Medi ambient

Un pla, un consens i un desacord

La comarca va aconseguir, no sense esforç, consensuar una estratègia conjunta per al litoral

El projecte del ministeri preveia una actuació a quinze anys vista i fer pagar als ajuntaments part de les obres

Aportació contínua de milions de metres cúbics de sorra per recuperar les platges del Maresme. Aquesta ha estat la tònica mantinguda per l’Estat durant dècades a la comarca per “salvar” un litoral en regressió. Una estratègia que ha salvat la temporada d’estiu, però que s’ha demostrat insuficient per garantir una costa estable, especialment davant un present en què el canvi climàtic ja mostra els seus efectes. La regeneració que comença ara a la platja de Premià de Mar beu d’una primera iniciativa del 2011, quan la Generalitat va reunir els alcaldes del sud del litoral del Maresme afectats per la falta de sorra amb l’objectiu de fer un front comú per aconseguir una solució duradora “i evitar negociar cadascú per la seva banda amb l’Estat”.

L’exalcalde de Cabrera de Mar Jordi Mir, un dels municipis més castigats per la pèrdua de platja, recorda que en aquella reunió es va demanar que cada ajuntament especifiqués quins eren els trams de platja que volia conservar. “Un any després, el juny del 2012, al Club Nàutic de Cabrera presentàvem les propostes als representants de la Generalitat”, assenyala. El document es va fer arribar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) perquè elaborés les solucions més duradores no tan sols per al Baix Maresme, sinó per a tota la comarca. El 2013 els tècnics de la UPC van presentar als ajuntaments fins a set propostes i des del territori se’n va escollir una que és la que es va enviar al llavors Ministeri de Medi Ambient. Una proposta en què s’especificaven una desena de trams de costa situats a la zona sud i que requerien una actuació prioritària. No va ser fins al febrer del 2015, quan la Generalitat i els ajuntaments van ser convocats a Madrid, que l’Estat els va presentar un estudi elaborat a partir de la documentació que anys abans li havia fet arribar el govern català sobre l’estabilització de la costa maresmenca. “Les modificacions que van fer des del ministeri sobre les propostes inicials no van agradar gaire a la Generalitat, com tampoc que des de l’Estat donessin a entendre que tota la feina era seva”, afirma Mir.

Es preveia, doncs, una planificació de punta a punta del territori, del delta de la Tordera fins a Badalona, amb una vintena d’actuacions de prioritat alta en què es combinava l’abocament de sorra amb la construcció d’espigons que l’estabilitzessin. Plantejava una execució en un termini de 15 anys, però del cost global del projecte, que pujava a 52 milions d’euros, l’Estat es feia càrrec de 30 milions i els altres 20 considerava que els havien de pagar els municipis afectats. “Els ajuntaments ens vam negar a pagar per una responsabilitat que no era nostra”, recorda Mir.

Parèntesi pel procés

La proximitat del procés independentista a Catalunya va refredar les relacions amb el govern estatal del PP. No va ser fins al 2018 que es va revifar l’interès per desencallar la problemàtica i es va crear un comissionat per a la preservació i l’estabilització de les platges propiciat pel Consell Comarcal del Maresme i que va presidir el mateix Mir amb la participació de representants de cada grup polític. En aquella taula es va decidir que a la zona nord del territori, on la regressió del litoral no era tan greu, es reestudiarien les propostes que es van fer al seu moment i que a la zona sud, on hi ha la majoria dels ports i l’afectació és més gran, s’hi havia d’actuar de seguida. Es va aconseguir la unanimitat política, a excepció de la CUP, per reclamar que es reactivessin les actuacions anunciades a la zona el 2015 i també es va acordar que es crearia un ens que controlaria que l’extracció de sorra es fes en punts on no s’afectés el fons marí. La primera obra prevista era la de la zona del Masnou i Montgat. El primer dels dos municipis, governat per ERC, quan el 2019 va rebre el projecte es va fer enrere i es va trencar el consens aconseguit un any abans. El comissionat es va reformular amb l’entrada de nous actors i Mir va abandonar la presidència. “Vam tornar al principi, en què cada municipi es buscava la vida per resoldre el seu problema”, reflexiona. I així ha estat, perquè el ministeri no ha actuat al Masnou com tenia previst i ha continuat segons el calendari establert i en aquelles poblacions que sí que segueixen acceptant el projecte de regeneració. “Si tot es manté com cal, a Cabrera arribaran passat l’estiu del 2026”, assenyala Mir.

Per la seva banda, l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, es reafirma en la seva negativa a deixar que l’Estat regeneri les platges “amb els mateixos mètodes que ha utilitzat sempre i que s’ha vist una vegada i una altra que no funcionen”. “L’afectació en el fons marí és notable, la inversió és ruïnosa i els espigons acaben afectant el poble del costat”, argumenta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
tradicions

Exhaurides en 40 minuts les gairebé 4.500 entrades pel Concurs de Castells de Tarragona

TARRAGONA
Medi AMbient

Estudien el nivell de metà que retenen els boscos catalans

Cerdanyola del Vallès
economia

Territori signa el conveni per a la construcció d’una rotonda en l’encreuament entre la C-14 i l’LV-3025, a Agramunt

Barcelona
medi Ambient

Aigües de Reus adjudica els treballs de recuperació de tres nous pous d’aigua del recinte de l’aeroport

Barcelona
societat

Fan retirar una vuitantena de vehicles abandonats als carrers

girona

El Port de Barcelona inicia la licitació per a la construcció de tres molls i la nova terminal de ferris al Moll Adossat

Barcelona
societat

Un brot de gastroenteritis ha afectat 29 nens i monitors d’uns campaments

la vall d’en bas
Medi ambient

La nova comunitat de regants del Penedès i Garraf donarà cobertura 25.000 hectàrees de vinya

Sant Martí Sarroca
patrimoni

Restauren mig miler d’elements arquitectònics i escultòrics gòtics de la coberta de la Catedral de Tortosa

Tortosa