medi ambient
La manca de bateries posa en risc la prohibició dels vehicles de combustió a Europa
El Tribunal de Comptes constata que Espanya no té una estratègia “especifica” i pròpia per a aquest sector
El Tribunal de Comptes ha qüestionat l’estratègia de la Comissió Europea per augmentar la producció de bateries per a cotxes elèctrics i ha alertat que les debilitats d’aquesta podria “retardar la prohibició dels vehicles de combustió” més enllà del 2035, com aspira Brussel·les.
En un informe publicat aquest dilluns, fonts del Tribunal de Comptes critiquen que l’estratègia de l’executiu comunitari “no estableix els corresponents objectius quantificats i acotats en el temps” per a la producció de bateries. Tampoc “té en compte la capacitat de la seva indústria de bateries per satisfer” la demanda.
Els auditors també han revisat alguns plans dels estats membres i han constatat que Espanya, França i Polònia no tenen estratègies “específiques” i pròpies per a aquest sector.
En canvi, destaquen que Alemanya i Suècia van desenvolupar les seves estratègies ja el 2018 i el 2020, respectivament. Totes dues les veuen “coherents” amb els plans de Brussel·les i consideren que es basen en “les aportacions de les parts interessades del sector indústria i de l’àmbit de la investigació”.
Risc de dependència externa
A part de posar en risc la prohibició dels cotxes de combustible, el Tribunal de Comptes avisa de la creixent dependència externa en el sector de l’automòbil. “Per aconseguir una flota amb zero emissions el 2035, (la UE) pot dependre en gran manera de bateries i vehicles elèctrics importats, en detriment de la seva indústria d’automoció i mà d’obra”, apunta el comunicat dels auditors. En aquest sentit, avisen que els fabricants “poden abandonar la UE en favor d’altres regions, en particular els Estats Units” perquè “ofereixen enormes incentius”.
Si bé l’informe constata que entre 2014 i el 2020 la Unió Europea va injectar almenys 1.700 milions d’euros en subvencions i garanties de préstecs a la indústria de bateries, als quals se sumen fins a 6.000 milions d’ajudes estatals, els auditors consideren que la CE “no té una visió general del suport públic” al sector i això “dificulta una coordinació i orientació adequades”.