CONSTANTÍ STEFANESCU
COORDINADOR CIENTÍFIC I CO-CREADOR DEL CBMS
“Els naturalistes volen ser a la xarxa”
La xarxa catalana de recompte de papallones diürnes és la tercera en l’àmbit europeu, darrere de l’anglesa, els pioners, i l’holandesa
El CBMS disposa de 350 voluntaris a Andorra, les Illes Balears i Catalunya
Constantí Stefanescu és el coordinador científic del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) i també coordina el grup de recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG). Així mateix, és investigador associat del Creaf. Lidera la recerca sobre la migradora dels cards, de la ruta migratòria que segueix, i és expert en l’anàlisi de com el canvi climàtic i de paisatge afecta la població de papallones i la seva conservació. El 2018 va rebre el premi Marsh Lepidoptera per la seva contribució en la conservació i investigació dels lepidòpters a Europa.
Com es va gestar el CBMS?
Vaig iniciar la xarxa de recompte de papallones pel meu compte l’any 1988. Treballava com a autònom fent el seguiment als Aiguamolls de l’Empordà, i quan es va crear el Departament de Medi Ambient un biòleg dels Aiguamolls va entrar-hi a treballar, i a proposta seva se’m va demanar muntar la xarxa per tot Catalunya el 1994. Al cap d’uns anys, l’actual director del MCNG, Toni Arrizabalaga, va fer l’encàrrec de coordinar-ho des del museu, i a partir de l’any 2000 va ser així.
Com va aconseguir tenir voluntaris per al recompte?
Al començament era tot molt precari, sense cap suport institucional. Vaig contactar amb persones que coneixia, que ja sabien de papallones o que hi tenien un interès, per intentar convèncer-les, i l’Agnès Batlle va ser una de les primeres. Vam començar a establir poques estacions de mostreig, però aquest 2023 ja han estat gairebé 150 els punts de recompte i 350 voluntaris. Ara ja rebem les propostes, no cal que anem al darrere, són els naturalistes els que ens demanen de ser a la xarxa.
Qui coordina les xarxes de recompte a Europa?
Gairebé tots els països d’Europa tenen una xarxa de recompte de papallones amb les particularitats d’aquell país. Els anglesos ho van iniciar a mitjans dels setanta, i tenen molta tradició. La gestionen des del punt de vista governamental, tenen un institut de seguiment de la biodiversitat, és un fet de país. A Holanda l’any 1989 van ser els segons a tenir-ne, i és una ONG que es dedica a la conservació de les papallones i que té una gran força al país. Nosaltres, els catalans, hem estat els tercers a tenir la xarxa.
I a Catalunya d’on arriben els recursos?
El pressupost arriba a través del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, també hi ha una part que assumeix l’Ajuntament de Granollers ja que té el museu, i després la Diputació de Barcelona dona un suport que ha anat augmentant perquè es faci el seguiment als seus parcs naturals.
El CBMS ha fet 30 anys, i és el més antic de la Mediterrània.
És tot un orgull. Tenim un suport sòlid que el que hem aconseguit té un interès científic. El fet d’haver conscienciat el món naturalista de l’interès per les papallones, haver fet una escola, és una satisfacció.
I a l’Estat espanyol?
La xarxa és del 2015, i és una associació per a l’estudi de papallones. El CBMS català és generador de projectes. De fet, la xarxa espanyola s’ha fet després de veure que la nostra funcionava molt bé, i els vam assessorar. El seu model pel que fa a infraestructura és més precari que el nostre, però fan camí.
Sou un viver de doctorands?
Aquest any és el primer que han sortit dues tesis de papallones, la de l’Andreu Ubach i la del mallorquí Pau Colom. La seva arribada a l’equip ha fet que la xarxa a les Illes s’hagi estès molt.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
