La guerra de l’aigua de l’Ebre

El debat sobre el transvasament de l’Ebre a Barcelona retorna amb cada episodi de sequera greu. I l’actual és extrem perquè mai s’havia declarat l’emergència al sistema Ter-Llobregat i als municipis empordanesos de Darnius i Boadella. El govern en solitari d’ERC s’ha mantingut ferm en la negativa de transvasar i ha pogut guanyar molts mesos gràcies a les dessaladores del Prat i la Tordera planificades durant la sequera del 2008, però només una altra primavera generosa pot impedir que la pressió transvasista s’intensifiqui. Perquè, aquest cop, de Barcelona s’ha estès les darreres setmanes cap a Girona. A l’altra banda hi ha la població de l’Ebre, que tanca files contra el projecte, conscient que, ara, podria quedar-se sola – cal recordar que la majoria política i social del país va oposar-se al transvasament de l’Ebre cap al País Valencià que preveia el pla hidrològic del govern del PP de José María Aznar.

El 15 de desembre, els col·legis d’economistes, enginyers de camins, agrònoms i enginyers industrials de Catalunya feien públic un manifest que reivindica un “corredor de l’aigua” entre el minitransvasament de l’Ebre a Tarragona –el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) – i Aigües Ter-Llobregat (ATL) i, alhora, es constituïen com a Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya. La patronal empresarial Foment del Treball hi dona suport. L’objectiu del manifest és “generar el consens que permeti un acord de país al voltant de l’aigua” però la reivindicació de la “interconnexió de xarxes” fa impossible un consens amb les Terres de l’Ebre. De fet, en la presentació l’enginyer Albert Vilalta va sosteniar que la proposta deixava endarrere “els transvasaments”, una situació que ja es va donar el 2008, quan el govern tripartit va intentar substituir la paraula per l’eufemisme d’ “interconnexió de xarxes”. En aquest debat l’ús de determinades paraules és clau per intentar salvar la radical divergència de posicions. Els col·legis defensen construir una canonada, amb una inversió propera a 300 milions, des de Constantí fins a Olèrdola (Alt Penedès), per tal que es pugui portar aigua només en “situacions d’emergència i sempre considerant el cabal ambiental de cada conca com a element essencial”. Així, la canonada només portaria aigua de l’Ebre a Barcelona quan fos necessari, però també permetria portar aigua de l’ATL cap al sud. “Reversible” és el qualificatiu que posa l’Observatori a la canonada perquè podria operar en ambdues direccions. De fet, la futura dessaladora del Foix, que es construirà a Cunit i Cubelles, servirà a la xarxa d’ATL, però, amb la interconnexió, també podria servir al CAT. Des de les Terres de l’Ebre es respon amb el qualificatiu d’ “irreversible” perquè es tracta d’una infraestructura estructural per a les dues xarxes. No caldria que Barcelona arribés a l’emergència perquè s’hi acabaria enviant aigua per atendre nous consums, sostenen. Posen l’exemple del CAT, que va néixer per garantir l’aigua dolça a Tarragona, els domicilis de la qual consumien aigua de mar fins al 1989. Avui el CAT porta aigua fins a municipis i polígons industrials de la Conca de Barberà per l’interior i del Baix Penedès pel litoral i ha permès tot el creixement industrial i turístic del Camp de Tarragona.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha respost la iniciativa de l’Observatori amb una moció contra la interconnexió a què ja s’han adherit tres consells comarcals, 21 municipis, inclosos Tortosa i Amposta, la Cambra de Comerç de Tortosa, els sindicats ebrencs i moltes altres entitats. Però també s’hi oposa la Intercol·legial de les Terres de l’Ebre, integrada pels col·legis professionals d’enginyers, de metges i d’infermers de Tarragona, així com d’arquitectes, advocats i procuradors de tribunals de l’Ebre. Dilluns es va oposar a la interconnexió l’Associació d’Empreses de les Comarques de l’Ebre (AECE). La moció denuncia que la interconnexió ja era a l’annex II del pla hidrològic del PP i, al 2008, als plans del govern de Montilla i que té com a objectiu “assegurar la disponibilitat d’aigua barata” per al pla director urbanístic metropolità ( PDUM), en el qual es preveuen 217.000 nous habitatges. També sosté que la construcció de la canonada en 18 mesos no permet de fer front a l’emergència –l’Observatori ha respost a la mobilització ebrenca escurçant terminis d’obra i assegurant ara que el projecte es pot fer en vuit mesos–. La moció conclou que mantenir el “desenvolupament territorial concentrat” en una àrea de cinc milions d’habitants deficitària d’aigua farà cíclica i recurrent l’escassedat.

L’Observatori planteja enviar a Barcelona l’excedent dels 4 m³/s que té concedit el CAT, que en consumeix poc més de la meitat i podria enviar fins a 1,5 m³/s a l’ATL. Des de l’Ebre es recorda que traspassar la frontera tarragonina obligaria a canviar la llei vigent des del 1981. La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (Foeg) ha demanat la interconnexió queixant-se que a Mequinensa entressin darrerament 520 m³/s havent de deixar anar aigua a mar mentre a Barcelona i Girona hi ha restriccions. Això sí, denuncia que el Ter “està sobreexplotat i esgotat” perquè “amb el pas del temps s’ha assumit que, de facto, desemboca a Barcelona”. La guerra de l’aigua.