El govern treballa perquè la postclausura de Solius es pagui amb la planta de compostatge

La Generalitat treballa perquè els costos postclausura de Solius es paguin amb la nova planta de compostatge i els recursos que puguin generar noves activitats al complex (per exemple, la instal·lació d’un parc de plaques fotovoltaiques), segons explica l’agència catalana de notícies. Precisament, el manteniment obligat per llei durant tres dècades, i que càlculs inicials situen en uns 1,3 milions d’euros anuals, s’ha convertit en l’autèntic cavall de batalla entre els cinc ajuntaments que formen part del consorci i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, assegura que els consistoris han acordat no revertir aquesta despesa a les taxes d’escombraries perquè seria “inassumible” i critica que se senten “maltractats” per l’Agència.

Després de la clausura de l’abocador, i que la planta de compostatge també es tanqués obeint la sentència del TSJC, ara per ara Solius tan sols funciona com a punt de transferència. Des d’aquí, les deixalles que hi envien els municipis s’envien a Vacarisses o bé, en el cas de l’orgànica, fins a l’Anoia (a Hostalets de Pierola).

Els cinc ajuntaments que formen part de la mancomunitat (Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu, Calonge i Platja d’Aro) ja van admetre que el sobrecost pel trasllat de les escombraries seria un dels motius que els portaria a apujar taxes. Però sobretot, la gran incògnita és d’on sortiran els diners per assumir els costos postclausura de l’abocador.

La llei estableix que aquest manteniment -que sobretot, es focalitza en el tractament de lixiviats que emeten els residus soterrats- s’ha de fer durant 30 anys. I segons els càlculs amb què treballen els ajuntaments, en global això suposarà haver de pagar més de 30 MEUR (perquè anualment, s’estima que la factura es mourà en uns 1,3 MEUR).

De moment, per intentar sortir de l’atzucac, s’està tramitant una nova autorització ambiental per al complex, que es preveu enllestir la primavera de l’any que ve. Per una banda, ha de permetre gestionar la postclausura de l’abocador; i per l’altra, reobrir la planta de compostatge (amb l’objectiu que es pugui modernitzar i continuar tractant la fracció orgànica).

Fonts de l’ARC expliquen que el consorci de Solius, com a titular de l’abocador, és qui ha de generar els ingressos que permetin assumir les despeses postclausura. Per això, la Generalitat treballa perquè el complex torni a generar activitat, no només amb la planta de compostatge -que l’Agència vol renovar i assumir-ne la inversió- sinó també amb altres instal·lacions (per exemple, un parc de plaques solars). I que els diners que se n’obtinguin permetin pagar el cost del manteniment a 30 anys.

Des de l’ARC asseguren que estan “immersos a trobar solucions de finançament” que permetin al consorci afrontar els costos postclausura de Solius. Però els ajuntaments, que ara han d’aprovar les ordenances fiscals, estan molestos. I de fet, com diu l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, se senten “maltractats” per l’Agència.