Aire fresc per al pulmó verd de Calella
Diversos projectes promouran el parc Dalmau com a escenari de més esdeveniments i lloc de trobada
Nous jocs per a infants, la licitació d’un bar i la naturalització de la bassa són les principals apostes
L’espai va ser creat per l’arquitecte Jeroni Martorell, deixeble de Puig i Cadafalch, i el 2029 farà cent anys
Calella és una destinació turística coneguda internacionalment. El sol i la platja són des de fa dècades els seus atractius principals per als visitants que s’hi apropen, però la coneguda com a capital de l’Alt Maresme amaga, sense voler-ho, un espai natural de gran bellesa i poc ús que aquest 2024 sembla que, finalment, vol revifar. El parc Dalmau, una extensió de 18,4 hectàrees en ple centre del municipi, combina un paisatge de boscos mediterranis amb espais urbanitzats pensats perquè la ciutadania gaudeixi del contacte amb la natura. L’atenció i l’interès que ha despertat el parc entre els últims governs locals ha estat desigual. S’hi han fet actuacions puntuals, però mai fins ara s’ha volgut, o s’ha pogut econòmicament, afrontar una endreça global que garanteixi el millor aspecte i funcionalitat d’aquest pulmó verd. L’alcalde de Calella, Marc Buch, que també gestiona les àrees de Planificació de Calella i de Parcs i Jardins, ho té clar. “Calella necessita el parc Dalmau i el parc Dalmau necessita formar part del dia a dia dels calellencs”, assenyala i ho exemplifica amb l’èxit de públic que va representar organitzar-hi per primer cop el campament reial durant les festes de Nadal. Hi van passar més de 9.000 persones.
L’Ajuntament de Calella va encarregar el 2016 el primer pla director del parc Dalmau i en els anys posteriors hi va començar a desenvolupar les obres de condicionament, que es van centrar en la part baixa, tocant a la carretera N-II. “Es va actuar a la zona enjardinada, al laberint, a la pèrgola i a la font”, recorda Buch, que en aquell temps era regidor de Medi Ambient. Posteriorment les accions de reforma també van incloure els lavabos i la font dels Lleons. “Un cop enllestit aquest primer tram, hem de concentrar els esforços en un doble objectiu: dignificar els diferents espais mantenint l’essència de com van ser ideats per Jeroni Martorell i dotar-los de prou atractiu perquè la gent se senti atreta a visitar el parc”, comenta l’alcalde. En aquest sentit, els pressupostos d’aquest any ja han reservat una partida de 400.000 euros per renovar la zona infantil, que ha quedat obsoleta. “Comencen per un dels llocs més freqüentats i que pot donar més joc”, assenyala Buch. Paral·lelament, el consistori ha posat en marxa el procés per adjudicar un servei de bar a tocar del Pavelló Municipal d’Esports. “Es tracta de dotar d’un espai de restauració la zona, no tan sols el poliesportiu, sinó que estigui obert a tothom que vagi al parc”, precisa. Finalment, també tirarà endavant el projecte de naturalització de la bassa de la Pedrera, al capdamunt del parc, al pati de l’Os, i que ja formava part de les negociacions entre el govern i el grup Calella en Comú per al pressupost del 2023.
Una obra amb polèmica
La proposta de convertir la bassa en un espai per fomentar la biodiversitat al parc Dalmau va ser una iniciativa sorgida de l’entitat Amics del Parc Dalmau, que la van presentar als pressupostos participatius de l’any 2019, en què és la ciutadania la que tria el projecte o projectes que s’han d’executar. Amb una partida inicial de 125.000 euros, l’actuació de la bassa va quedar en segon lloc, darrere de la creació d’un parc infantil adaptat a infants amb discapacitat. “El parc infantil tenia un pressupost de 33.000 euros i, segons les bases dels pressupostos participatius, si no s’esgota la partida de diners, s’hi ha de poder incloure un altre projecte”, recorda el president dels Amics del Parc Dalmau, Francesc Clarà, que hi afegeix que “el cost de la bassa es va valorar llavors en 60.000 euros i, per tant, era perfectament viable”. El cas és que no va prosperar, però l’oposició en bloc va forçar en un ple que el govern local assumís el projecte. “Sembla que finalment ja ha sortit a licitació i que tirarà endavant”, diu Clarà. La reforma de la bassa, que ocupa un espai on antigament s’aixecava una creu per als soldats caiguts en la Guerra Civil, suposarà una inversió al voltant de 80.000 euros i si es manté el projecte original de l’arquitecte paisatgista Eliseu Guillamon, autor també de les millores de la primera fase, tindrà un mirador i un circuit d’aigua que podria reaprofitar els recursos de la capa freàtica del mateix parc. “La bassa aportarà un munt d’avantatges pe al parc, perquè serà, entre d’altres, un abeurador per a la fauna, un punt d’humificació i un lloc per gaudir de la natura”, afirma.