LA BISBAL D’EMPORDÀ
El canvi climàtic va influir en la mida de la pedra de la Bisbal
Un estudi científic demostra que el canvi climàtic antropogènic va influir en la mida insòlita de la pedra que va caure durant la tempesta que va afectar la Bisbal d’Empordà el 30 d’agost del 2022. La pedregada va deixar pedres de 12 cm de diàmetre –les més grans mai documentades a l’Estat espanyol– i va causar la mort d’una nena de vint mesos que va rebre l’impacte d’una, a més de nombrosos ferits i danys materials.
Segons l’estudi, dut a terme per investigadors de diverses universitats i de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’onada de calor marina excepcional que es va registrar aquell estiu, atribuïda a l’escalfament global, va fer que algunes pedres superessin els 10 cm de diàmetre. Aquesta mida representa una “amenaça” per a la seguretat de les persones i és un dels impactes “més importants” que pot tenir una tempesta, segons explica Juan Jesús González-Alemán, investigador en tempestes convectives de l’Aemet i un dels autors de l’estudi.
Aquest és el primer estudi científic que demostra una relació directa entre el canvi climàtic i el volum de la pedra. “Teníem sospites molt altes que podia ser així per l’onada de calor marina recurrent i anòmala que hi va haver aquell estiu”, afirma González-Alemán. Per validar aquesta hipòtesi, els científics van utilitzar un model matemàtic per simular una tempesta de les mateixes condicions però en època preindustrial, és a dir, abans del canvi climàtic. Traient el paràmetre de la influència antropogènica, van poder comprovar que el model també generava tempestes supercel·lulars amb calamarsa, però amb un gra de mida molt inferior.
Segons González-Alemán, per aquelles dates el Mediterrani es va escalfar mes del compte. Aquest aire calent, en xocar amb l’aire fred provinent del Pirineu, va dotar la tempesta de més d’energia i potencial “per generar grans de mida mes grossa”. L’investigador de l’Aemet recalca que van confluir diverses “condicions especials” perquè es produís aquella tempesta, però que va ser el canvi climàtic el principal culpable de la violència que va tenir: “La tempesta s’hauria format igualment sense canvi climàtic, però hauria tingut unes altres conseqüències.”
Aquest estudi, explica González-Alemán, és una altra demostració que el canvi climàtic té impacte sobre tota mena de fenòmens atmosfèrics: “Fins fa deu anys sabíem que afectava la temperatura, però no quins altres impactes tenia. Ara sabem que el canvi climàtic pot afectar qualsevol tipus de fenomen extrem, com aquest que hem descobert. Això és molt important perquè ens pot ajudar a adaptar-nos-hi.” En aquest sentit, l’estudi estableix un precedent que ha de servir per prendre mesures i elaborar protocols: “Un episodi com aquest es pot tornar a repetir, ara que sabem que és a causa del canvi climàtic. Però com que ho sabem, tindrem la capacitat d’alertar la població quan hi hagi una predicció d’un fenomen similar; la consigna ha de ser no sortir de casa, que és el que fan els habitants de zones dels Estats Units on és habitual que caigui pedra de més de 10 cm.”
“El canvi climàtic no ens és aliè, tots hi estem exposats, fins i tot en una tempesta de pedra”, conclou González-Alemán. En l’estudi també hi han participat Yago Martín, Ana Montoro, Mariano Sastre, Pedro Bolgian, Javier Díaz, Mateusz Taszarek, Carlos Calvo-Sancho i María Luisa Martín.