creus) i Empordà (Capital Energy), tots tres de 500 MW, en la línia de l’inicial i pioner de Parc Tramuntana (Sener i Blue Float Energy) i al més gran de Cobra (CatWind), de 1.200 MW i amb 82 molins aerogeneradors mar endins. Aquestes empreses encara disposen de temps per reformular els projectes, tot i que hi haurien d’incorporar les propostes de monitoratge científic, abans del 10 de març.
Si la idea prospera, hi haurà dades reals d’impacte ambiental, producció energètica a escala i es podran dissenyar, amb correccions, o descartar el seguit de projectes futurs.
