MEDI AMBIENT
Plantats 500 ceps terrassencs més a la finca de Mossèn Homs
Tot i guanyar el concurs el desembre del 2021 i firmar el conveni d’arrendament rústic i aprofitament agrícola dedicat a la vinya per una durada de deu anys a la finca municipal de la Mossèn Homs de Terrassa, l’empresa Rabassaires no ha plantat fins aquest passat mes de març els 500 ceps de la varietat recuperada del terrassenc, juntament amb 3.300 ceps més de les varietats malvasia i picapoll. S’ha fet esperar perquè calia l’informe favorable i de compromís de seguiment tècnic per part de l’Institut Català del Vi (Incavi).
La plantació de vinya està regulada per normativa de la Unió Europea (UE), així que, per tirar endavant el projecte a la finca municipal ha calgut una autorització de nova plantació per poder executar-la i passar un procés de concessió, anomenat mecanisme de salvaguarda, que està regulat seguint uns criteris d’admissibilitat i prioritat. Així que la part adjudicatària va demanar, dins el termini establert, una autorització de nova plantació en la parcel·la arrendada al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.
La intenció final és que es pugui comercialitzar el vi procedent de varietats tradicionals de la comarca del Vallès, una qüestió en què s’ha especialitzat l’empresa Rabassaires conreant vinyes a Cerdanyola del Vallès i que també estenen a Sant Cugat i Sabadell. En el cas de Terrassa, s’integra dins el projecte de l’Anella Verda, i la recuperació del cep terrassenc es va fer gràcies a una crida ciutadana. El 2023, se’n van plantar 500 en una finca privada, a Can Font de Gaià, i el celler de Can Morral del Molí, a cavall entre Ullastrell i el Baix Llobregat, n’ha plantat ara 250 més al seus terrenys.
En el cas de Mossèn Homs, el contracte preveu que després de 10 anys es pugui prorrogar fins a un màxim de 30. D’acord amb l’Ajuntament, Rabassaires es compromet a treballar en la recuperació de varietats antigues o existents i que el 10% de les vinyes es dediquin al cultiu experimental del terrassenc.
El projecte de l’Anella Verda pretén potenciar l’agricultura recuperant conreus pretèrits, entre els quals el de la vinya, ja que Terrassa era una de les terres de producció de vi més important de Catalunya i, conjuntament amb Sabadell, representaven el 17% de la producció de la demarcació de Barcelona el segle XIX. El Vallès Occidental tenia produccions superiors a les de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia abans que la industrialització i la fil·loxera la deixessin en residual.