Agricultura
Preservar els cultius dels avantpassats
El Banc de Llavors del Vallès Oriental treballa per recuperar i difondre varietats agrícoles tradicionals de la comarca que la gran indústria alimentària ha anat arraconant
Es conserven en un espai del Museu de Ciències Naturals de Granollers
Una part de les llavors es congelen i l’altra es manté en neveres per cedir-les a productors i hortolans
Des de fa nou anys, funciona al Vallès Oriental un banc de llavors que té com a finalitat recuperar i difondre varietats hortícoles locals a la comarca. “La nostra funció es podria resumir en dues: una és fer còpies de seguretat de totes les llavors que ens arriben i l’altra, la divulgació i reintroducció d’aquestes varietats a la cadena alimentària i al camp, quan les oferim a productors i a hortolans familiars”, explica Jonatan del Amo Banyuls, coordinador del Banc de Llavors del Vallès Oriental.
En aquest espai, situat als soterranis del Museu de Ciències Naturals de Granollers, hi ha congeladors i neveres, segons si es vol conservar les llavors a llarg termini –fins a 50 anys ben bé abans de ser recuperades– o a curt termini, quan la llavor se cedeix a persones interessades a cultivar o provar aquella varietat.
Al banc del Vallès Oriental s’hi conserven llavors antigues. “De la majoria n’hem fet prospecció; és a dir, les hem anat a buscar, sobretot a persones grans que encara les conservaven. En bastants casos, malauradament, aquestes persones ja no hi són, de manera que nosaltres som els últims a preservar-les”, explica Del Amo.
Actualment el banc conté al voltant de 300 varietats agrícoles. “Aquesta xifra va oscil·lant, perquè constantment ens van arribant cosetes. Per exemple, fa unes setmanes vam anar a Palou, un petit nucli rural als afores de Granollers, perquè ens van dir que hi havia uns pagesos que tenien algunes llavors de cereal antic. Ens en van aparèixer un munt, que havia conservat l’avi dins d’una capsa de fusta amb els seus compartiments i una tapa de vidre, i a cada compartiment el nom de la varietat. Va ser una troballa espectacular.” Entre aquestes aproximadament 300 varietats del banc, hi abunden tomàquets i mongetes, “que és el que més s’ha cultivat a la comarca”, però també hi ha un nombre significatiu de varietats de carabasses, cebes, enciams, melons, cols...
De bancs de llavors locals a Catalunya n’hi ha una dotzena i estan repartits per tot el territori. S’organitzen en la Xarxa Catalana de Graners, que treballa de manera autogestionada i fomenta el lliure intercanvi de llavors i informació. Col·laboren també amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat per al desenvolupament del primer banc de llavors nacional, amb seu a Lleida. “Des del 2015 que estem entrant varietats, però aquest banc de llavors no en cedeix, l’únic que fa és conservar-les, fer-ne còpies de seguretat”, explica Del Amo. El que fan els proveïdors d’aquest espai és “caracteritzar de nou aquestes varietats perquè un productor potencialment interessat en pugui veure els paràmetres de cultiu i altres especificacions més tècniques”. “La idea –hi afegeix– és també crear un catàleg per protegir totes aquestes varietats locals de possibles apropiacions per part de multinacionals que les patenten.”
El Banc de Llavors del Vallès Oriental està situat dins del Museu de Ciències Naturals de Granollers, de propietat municipal, i es finança amb subvencions de la Generalitat. En formen part diverses entitats locals i, a més del museu i l’Ajuntament de Granollers, també hi ha l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana i el Consell Comarcal del Vallès Oriental. Juntament amb les tasques de cerca, catalogació i conservació de llavors antigues i atendre les demandes de cessió per part de productors, el banc també organitza activitats i jornades tècniques.
Una precisió que acostumen a fer des del Banc de Llavors del Vallès Oriental fa referència a l’origen de les varietats hortícoles. “M’agrada explicar que de la totalitat, o gairebé la totalitat, de varietats que cultivem a l’hort i que mengem, no n’hi ha cap d’autòctona. Ho dic perquè hi ha molta gent que les anomena així, però de fet no ho són, totes provenen d’altres punts del planeta. Nosaltres parlem, més aviat, de varietats locals, varietats antigues o varietats tradicionals –qualsevol d’aquests tres termes és correcte– perquè es cultiven aquí des de fa molts anys a partir d’una selecció pagesa molt acurada i s’han aclimatat al nostre entorn”, afirma Del Amo.
Mongetes i tomàquets
I en el cas del Vallès, una plana tradicionalment fèrtil, hi ha varietats pròpies? “Segurament una de les varietats més conegudes que històricament s’han conreat al Vallès seria la mongeta del ganxet, que té una denominació d’origen protegida, però de mongetes en cultivem gairebé una cinquantena de varietats. No n’hi ha cap que sigui d’aquí, però sí que la mongeta del ganxet, la llaminera, la de la neu, la del cuc s’han fet molt aquí. Hi ha tomàquets com, per exemple, el pometa, que també s’han cultivat molt al Vallès i al Maresme; el tomàquet de Montserrat, que també estaria dins de la zona, la ceba agra, l’enciam escaroler... No hi ha una varietat pròpiament exclusiva del Vallès, però sí que n’hi ha algunes que s’hi han cultivat força.”
La funció bàsica dels bancs de llavors és preservar les varietats que es planten al país. Una tasca més necessària que mai si tenim en compte que, tal com assenyala Del Amo, en els darrers cent anys s’ha perdut el 75% de la diversitat agrària mundial, no només hortícola, també d’arbres fruiters. “Això va lligat sobretot a com funciona l’alimentació, com les agroindústries han monopolitzat el sector, com molts pagesos, de manera voluntària o involuntària, s’han vist forçats al monocultiu. I aquest circuit de venda a gran escala, de buscar productes en què, en lloc del gust o les propietats, prevalgui el fet que siguin varietats que madurin d’una manera uniforme, que siguin homogènies, que permetin fer un sol cultiu i collir-ho tot a la vegada, que aguantin bé el transport, vendre-ho a Mercabarna..., això el que ha fet és que moltes d’aquestes varietats antigues desapareguessin o quedessin relegades a petits hortolans que en gaudeixen d’una forma més familiar perquè no estan dins d’aquest mercat agroalimentari. És un tema complex.”
En aquest sentit, un avantatge del banc és que les varietats antigues que cedeix, en ser locals, no estan patentades i els productors i hortolans se les poden guardar de manera legal. “Ajuden a l’autosuficiència dels pagesos, és a dir, que no hagin de dependre d’aquestes grans multinacionals alimentàries que també són les que controlen les llavors, controlen els productes fitosanitaris que es fan servir als camps...” Un altre avantatge, assenyala Del Amo, és que quan un productor local cultiva varietats locals “està potenciant aquell quilòmetre zero que tant defensem, i està creant una economia circular, familiar, sense tants intermediaris”.
Finalment, en un temps d’emergència climàtica com el que vivim, el banc també permet recuperar varietats més adaptables a la sequera. “Sempre diem que, en general, les varietats tradicionals funcionen molt més bé que les comercials perquè estan molt més aclimatades al nostre territori; per tant, aguanten millor calorades i sequeres. Segurament el següent pas que hem de fer tots plegats és començar a fer assajos i veure quines varietats funcionen millor en la situació actual que estem vivint.”
I canviar el model agrícola és també una urgència? “L’haurem de canviar, segur, perquè la falta de precipitacions ja ens obre un nou horitzó complex. La sequera tan forta que tenim a Catalunya ens obligarà a cultivar d’una altra manera –cosa que nosaltres ja fem–, un cultiu més ecològic. Alhora, treballar més amb cobertes naturals per haver de llaurar menys la terra, perdre menys humitat i aprofitar més l’aigua que tenim; i amb encoixinats, que fa que les plantes no necessitin tant el recurs hídric. Ens obligarà a anar per aquí perquè no tindrem més remei.”
