Medi Ambient
Paisatges adaptables
Acció Climàtica engega un pla pilot per aconseguir que zones agroforestals siguin més resilients al canvi climàtic
Es farà una gestió integral del territori per optimitzar els recursos naturals i afavorir els serveis i l’economia local
Es vol fer extensiu el projecte arreu de Catalunya com a “nova cultura de gestió del país”
Soriguera és un municipi del Pallars Sobirà de poc menys de 500 habitants, d’un centenar de quilòmetres quadrats, envoltat de boscos i pastures, i amb una activitat econòmica basada en l’agricultura i la ramaderia. La població ha estat escollida pel Departament d’Acció Climàtica per dur-hi a terme un pla pilot que permeti comprovar directament sobre el terreny com es pot ajudar un paisatge a adaptar-se a la transformació imposada per un canvi climàtic que ja és aquí. El projecte, que es vol fer extensiu a la resta de Catalunya com a nucli d’una “nova cultura de gestió del país”, se centra a optimitzar els recursos naturals, els serveis i l’economia local, i és el resultat d’un treball previ efectuat per tècnics del departament, investigadors, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i un grup de persones de la societat civil que han definit un model basat en els principis de la bioeconomia, que incorpora en la seva activitat la preservació de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic. En concret, Soriguera presenta actualment una gran massa forestal i, segons els estudis realitzats i si no s’hi fan canvis, d’aquí a trenta anys els arbres i el matollar seran molt més densos i hauran guanyat en extensió i, per contra, hauran afectat i reduït les zones de pastura i els prats alpins, la superfície agrícola serà menor, hi haurà menys aigua i el risc d’incendis haurà augmentat de forma significativa.
Segons els experts que han intervingut en el disseny del pla pilot, si s’apliquen les mesures previstes, Soriguera no només mantindrà sinó que aconseguirà augmentar els espais destinats a les pastures amb espais que havien quedat abandonats, millorarà la disponibilitat d’aigua, abaixarà el risc d’incendis i hi haurà més biodiversitat i més retenció de carboni. La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea, va explicar durant la presentació del projecte que gestionar “els ecosistemes forestals i agrícoles tenint cura de la biodiversitat i d’una forma socioeconòmicament sostenible a una escala de paisatge” esdevé ara com ara “un repte de país davant l’emergència climàtica i fa necessària l’entesa entre tots els actors”. “En els darrers 40 anys hem anat abandonant els nostres paisatges i mentre els hem donat l’esquena els boscos han anat generant biomassa, acumulant risc d’incendi i perdent biodiversitat”, va assenyalar. I hi va afegir: “Plantegem un nou model de gestió integradora que aborda de forma global la problemàtica a partir de quatre grans eixos: la base científica; la integració de totes les polítiques forestals, agrícoles i ambientals; el treball des del territori i amb el territori, i finalment, la viabilitat econòmica de les decisions que es prenguin.” En aquest sentit, el departament proposa un nou model de cogestió “que integra les diferents polítiques públiques perquè tinguin sinergies positives entre elles, i que es basa en l’eficiència de la gestió i amb la voluntat que sigui perdurable.”
Des del mateix Ajuntament, l’alcalde, Josep Ramon Fondevila, es mostra satisfet amb la tria feta per la Generalitat i afirma que suposarà per a Soriguera “una ajuda més gran per a les 27 explotacions ramaderes actuals del municipi, amb una millor gestió del bosc i la possibilitat d’ampliar les zones de pastura”. “En fem una valoració important, del fet d’haver estat escollits, i ho vinculem a la coincidència d’una sèrie de vectors que fan dels 14 pobles que hi ha dins del municipi l’espai ideal per fer aquest pla pilot.” La primera fase que es posa ja en marxa, segons Fondevila, és la recuperació de pastures, i considera que per completar la iniciativa “seria important intentar repoblar la zona i evitar que els pagesos marxin millorant les condicions d’habitatge i de serveis tan necessaris com poden ser els accessos o la connexió a internet.”
Projecció de futur
Segons destaquen els tècnics que han col·laborat en la redacció del projecte, un paisatge resilient és més capaç de recuperar-se de les pertorbacions, els incendis o els canvis tant ambientals com socioeconòmics i, per tant, augmenta la capacitat del territori de poder adaptar-se als canvis futurs. Per dissenyar aquests paisatges s’identifica conjuntament quins atributs locals cal valorar i en quins d’aquests es considera que cal augmentar la resiliència davant de potencials factors de canvi socials, econòmics o ambientals. Es treballa, doncs, en àmbits concrets: la conservació de la biodiversitat, la superfície forestal, caps de ramaderia, nombre de pastures, disponibilitat d’aigua, la qualitat del sòl o la mateixa prevenció d’incendis forestals. Un cop conegudes les dades, es fa la projecció corresponent, que, en el cas de Soriguera i si s’aplica la gestió del paisatge resilient tal com està previst, suposaria que el 2050 al municipi hi hauria un increment de prats alpins i de la superfície agrícola i ramadera; un bosc estable i menys dens, i diversificació de les masses forestals i dels objectius de gestió. Amb aquest nou escenari, en aquest període, es faria un pas més enllà i s’aconseguiria també un guany d’hàbitats associats a altres usos del sòl, més disponibilitat d’aigua, menys risc d’incendis, més biodiversitat i més retenció de carboni. En aquest sentit, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur i Chiaraviglio, va exposar que en l’actual context de crisi ambiental global “es fa necessària una gestió integrada de tot el territori amb una mirada holística enfocada als reptes de país en un context de crisi ambiental global, i, particularment, en els usos del sòl i gestió sostenible dels recursos”.
Les dades facilitades per l’estudi elaborat pel Departament d’Acció Climàtica demostren una millora indiscutible en les condicions actuals de la zona escollida i un avenç evident en què quasi tots els serveis ecosistèmics augmenten en comparació amb l’escenari i la tendència actual. En concret, amb l’aplicació d’aquest pla a la zona agroforestal, en 30 anys la producció agrícola augmentaria un 38% i la càrrega ramadera un 41,50%. Si no s’apliqués, les dades preveuen un escenari totalment diferent, amb una producció agrícola que disminuiria un 35% i amb una càrrega ramadera que baixaria un 60%. En el cas de la prevenció d’incendis, el combustible disminuirà un 25% si s’aplica la gestió d’aquest pla pilot i la provisió d’aigua augmentarà un 11%.