La processionària hivernal

La processionària del pi, o Thaumetopoea pityocampa, és una eruga urticant que apareixia entre el 15 de febrer i el 15 de març. Però ara ja no. Aquest any, a causa de la pujada de temperatures i la sequera, s’han pogut veure processons d’aquest insecte a mitjans de gener, gairebé un mes abans de l’esperat.

El professor de biologia animal de la UdG, Josep Maria Bas, confirma que també n’hi ha més quantitat perquè no fa fred i les erugues sobreviuen més. Amb la calor, els depredadors naturals de l’eruga també estan desapareixent i, per tant, es reprodueixen amb més facilitat i augmenta considerablement la població. Enguany, a causa del canvi climàtic i la sequera, està apareixent processionària en zones on abans no n’hi havia, com ara a les zones altes de la Garrotxa i del Ripollès, com per exemple Setcases. L’eruga està afectant tres tipus de pi: el pi roig, la pinassa i el pinastre, aquest últim més habitual en comarques gironines. El pi no aguanta les baixes pluviometries ni les altes temperatures; si hi afegim la defoliació de l’eruga, aquests arbres acaben morint. Si la sequera i les altes temperatures es mantenen, els pins moriran i en aquestes zones desapareixerà la processionària. El problema és que, alternativament, també poden alimentar-se d’altres arbres com el xiprer o el cedre; per tant, podríem trobar-ne en un futur fora dels pins. Si bé aquesta larva no produeix la mort de l’arbre per si sola, la falta d’aigua pluvial agreuja la defoliació. “Els pins no moren per l’atac de les erugues, però si hi afegim la sequera que patim, és un desastre”, explica la tècnica de recerca del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Mireia Banqué.

Des d’Acció Climàtica constaten que la processionària s’ha convertit en un problema que creix a les pinedes catalanes. En aquest sentit, assenyalaven que ja hi ha 100.000 hectàrees afectades per aquesta plaga, de les 800.000 que té el país. I això que el novembre passat la Generalitat va portar a terme un tractament aeri per controlar la processionària. Es va tractar una superfície de 20.000 hectàrees de vuit comarques i 39 municipis –gairebé un 90% del tractament es va centrar en el Solsonès, el Bages, el Berguedà, el Pallars Jussà i el Ripollès–. Es va constatar un lleuger augment de la superfície afectada greument per la plaga. Van destacar que hi havia un 15% de pinedes amb un grau d’afectació per aquest insecte defoliador a Catalunya.

Blanqué manifesta que l’absència de fred d’aquest hivern ha permès a la processionària acabar el seu cicle molt abans de l’esperat. Com exposa, compleix un cicle vital dins del bosc: quan és un cuc alimenta ocells com les mallerengues o el cucut, i quan és arna, els seus depredadors són ratpenats i dragons. Són insectes autòctons i compleixen una funció, estan dins la xarxa tròfica.

També deixa clar que és una espècie que genera molta alarma, però que el perill només és per als humans i per als gossos, no per als arbres. Dins l’ecosistema, l’eruga es menja les fulles dels pins i això fa que aquests arbres quedin de color marronós per la defoliació, però al cap d’uns mesos es recuperen.

L’al·lergòleg Santi Aparicio contesta que la processionària no sol generar al·lèrgies, però sí que provoca reaccions urticàries en humans pel contacte directe dels seus pèls quan es claven a la pell. En nens, aquest quadre de picor i dolor pot ser una mica més agut, però no sol crear reaccions d’urgència ni greus. El tractament de la toxina de l’eruga es fa a través de termolàbils; és a dir, amb calor es desactiven. També el tractament més freqüent és una pomada amb cortisona.

Els efectes en animals són més perillosos, poden arribar a ser mortals. La toxina de les espícules de la processionària produeix en animals una reacció anafilàctica severa, com detalla el veterinari Beni Garcia. Els provoca un edema de glotis, inflamació de les mucoses i constricció de les vies respiratòries.