El biometà, a la xarxa i als vehicles
Entra en funcionament el projecte BioVo per obtenir biometà dels excedents de biogàs del centre de residus i la depuradora
Hi ha unes 70 plantes de biogàs a Catalunya, però només cinc produeixen biometà
La nova planta per produir biometà és al mateix recinte que la planta de tractament de l’orgànica de Granollers i a tocar de la depuradora del Consorci Besòs-Tordera, un espai estratègic per tirar endavant el projecte BioVo. Les dues entitats públiques, del sector residus i d’aigües residuals, treballen des del 2019 per compartir una instal·lació com aquesta, on podran aprofitar els excedents de biogàs que tenen i convertir-los en biometà. Quan es descompon la matèria orgànica, s’allibera un gas que és una barreja de CO2 i gas metà. Això, que passa de manera natural, s’ha de tractar, perquè, si no es neteja, es contribueix a l’efecte hivernacle. El biometà és una energia que es pot injectar a la xarxa, perquè és similar al gas que crema a la caldera de casa, i es converteix en una energia d’interès per a la càrrega de vehicles pesants com ara els camions i els autobusos urbans i interurbans.
El gerent del Consorci de Residus, Ignasi Valls, manté que la planta d’upgrading, d’enriquiment de biogàs a biometà, funciona ara per ara a la meitat de la seva capacitat amb les aportacions del 80% del biogàs que arriba del consorci de la planta de residus del Vallès i el 30% de la depuradora.
En el dipòsit del gasòmetre, el globus blanc que sobresurt a un costat de la instal·lació és on es barreja el biogàs abans de netejar-lo a través de filtres de carbó actiu i deixar-lo sense cap impuresa. A través d’un circuit, es concentra el metà del diòxid de carboni i es converteix en aquest gas amb més d’un 97% de metà abans d’injectar-lo a la xarxa.
La pandèmia va aturar el projecte, que es va reprendre el 2021 amb la licitació per fer la construcció i l’explotació del servei, i al cap d’un any s’adjudicava l’obra a UTE Transparenta. Aquest estiu s’han fet les proves de rendiments i d’injecció en xarxa i la planta està operativa, funcionant automàticament, des del setembre. El projecte ha suposat una inversió de 2,7 milions d’euros, i té una subvenció d’1 milió d’euros del fons Feder, que obligava a tenir enllestides les obres aquest estiu.
La directora de l’àrea de Tractament de Residus, Vanessa Abad, mostrava el procés i el funcionament de la planta fa unes setmanes als assistents al Fòrum del Biogàs que es va fer a Granollers. El biogàs que generen les tones de la matèria orgànica també produeix energia elèctrica i tèrmica a través de motors de cogeneració i una caldera auxiliar. A hores d’ara, a Catalunya hi ha cap a 70 plantes de biogàs. Cinc plantes estan produint biometà, però molt lluny del potencial que tenen altres països europeus. Pels experts, i seguint les directives europees, cal una aposta decidida per la producció de biogàs i combatre el canvi climàtic per no dependre tant del gas fòssil.
El projecte inclou, en una segona fase –està pendent trobar-hi finançament–, la construcció d’una gasinera per subministrar el biometà, que, amb les garanties d’origen i els certificats verds, es pot fer servir per a energia de vehicles. El projecte BioVo està obert a fer col·laboracions amb altres plantes de tractament de residus que apliquin tecnologies similars i un projecte més ambiciós d’un “corredor de biometà”, per fer una xarxa de gasineres que apostin per un transport sostenible. La planta de Granollers està ben ubicada, a tocar de l’autopista AP-7, on hi ha moltes empreses a prop del sector del transport.