Medi Ambient
Cousteau a l’Estartit
La seu mundial de la Fundació Philippe Cousteau-Unió dels Oceans s’ubicarà en uns terrenys a l’Estartit, a Torroella de Montgrí
Es va proposar sense èxit fer-la al mas Caials, un edifici situat dins el Parc Natural del Cap de Creus
Fa vint anys l’entitat Una Sola Terra ja va voler fer un centre Cousteau a Sant Feliu de Guíxols
La seu mundial de la Fundació Philippe Cousteau-Unió dels Oceans s’ubicarà definitivament a l’entrada del nucli de l’Estartit, a Torroella de Montgrí. Aquest projecte, que podria superar els sis milions d’euros, es vol fer en uns terrenys on hi ha el parc d’atraccions Jocs, a l’entrada de l’Estartit. A més, tindrà com a gran teló de fons la reserva marina de les illes Medes. La intenció de la fundació és situar-hi els seus laboratoris centrals, a més d’altres iniciatives que s’aniran anunciant. No ha estat fàcil arribar fins avui, que és quan tindrà lloc l’anunci oficial, que es farà a l’Espai Ter. Les gestions han estat complexes. El patró i director de planificació de la fundació, Roger Figueras, ha remarcat la important implicació de l’Ajuntament de Torroella des del primer moment i, especialment, la del seu alcalde, Jordi Colomí, que “va creure en Cousteau i en el que representaria per al municipi”.
L’Estartit, però, no havia estat mai una opció. Per entendre com s’ha concretat i el recorregut que ha seguit el Cousteau fins a arribar a desembarcar davant les Medes, primer en ens hem de situar al setembre de l’any 2021. En aquell moment, el secretari general de la fundació, Rafael Lobeto, el va donar a conèixer en un acte al Reial Cercle Artístic de Barcelona –l’entitat té la seu administrativa a Barcelona, mentre que la social és a Madrid–. No va ser fins al juny de l’any següent que va transcendir oficialment que la fundació ja havia proposat a la Generalitat i a l’Ajuntament de Cadaqués la possibilitat d’instal·lar la seu científica central al mas Caials, un edifici situat dins el Parc Natural del Cap de Creus. Després de diverses reunions, el projecte no va prosperar, principalment per les reticències de l’Ajuntament. Es va haver d’esperar fins a finals de l’any passat, quan hi va intervenir un primer actor, l’alcalde de Torroella. En aquell moment, la fundació va negociar amb els propietaris d’un edifici hoteler de l’Estartit la seva compra per fer-hi la seu. A diferència de Cadaqués, i com que es tractava d’unes negociacions entre privats, es va arribar ràpidament a un acord, que voltava els tres milions d’euros. Aquest, però, finalment no va arribar a bon port i el dia de la signatura es va trencar. És en aquest punt que hi va entrar un segon i important actor, el qual va ser decisiu per tancar, ara sí, el tracte –tot i el fracàs del primer intent– i mantenir el projecte a l’Estartit: la Fundació Mascort i el Grup Mascort. Aquí s’ha de destacar el paper del director general del Grup Mascort, Jordi Sargatal, naturalista i ornitòleg, que va ser, entre altres, un dels joves activistes que el 1978 es van manifestar per la conservació dels Aiguamolls de l’Empordà davant l’especulació urbanística. És en aquest punt quan totes les peces ja encaixen i el projecte comença a caminar fins a tancar-se, a finals de l’any passat, amb un nou acord amb Mascort pels terrenys del parc d’atraccions Jocs. Un parc, de fet, que ja té una vinculació amb el medi ambient. El 2011 Sargatal va obrir-hi una oficina d’informació del Parc nNatural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, però també dels espais del cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà, les Salines-Bassegoda, l’Albera, les Gavarres i l’entorn dels rius Muga, Fluvià i Ter.
La Fundació Philippe Cousteau-Unió dels Oceans va néixer l’any 1999 inspirada en el llegat de Philippe Cousteau. I ho va fer amb el suport del mateix comandant Jacques Cousteau i de la família del seu fil Philippe, que es va morir el 1979 amb trenta-set anys en un accident d’aviació a Lisboa. El seu objectiu és transmetre la importància de protegir mars i oceans. Les accions i els programes desenvolupats es duen a terme sota els valors de respecte i solidaritat, treball en equip i responsabilitat social. També treballa per impulsar la cultura de la mar, la cooperació per al desenvolupament de la solidaritat entre els pobles del mar, apostant per la protecció de la vida humana a la mar, el salvament i la seguretat marítima integral, la defensa del medi ambient i el desenvolupament sostenible, entre altres objectius.
Més d’un Le Pacha i un ‘Calypso’
Un projecte amb el nom de Cousteau ha voltat pel Baix Empordà i, fins i tot, per la Selva, marítima, és clar. No el mateix, ni amb els mateixos actors, però sí amb el cognom d’aquest oficial de la marina francesa, oceanògraf i cineasta francès, internacionalment conegut com el comandant del Calypso, i, també, com Le Pacha. El 2003, ara va vint anys, es va presentar a Sant Feliu de Guíxols l’Espai Cousteau-Planeta Oceà, un avantprojecte lúdic, cultural i científic que van promoure l’Ajuntament guixolenc i la fundació Una Sola Terra, que liderava Santi Vilanova. L’edifici, que s’inspirava en una rajada, havia de ser una macroestructura bioclimàtica. Aquest equipament preveia més de 2.500 m² dedicats a comerços, una sala de conferències de 1.500 m², uns 5.000 m² per a exposicions, un aparcament de 4.200 m², a més d’una botiga i cafeteria restaurant. No va prosperar i fins i tot els seus promotors el van arribar a oferir a Lloret de Mar, novament sense èxit. Un any abans, i també dins el marc de l’Espai Cousteau, l’Ajuntament i Una Sola Terra van negociar sense èxit amb la vídua del comandant la compra del Calypso, el seu vaixell més important, que estava a la venda, per ancorar-lo al port de Sant Feliu. El gener de 1996, mentre estava ancorat al port de Singapur, va ser copejat per una barcassa, es va enfonsar i el van remolcar fins al port francès de la Rochelle. Finalment, el 2017 va ser restaurat amb un pressupost de deu milions d’euros.