El periple de GW1909m: d’Alemanya al Pirineu català

Va néixer fa quatre anys prop de la localitat de Nordhorn, a Alemanya (a la Baixa Saxònia), i s’ha convertit en el protagonista de la migració més llarga d’un llop gris mai documentada. El seu nom tècnic és GW1909m. Es tracta d’un mascle i el febrer de l’any passat es va detectar al municipi de Vilaller, a l’Alta Ribagorça. La col·laboració entre experts de Catalunya, França i Alemanya en el marc del seguiment que es fa de l’espècie arreu d’Europa, una mica de sort afegida i la inestimable col·laboració d’un ciutadà francès, han ajudat a reconstruir el seu periple.

Segons la informació facilitada pel Departament d’Acció Climàtica, el llop en qüestió ha recorregut 1.240 quilòmetres. Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s’havien registrat eren 1.092 quilòmetres, entre Noruega i Finlàndia, el 2007; 880, entre Alemanya i Bielorússia, el 2009, i 829, entre Suïssa i Eslovàquia, el 2022-2023. La fascinant història d’aquesta migració va començar ara fa un any, amb la trobada d’una femta per part del Grup Especial Caní (GEK9) d’Agents Rurals. Aquest cos fa un seguiment sobre el terreny de la situació del llop, coordinat per l’agent Gabriel Lampreave, conjuntament amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Els excrements sospitosos de ser de llop es van detectar el 13 de febrer del 2023 a l’Alta Ribagorça. En aquesta zona ja se sap que hi transita un mascle identificat des del 2021, però les fotografies automàtiques durant l’hivern del 2022-2023 van aportar elements que feien sospitar de la possible presència d’un segon exemplar. Per això es va incrementar l’esforç de prospecció, que va facilitar la recollida d’una mostra al municipi de Vilaller. L’anàlisi genètica realitzada pel laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va indicar un llinatge “w1”, referit a la població de llops de l’Europa central i oriental, que va ser el primer cas de detecció d’aquest tipus a l’Estat espanyol. Llavors se’n va enviar una mostra al laboratori francès Antagene, que va confirmar la coincidència amb un individu ja localitzat anteriorment a la regió de Borgonya, a l’est de França. En concret, es tractava de l’individu anomenat pels científics GW1909m, que també havia estat anteriorment localitzat a Alemanya.

Aquest mateix llop s’havia vist el 17 de juny del 2022, quan un conductor va veure un cànid que corria per una carretera a la comuna de Fleurey-Les-Faverney, al departament de l’Alta Saona, a França. El va identificar com un animal semblant al llop, va aconseguir fer-li una foto i va avisar les autoritats locals. Gràcies a aquest avís, un oficial de l’Agència Francesa de Biodiversitat (OFB), membre de la xarxa de seguiment de l’espècie a França, va aconseguir recollir uns pèls en un tancat de filferro al lloc on el testimoni havia indicat que havia passat el llop.

Un cop analitzats, es va descobrir que era del llinatge “w1”, que és força inusual entre els llops a França. Aquesta sorpresa genètica va fer que les autoritats franceses enviessin la seva mostra per a una anàlisi creuada al laboratori alemany de referència. La validació creuada va revelar que coincidia perfectament amb un mascle anomenat GW1909m pels científics, ja conegut a la base de dades genètiques alemanya.

Gràcies a mostres fecals analitzades allà l’agost del 2020 pel Senkerberg Research Institute, se sap que GW1909m va néixer en un grup situat a prop de Nordhorn (Baixa Saxònia), a pocs quilòmetres de la frontera amb els Països Baixos. L’anàlisi va permetre assignar aquest individu al seu grup de naixement, on es va tornar a detectar el maig del 2021. L’evidència genètica demostra que GW1909m devia haver nascut la primavera del 2020, ja que el seu grup parental no es va reproduir abans d’aquest any. Per tant, aquest animal va fer un llarguíssim recorregut fins al Pirineu català, on de moment no se l’ha tornat a detectar.

Els llops, que estaven pràcticament extingits, s’han anat estenent per Europa gràcies a una estricta protecció legal des de finals dels anys setanta. La recolonització de noves àrees s’ha produït des d’Itàlia fins als Alps i també des del centre d’Europa fins a les planes d’Alemanya o l’oest de Polònia.

El Departament d’Acció Climàtica recorda que aquesta espècie és coneguda per la seva plasticitat de comportament i la seva capacitat de dispersió a llarga distància, que pot estendre’s per centenars de quilòmetres. El llop GW1909m és precisament un exemple de la plasticitat de comportament i la capacitat física d’aquest gran cànid salvatge. El seu viatge és especialment impressionant si es té en compte que l’animal no va viatjar per grans zones salvatges, sinó que es va dispersar a una distància tan llarga pels paisatges antròpics o antropitzats de l’Europa occidental. Tot i que encara es desconeix el destí actual del GW1909m, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar aquest animal, o fins i tot la seva descendència.