El Govern reclama equiparar criteris econòmics i d’impacte en la subhasta d’eòlica marina

Acció Climàtica reclama a l’Estat que rectifiqui i que no prioritzi els criteris econòmics a les subhastes de parcs eòlics marins. En aquest sentit,  demana que els aspectes relacionats amb l’impacte s’equiparin als econòmics i que tinguin un 50% del pes en la ponderació. El Departament considera que el Reial Decret que fixa el marc previ als concursos és “poc concret” i a les al·legacions presentades proposa una major definició dels aspectes no econòmics a tenir en compte, a més de demanar que el territori pugui intervenir en el procés d’avaluació dels projectes. El Govern ha consensuat les al·legacions a través del grup de treball amb els ajuntaments afectats per la LEBA1, que el POEM projecta al golf de Roses.

L’objectiu d’aquestes al·legacions és, principalment, incloure la participació del territori en la presa de decisions i augmentar la ponderació dels criteris no econòmics en la subhasta del règim econòmic i de la capacitat d’accés a la xarxa elèctrica per a aquests projectes, per tal que esdevinguin autèntics tractors tant d’activitat com de coneixement i que minimitzin possibles impacte negatius sobre altres activitats. 

Així, les al·legacions proposen que la comissió tècnica que reculli i avaluï els diferents projectes segons els criteris de ponderació compti com a mínim amb un representant de les administracions locals o de la comunitat autònoma on s’instal·li el projecte. En aquest mateix sentit, es demana que s’estableixi de manera obligatòria un diàleg público-privat, en el qual hi puguin participar administracions locals i els sectors que es puguin veure afectats per aquestes instal·lacions, per acabar de definir les característiques del projecte i millorar-ne l’encaix territorial i social. 

També es proposa que els criteris no econòmics tinguin un pes de fins al 50% de la valoració, davant del 30% que figura en la versió inicial del Reial Decret. La Generalitat i les administracions locals també han proposat un llistat exhaustiu d’aquests requisits i criteris no econòmics. Així, es demana que estiguin en compte aspectes vinculats amb el disseny del projecte (distància de la costa, ràtio d’ocupació de l’espai, compromís amb la divulgació i el coneixement, ...); amb l’impacte mediambiental (mesures per reduir l’impacte ambiental i paisatgístic del projecte, seguiment de l’activitat durant l’explotació, etc.); i amb l’impacte socioeconòmic del projecte (potencial per desenvolupar la indústria i l’economia de la zona, impacte sobre el sector turístic i l’economia local, efecte sobre l’ocupació i la cadena de valor industrial locals, compatibilitat amb altres usos de l’espai o la creació d’instruments que facilitin que part del beneficis reverteixin en el territori). 

També es proposen criteris de valoració en qüestions relacionades amb el desmantellament de la instal·lació, amb la contribució a la qualitat i a la seguretat del subministrament elèctric de la zona o amb la seguretat marítima, i que es tingui en compte la participació d’empreses públiques en el capital social del promotor dels projectes. La intenció és aconseguir que els projectes que es desenvolupin siguin els més respectuosos i vinculats amb l’entorn des de tots els punts de vista, i no únicament aquell que generi l’energia més barata. 

Les al·legacions també inclouen diferents consideracions, de caràcter més tècnic, destinades a facilitar l’aprofitament d’aquests espais per a usos científics i de recerca, i també per a fer més coherents les condicions d’aprofitament de l’espai per als promotors. 

El Govern i les administracions locals catalanes implicades en el POEM han elaborat aquestes al·legacions de manera conjunta, mitjançant un grup de treball que es va crear quan l’estat va publicar el POEM i va identificar la LeBa 1. Aquest grup de treball s’ha reunit periòdicament per realitzar i avaluar propostes, ha estudiat altres processos similars que s’han produït a la resta del món, i ha analitzat la viabilitat jurídica del document final, a més de fer seguiment de l’evolució de la plataforma experimental en energies marines PLEMCAT.