“Alerta! Tortuga marina a les platges catalanes”
La nidificació a la sorra de la costa per la tortuga babaua comportarà importants reptes de gestió
Els experts alerten que s’ha de fer pedagogia entre els usuaris perquè avisin d’albiraments de nous nius
A Begur es va localitzar el primer niu de tortugues marines a la Costa Brava des que se’n tenen registres
L’emergència climàtica sotmet els ecosistemes a una tensió extrema. Això representa per a moltes espècies entrar en un punt de no retorn i, també, en un espai desconegut que cal investigar a fons. Però també s’obren finestres d’oportunitats. El que podria representar un contrasentit, doncs, no deixa de demostrar que la natura és sempre sorprenent. L’any passat ens va deixar una dada destacable en aquest sentit. La localització d’un niu de tortugues marines, la babaua o careta (Caretta caretta), a la platja de sa Riera, a Begur. Aquest és l’únic descobert des que se’n tenen registres a la Costa Brava. Tota una fita. Aquest increment d’activitat de nidificació a les platges s’alinea amb el que està succeint també en altres zones del Mediterrani occidental, on Itàlia és el cas paradigmàtic: les primeres setmanes de l’any 2023 es van detectar prop de cent nius. I és precisament per tot això que ens cal fer pedagogia.
Natura i activitat humana
La sorra de les platges, doncs, i no només les gironines, ja no serà un espai per estirar només la tovallola. Aquest procés de colonització de la tortuga babaua té lloc en zones de gran activitat humana i, per això, ens cal encara molta conscienciació per trobar l’equilibri. Comunitat científica i administracions, com la Generalitat, hi treballen ja a fons. La investigadora postdoctoral del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic i doctora en biodiversitat Irene Álvarez de Quevedo, sap molt bé del que parla. Aquesta experta en aquesta espècia vulnerable i amenaçada, la tortuga babaua, creu que és “imprescindible estudiar els ecosistemes, però encara més fer pedagogia a la societat per fer entendre aquest nou fenomen. Tots som indispensables, no només les administracions”.
El niu de Begur ha estat clau perquè va ser el primer detectat a tota la Costa Brava des que se’n tenen registres –i el localitzat més al nord de l’Estat–. Constava de 130 ous, 40 dels quals, seguint el protocol, van ser traslladats a la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins i al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya per assegurar-ne la viabilitat. La resta es van deixar al niu, amb un èxit del 90%. Un detall: la mateixa activitat humana pot ser causa de fracàs en la nidificació i supervivència de les cries; un exemple: arran de la il·luminació de les platges, i un cop feta l’eclosió dels ous, pot provocar que les tortuguetes vagin en direcció contrària al mar. La tortuga babaua es localitza pràcticament a tots els mars i oceans càlids del planeta; depenent del moment del seu cicle de vida, és possible trobar-la tant a mar obert com a aigües poc profundes, zones costaneres, badies i estuaris, apropant-se únicament a les platges per fer els nius. Els nounats es dirigeixen a mar obert buscant refugi. El paradigma, doncs, està canviant a la Mediterrània. Ara tenim el cas de la tortuga babau, però n’hi pot haver més.
Nous reptes
Per això, i segons Álvarez de Quevedo, cal que observem la sorra per evitar fer malbé els nius de tortuga babaua i, sobretot, que prenguem consciència que hi pot haver tortugues a les nostres platges! I hem de saber actuar adequadament per activar els protocols d’actuació per una correcta gestió. Els reptes no són fàcils. “Tota aquesta activitat suposa un esforç molt gran per a les xarxes de seguiment, governs locals i regionals i institucions acadèmiques implicades i la Generalitat, conjuntament amb els científics experts, que han creat el protocol d’actuació recent a Catalunya”, explica. És clau estar vigilant i que tothom sàpiga què ha de fer; i si es localitza un niu, sempre s’ha de trucar al 112. I ara més per la temporada de nidificació d’aquest any, que ha començat al juny. Les administracions locals ja no són alienes al fenomen. Un exemple és el de Roses, on Ajuntament i la Universitat de Vic es donen la mà per estudiar la tortuga babaua. Aquest és un projecte, però no és l’únic que es planteja a Roses. Un segon impulsa, al solar de l’antiga planta de depuració de marisc, la construcció, amb el permís de l’Estat, d’un centre d’estudis del mar amb col·laboració amb el Cesic. La sensibilitat, com es veu, va creixent.
Els reptes de vigilar i gestionar la sorra
I per què és important aquest procés de colonització de l’espècie com a resposta al canvi climàtic? La biòloga explica que aquest fenomen “es considera de gran importància per a la seva supervivència a causa de les prediccions de feminització de les poblacions a les zones tradicionals de nidificació, mentre que les noves platges de posada presenten condicions més favorables en un escenari d’escalfament global”. Tot i això, aquesta colonització es produeix en una zona amb una elevada ocupació humana, com la costa gironina, per la qual cosa “cal una gestió adequada per afavorir l’èxit d’aquestes postes”. Malauradament, la gestió d’aquest fenomen de colonització es veu compromesa per una escassetat d’informació científica sobre la població creixent, la idoneïtat de les platges de posada i l’efectivitat de les mesures de gestió que s’estan implementant. En aquest context, InGeNi-Caretta, finançant per la Fundación Biodiversidad, és un projecte multidisciplinari amb un equip investigador compost per destacats experts en tortugues marines de tota la costa Mediterrània amb la finalitat de generar els coneixements científics necessaris per facilitar la presa de decisions en la planificació i la gestió d’aquesta espècie amenaçada. A Catalunya, en formen part el CT BETA de la Universitat de Vic (UVic-UCC), i la Universitat de Barcelona (UB). El projecte inclou diverses accions. D’una banda, permetrà realitzar un estudi detallat sobre la idoneïtat potencial de les platges del litoral espanyol i, de l’altra, permetrà analitzar el nombre, l’origen i el comportament dels individus reproductors mitjançant estudis genòmics dels nius, així com la seva eficàcia biològica, el nombre d’ous, la taxa de desenvolupament embrionari i la viabilitat de les cries. Finalment, combinant totes les dades obtingudes també es podrà avaluar l’impacte.
