Agricultura
Conviure amb les males herbes
Un estudi de la UOC aprofundeix en les alternatives per reduir l’ús d’herbicides en els conreus
És un dels principals costos de producció per al sector
L’ús de maquinària específica és encara puntual davant l’opció tradicional d’arrencar la vegetació a mà
La gestió de les males herbes en els camps de conreus agrícoles catalans representa, des de sempre, un dels majors costos de producció que ha d’afrontar el sector. La pagesia ha d’actuar collita rere collita per pal·liar els efectes nocius que representen per als seus productes i està obligada a dedicar bona part del temps a controlar que no s’estenguin i facin més mal del que fan habitualment. Tradicionalment, l’ús dels pesticides ha estat la mesura emprada en el camp per tenir a ratlla aquestes plantes, però la prohibició d’herbicides per part d’Europa per aconseguir un sistema alimentari més sostenible cada cop està posant més contra les cordes el sector a l’hora d’afrontar amb èxit aquest problema. Un estudi liderat per la investigadora Lucía Argüelles, del grup Turba Lab de l’IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), proposa com una de les conclusions principals “reduir l’obsessió per eliminar costi el que costi les plagues i la vegetació espontània i incorporar una perspectiva més holística que valori en quins moments es pot treballar al seu costat en lloc de combatre-les”. Argüelles, que ha dut a terme aquest treball amb el catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Hug March, ha publicat recentment aquesta recerca a la revista científica Journal of Rural Studies, amb el títol A relational approach to pesticide use: farmers, herbicides, nutsedge, and the weedy path to pesticide use reduction objectives. A partir del coneixement personal del cost que suposa per a l’agricultura la gestió de la vegetació espontània, Argüelles explica que volia aportar “un enfocament posthumanista a l’ús d’herbicides”. “La meva parella és agricultor i coneixia de primera mà l’afectació de la males herbes en els cultius. Vaig iniciar la investigació a través de beques del ministeri centrant-me en l’ecologia política de la vegetació espontània i aquest estudi forma part d’un altre de més ampli en què incideixo en la digitalització de les màquines que s’utilitzen per arrencar-les”, assenyala la investigadora. Aquesta mirada àmplia sobre com actuen els pagesos a l’hora de desfer-se de les males herbes va dur Argüelles a contactar entre el gener i l’octubre del 2021 amb una quinzena d’agricultors –tretze homes i dues dones– i també amb quatre equips de tècnics agrícoles que els assessoren de la zona nord de la comarca del Maresme, on el cultiu principal és l’horta. “Vaig constatar que dins del sector la lluita contra la vegetació espontània no és un tema menor, encara que des de fora pugui semblar que no té gaire importància”, argumenta.
Un 50% menys el 2030
La principal autora de l’estudi posa el focus en la necessitat d’escoltar els actors implicats quan es tracta de tirar endavant noves mesures que afectin els cultius, “especialment en un moment en què la reducció constant dels herbicides en els usos agrícoles està sobre la taula dels responsables a Europa”. En aquest sentit, fa referència al fet que la Comissió Europea ha dissenyat l’estratègia Farm2Fork, que proposa reduir un 50% l’ús de productes fitosanitaris entre el 2020 i el 2030. L’estratègia reflecteix la preocupació sobre els possibles efectes perjudicials d’aquests productes en la biodiversitat i en la salut humana. També anomenats pesticides, inclouen una gamma àmplia de substàncies, tant per combatre plagues com per eliminar les males herbes. Tot i això, l’efecte de l’estratègia europea no és clar “i això respon a la manca de dades sobre l’ús de pesticides i amb la necessitat d’actuar des d’una perspectiva més local”. “Hem d’escoltar els pagesos i pageses i entendre les seves històries, que tenen relació amb la zona on treballen, amb el seu passat familiar, amb l’ecologia de les seves granges, amb la seva economia, però també amb les emocions”, insisteix. Lucía Argüelles defensa el gran coneixement dels tècnics i tècniques sobre les dinàmiques de les zones on treballen. “Són imprescindibles per a l’assoliment de les estratègies europees que aconseguirem des d’una mirada regional”, assenyala. Per la investigadora, cal superar la dèria per aconseguir sigui com sigui complir els estàndards “d’uns camps nets i uns camps bruts”. “S’ha de trobar la manera de poder compaginar l’existència de les males herbes amb els conreus humans. La vegetació espontània se sap que és beneficiosa per al sòl i que atrau la fauna auxiliar”, assenyala.
Cas específic
Pel que fa a les propostes desenvolupades pels agricultors del nord del Maresme per poder afrontar amb èxit els efectes de les males herbes, destaca una iniciativa de treball amb uns resultats que s’han de tenir en compte. La castanyola (Cyperus rotundus) és una herba que es reprodueix a través d’uns petits tubercles, és de les més abundants a la zona i el 2005 la prohibició de l’herbicida bromur de metil que s’utilitzava tradicionalment per eliminar-la va obligar la pagesia afectada a buscar altres solucions. “Tenim un problema greu a la zona, perquè sense el control de l’ús d’herbicides aquesta planta s’ha estès d’una manera significativa arreu”, respon l’enginyer agrònom i responsable tècnic de la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar, Jordi Ariño, que afegeix que es tracta d’una herba de la família de la xufla d’on s’extreu l’orxata. “Ens vam fixar en quin sistema feien servir els recol·lectors de la xufla i vam aplicar el mateix sistema, que funciona garbellant la terra per extreure els tubercles de la castanyola i arrencar del tot la planta”, explica Ariño. La mateixa Lucía Argüelles corrobora els bons resultats del sistema, però ella el vincula al que també es fa servir a la costa per mantenir neta la sorra de la platja. “ Quan vaig fer les entrevistes, uns quants pagesos convencionals l’havien provat i els feia el pes. Aquesta iniciativa demostra que la pagesia està oberta i veu la necessitat de provar mètodes nous més enllà dels productes químics”, comenta la investigadora.
Des de les agrupacions de defensa vegetal (ADV) alerten de la rapidesa amb què s’estén la castanyola. “La mateixa herba fa la competència en el cultiu corresponent i el pot acabar ofegant”, assenyala Ariño, que precisa que la planta surt a partir de l’abril i el maig i no comença a desaparèixer fins que arriba el fred. “Tota l’època en què la producció agrícola d’horta és més gran, la castanyola també es troba en el seu millor moment, malauradament”, manté. El representant de les ADV no amaga la seva preocupació davant la incertesa que suposa per al sector haver de complir les normatives cada cop més restrictives pel que fa a l’ús d’herbicides sense tenir una alternativa tant o més eficaç. “Ara per ara moltes produccions, com és el cas de les d’horta d’aquesta zona del Maresme, són parcel·les no gaire grans que no es poden plantejar l’eliminació total dels herbicides si volen garantir la seva supervivència”, afegeix
Més sobrecost per als ecològics
Un dels pagesos que han d’actuar de forma habitual contra les males herbes és Miquel Riera, propietari de l’Horta Pla de Munt de Palafolls, una explotació que va apostar fa anys per deixar de ser convencional i passar a ser ecològica. “Nosaltres, com que ja partim per decisió personal de la base de no fer ús de productes químics, el sobrecost de mà d’obra per lluitar contra les males herbes el tenim des del començament”, comenta Riera, i afirma que les solucions trobades són fer ús de maquinària específica, “que de mica en mica ja se’n va trobant al mercat”. “Tot i això, la gran majoria dels nostres cultius d’horta t’obliguen a arrencar les herbes manualment perquè el creixement de les hortalisses, com ara les pastanagues, les cebes o els naps, sempre és menys vigorós que el de la vegetació espontània”, destaca. Riera, però, defensa la utilització de qualsevol alternativa als herbicides, “que s’ha acabat demostrant que provoquen pitjors efectes en el sòl”.
Alerta d’un futur incert per la manca de relleu generacional
“Aquests pagesos saben quines varietats han d’utilitzar i com canviar-les, perquè ells ja s’han hagut d’adaptar. Perdre aquest coneixement per falta de relleu generacional posa en risc el que vingui després. Amb el canvi climàtic, aquest coneixement local encara és més important.” És la conclusió final de l’estudi de Lucía Argüelles, que recull una preocupació cada cop més estesa entre l’agricultura i que, en el cas del nord del Maresme, és un dels pals de paller del projecte mancomunat entre municipis del Maresme i la Selva. L’Espai Agrari de la Baixa Tordera, consolidat ara fa dos anys, és una iniciativa que vol garantir no només la supervivència, sinó també la viabilitat i la prosperitat del sector.