MEDI AMBIENT
El canó del Cap de Creus és un punt “estable” de cria de tintoreres
Els estudis sobre taurons endegats pel Departament d’Acció Climàtica, conjuntament amb el centre d’immersió Sotamar de Cadaqués, confirmen el canó de Cap de Creus com a zona “estable” de cria de tintoreres i un dels únics indrets de la Mediterrània occidental on es reprodueix aquesta espècie en perill d’extinció. Entre finals de primavera i mitjans d’agost, informa l’Agència Catalana de Notícies, s’hi han observat uns 90 exemplars, deu dels quals nadons d’entre 35 i 45 centímetres. Els estudis constaten també que els naixements es concentren entre mitjans de juny i de juliol. I que en un cop neixen, els taurons ja estan completament capacitats per valer-se per si mateixos. Després, la majoria dels exemplars adults marxen.
El projecte es va començar a gestar entre el 2018 i el 2019 de la mà del responsable del centre d’immersió Sotamar, Jordi Riera. Riera és un apassionat dels taurons -fa immersions arreu del món des de fa anys- i per aquelles dates va començar a fer sortides esporàdiques per veure si també n’hi havia en aquesta zona del Cap de Creus.
Entre el 2020 i el 2021 va començar a albirar els primers exemplars, tot i que en sortides molt testimonials i a partir del 2022 va decidir fer un estudi ben fet amb dues biòlogues i sortides regulars.
Entre els mesos d’abril i setembre, va fer un total de 54 sortides atraient els exemplars amb vísceres de peix. En total, en va observar més d’una seixantena entre els mesos de juny i juliol. Molts d’ells cries o juvenils. Això apuntava a la possibilitat que fos un punt de cria d’aquesta espècie.
La proposta va despertar l’interès de la comunitat científica i també del Departament d’Acció Climàtica. I aquest 2023 s’han unit per treballar-hi conjuntament. Des de finals de primavera a mitjans d’agost, s’han fet una cinquantena de sortides i s’han observat unes deu cries d’aquesta espècie d’un total de 90 exemplars.
El responsable d’espècies invasores i projectes de conservació d’Acció Climàtica, Jordi Ruiz, diu que són unes dades “extraordinàries”. “Els taurons tenen unes gestacions de 12 mesos. Per tant, quan venen aquí coincideixen les dues coses: els parts i la reproducció. Això vol dir que en una època tan important per ells, els tenim aquí”, explica Ruiz.
I això passa en lloc “molt concrets”. “Si mirem les dades, mai surten exemplars petits perquè només crien en llocs molt específics de la Mediterrània. Que n’haguem vist deu és moltíssim”, afegeix Ruiz.