La cotorra argentina preocupa a l’Alt Empordà
Els nius d’aquesta espècie invasora, de grans dimensions, poden fer malbé infraestructures, s’alerta en un informe
La presència de la cotorra argentina a l’Alt Empordà no només s’ha consolidat sinó que s’està ampliant, sobretot a Figueres i Roses. Es calcula que hi ha uns 500 exemplars d’aquesta espècie exòtica invasora, que va entrar a Europa a la dècada de 1970, caracteritzada, entre altres aspectes, pels seus nius de grans dimensions. "Imagina un niu en un arbre de Figueres que pesa 70 kg i que es mou amb la tramuntana, què podria passar?", es pregunta la consellera comarcal de Medi Ambient, Anna Palet .Un informe encarregat pel Consell Comarcal alerta que si no es fa res poden acabar provocant danys en infraestructures i generar riscos sobre la salut, motius pels quals en el document es proposa un pla supramunicipal de captures i retirada de nius, informa l’ACN.
La cotorra argentina s’alimenta de vegetals i viu en espais urbans i perirurbans on hi ha aliments i suports per fer-hi nius, sobretot en les branques de palmeres, cedres i pi blanc però també se’n poden trobar en plàtans, eucaliptus i xiprers. A falta d’arbrat, però, en pot arribar a fer en estructures artificials com faroles, antenes o edificis.
Els primers exemplars de la Península Ibèrica es van localitzar a Barcelona. A l’Alt Empordà, es van veure primer a Figueres i seguidament a Empuriabrava i Roses, on tenen colònies estables. També se’n veuen a Palau-Saverdera, Peralada o Sant Pere Pescador. A Figueres és on tenen les colònies més estables, sobretot a la zona del Parc Bosc, però estan començant a colonitzar espais forestals i de la ribera de la Muga a Empuriabrava.
“És un problema que van transmetre’ns alguns ajuntaments, com el de Vilasacra, que ens va proposar que féssim alguna actuació”, explica Anna Palet. Palet remarca que les plagues no són competència del Consell Comarcal però que des de la seva àrea van “creure oportú” encarregar un estudi per veure què passava i “en quin punt estàvem”.
