Una declaració amb 90 anys de retard

Tal com expliquen des del grup ecologista Gepec, ja el 1932 un primer intent de crear una planificació integral dels espais a protegir a Catalunya esmentava les muntanyes de Prades i la Mussara, amb una delimitació similar a l’actual espai d’interès natural declarat el 1992. No va acabar tirant endavant llavors i, ja passada la dictadura, el llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans rescatava el 1976 la proposta, en indicar aquesta àrea com una de les que requerien protecció especial, atesa la seva importància biogeogràfica. En la mateixa línia, el 1977 el llibre Natura, ús o abús del biòleg Ramon Folch assenyalava que les muntanyes de Prades eren “el parc natural en potència més gran de Catalunya”, ja que hi ha per exemple l’únic bosc de roure reboll del país, un dels seus trets més característics.

El 1984, la Generalitat declarava el bosc de Poblet paratge natural d’interès nacional (PNIN), i hi dotava per primer cop una figura de protecció reconeguda, que el 1998 ampliava amb dues reserves naturals parcials (RNP) adossades, la del Titllar i la Trinitat, i la conformació d’un equip de gestió permanent. Així mateix, el 2006 les muntanyes de Prades s’integraven a la Xarxa Natura 2000 com a zona d’importància comunitària i d’especial protecció per les aus.

Pel seu cantó, els intents polítics de crear un parc natural van sorgir a mitjan anys noranta, quan diversos ajuntaments van plantejar aquest interès a la Generalitat. El 1998, el Parlament va aprovar una moció que instava a impulsar, de manera prioritària, les gestions per aconseguir la declaració, i va ser així com es va posar fil a l’agulla. Hi va haver reunions diverses al territori, i fins i tot es va assolir un cert consens inicial per situar a Montblanc la capitalitat i administrativa i a l’Espluga de Francolí el centre de recepció de visitants principal. Tal com recorda un alcalde consultat de l’època, tanmateix, ja en aquelles trobades es va constatar que hi havia petits municipis que, per l’oposició d’alguns col·lectius, no veien de bon ull la idea, ja que entenien que els suposaria restriccions a nivell urbanístic, en l’accés a l’espai natural o en activitats com la caça. “El govern ja va dir que si tothom no hi estava d’acord no es faria... i no es va fer”, ressalten les mateixes fonts.

Amb tot, la declaració del parc natural s’esmentava el 2003 en el Pacte del Tinell que formava el primer tripartit a la Generalitat, i l’octubre del 2006 el llavors conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, presentava l’avantprojecte de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet, amb una superfície de 36.830 hectàrees i que incloïa els mateixos 22 municipis i cinc comarques que ara, tot proposant crear dues noves reserves parcials al Tossal de la Baltasana –el cim més alt de la serralada– i a la serra dels Motllats.

Les reticències, però, persistien i la tramitació es va allargar. Durant la segona presidència d’Artur Mas es va marcar culminar la declaració a final del 2017, però el departament ho acabaria deixant estar per “reiniciar” el procés de negociació amb els implicats després de les municipals del 2019, amb uns equips i unes circumstàncies polítiques que esperava més estables. Com a mínim, d’aquest últim intent en va quedar una diagnosi exhaustiva que ara s’ha aprofitat com a base per encetar la nova i s’espera que definitiva tramitació.

“Es va deixar perdre des del territori, alguns ajuntaments no van estar per la feina perquè no volien que es tramités”, confirma Xavi Giménez, president del Gepec, que continua dient que les muntanyes de Prades “tenen una importància ecològica de primer ordre”. “Ja fa molts anys que s’haurien d’haver declarat parc natural”, lamenta. Si res no es torça, 90 anys després poden ser realitat.