Pagesos sense aigua per regar

El canvi climàtic afecta de manera directa l’agricultura. Els pagesos viuen els canvis del clima en els seus cultius i els han de tenir presents en les seves previsions. “No hi pot haver una valoració de la situació en positiu”, detalla Carles Vicente, responsable d’organització d’Unió de Pagesos de Catalunya (UP).

Les sequeres cada cop són més freqüents i, de la mateixa manera que pugen les temperatures, quan baixen són més fortes i seguides. “Això afecta en negatiu les nostres produccions”, explica Vicente. Posa com a exemple la temporada de la coliflor, que hauria d’haver durat un mes i mig, i a causa de les altes temperatures només ha durat una setmana. El responsable explica que “abans hi havia sequera cada set o deu anys; ara, cada quatre”.

L’escassetat d’aigua i les posteriors restriccions de reg han forçat a canviar els cultius de l’agricultura catalana. Vicente també és pagès i explica que molts cultius de regadiu que pensaven que ho serien sempre ara s’han convertit en secà. Aquest és el cas de Girona, on fa dos anys que no poden aprofitar el 100% de la terra regable i sembren el regadiu més rendible, com blat de moro i cereals d’hivern, que no requereixen tanta aigua. Amb tot, el representant alerta que, si finalment es declara l’estat d’emergència per sequera, no es podran fer conreus de reg i tots passaran a secà. “Econòmicament, és menys rendible”, explica. Per fer front a aquesta situació, també s’aposta per implementar sistemes efectius d’emmagatzematge d’aigua. “No és que plogui menys, és que plou diferent”, diu Vicente. La gestió de l’aigua és determinant per poder prevenir les conseqüències fatals d’una sequera i així allargar-ne l’ús al màxim. Des d’UP saben que el mapa català és divers, però allà on se’n pugui optimitzar l’emmagatzematge s’hauria de fer per garantir un futur i una estabilitat a l’agricultura d’aquest territori. Amb previsió, l’aigua de la pluja d’una estació en què no és necessària pot servir per a una altra que serà seca. A més a més, Vicente proposa preservar l’aigua que ja existeix utilitzant altres tècniques, com les plantes dessaladores i depuradores, i reaprofitar-la per a l’agricultura. “Però, per fer-ho, cal inversió”, determina. Aquesta metodologia ja s’aplica a Califòrnia (Estats Units), on l’aigua feta servir es neteja i és apta per al consum humà.

L’agricultura és un sector estratègic, però no sempre es veu reflectit en les ajudes i en les polítiques públiques que rep. “Som les empreses principals de l’àmbit rural”, informa el representant d’UP. El responsable destaca la importància d’empoderar l’agricultura perquè, si aquests negocis es perden, afectarà el conjunt del país. Alhora, en treballar la terra, els agricultors també s’encarreguen del manteniment i la cura del sòl. “En un moment en què el canvi climàtic es torna cada cop més agressiu, no ens interessa que la terra es perdi”, assenyala Vicente. En la mateixa línia, la presència de la població al territori és determinant per preservar-lo.

Aquest panorama dificulta l’activitat dels agricultors sobre manera. La incertesa, la impotència i fins i tot el desànim són el pa de cada dia. Per afegir-hi més inconvenients, els costos de producció cada cop són més alts. “Hi ha una despesa molt elevada a l’hora de tirar endavant un cultiu i una incertesa molt gran”, descriu el representant. Les asseguradores són un element clau perquè els pagesos tinguin estabilitat. Malauradament, “el sistema d’assegurances s’està ressentint perquè hi ha incidències any rere any i és possible que en un futur no gaire llunyà es redueixin les indemnitzacions”. Des d’Unió de Pagesos expliquen que el sistema d’assegurança no és d’ajudes públiques, però que, de manera urgent, hauria d’haver-hi ajuts que servissin com una eina de sosteniment econòmic per als pagesos. “Caldrà replantejar el sistema, perquè les ajudes seran una eina important en un futur per poder treballar”, afirma el responsable. Per fer front a la situació de sequera, el govern català hi ha destinat 150 milions, mentre que l’Estat ha mobilitzat al voltant de 250 milions per a tot el territori espanyol. “Comparativament, és irrisori”, valora Vicente. El responsable d’UP no entén com pot haver-hi tan pocs fons espanyols si la situació ha afectat tot el sector en general i a un nivell que no s’havia vist mai. Amb tot, considera que “el govern català ha estat a l’altura; caldrà veure si hi podrà continuar estant”. Deixa la porta oberta a un ajut més constant que doni certesa a la gent que treballa la terra, la renda agrària. D’altra banda, UP insisteix que, més enllà d’apujar les ajudes per als agricultors, és important decidir quina estratègia hi haurà per gestionar l’aigua en el sector agrari.