La cura regenerativa del sòl funciona
Dos projectes de l’IRTA demostren que la transició a una agricultura més sostenible és rendible
Implica tècniques molt diverses, com ara llaurar menys, o gens, i fer servir fertilitzants orgànics
Als arrossars del delta de l’Ebre, els cordons –els marges de terra entre parcel·les– sempre s’havia considerat que havien d’estar “nets”, sense cap herba. De fet, que hi creixessin plantes ha estat valorat tradicionalment com un senyal de deixadesa per part del pagès. Ara, però, els mateixos pagesos s’estan començant a interessar pel tipus de vegetació que hi poden deixar créixer, ja que han comprovat que el que fins ara eren males herbes en realitat poden ser bones aliades i ajudar a evitar l’erosió d’aquests cordons, afavorir la biodiversitat i impedir que els crancs americans hi facin túnels.
Així, les pràctiques habituals donen pas a d’altres de noves, que s’emmarquen en el canvi de paradigma anomenat agricultura regenerativa i del carboni. Són nous sistemes que estudien com cuidar el sòl i com ajudar-lo a retenir més carboni i contribuir així a mitigar l’escalfament global. I ja comencen a mostrar bons resultats a Catalunya. Ho revelen dos projectes de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) –AgriRegenCat i AgriCarboniCat– finançats amb 2,6 milions d’euros del Fons Climàtic de la Generalitat. Tots dos van començar el 2022 i han de durar fins al 2025, però ja donen pistes. Per exemple, demostren que l’ús de fertilitzants orgànics en camps de pomeres permet retenir més carboni al sòl i reduir l’efecte hivernacle. També revelen que és possible minimitzar la llaurada en conreus d’horta i de cereals sense perdre productivitat i capturant carboni. I que la presència d’herbes al costat dels cultius llenyosos com la pomera incrementa la biodiversitat i protegeix el sòl. Aquestes investigacions, coordinades per l’IRTA i amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i la Universitat de Lleida (UdL), es financen amb els fons obtinguts per l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i per l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
Tal com recorden des de l’IRTA, la importància de la salut del sòl per a la qualitat, la productivitat i la sostenibilitat dels conreus és un tema que s’estudia des de fa relativament poc. Des del projecte AgriRegenCat es vol ampliar el coneixement que ja hi ha al territori català, per poder quantificar a escala local els efectes d’aquest nou tipus de tècniques i aconseguir que siguin realment aplicables al país.
Pel que fa a l’agricultura del carboni, aquesta permet, d’una banda, mitigar el canvi climàtic, perquè té l’objectiu de reduir la concentració de CO2 a l’atmosfera a través del segrest de carboni al sòl. I, de l’altra, fa possible que els cultius siguin més resistents, perquè més carboni al sòl suposa millorar la seva fertilitat i augmentar la capacitat de retenció de l’aigua.
Guia de bones pràctiques
Si bé alguns agricultors ja apliquen aquestes tècniques, ho solen fer de manera intuïtiva i sense conèixer del tot com aprofitar-les. Justament, la seva optimització per als diversos cultius de Catalunya és una prioritat per als investigadors de l’IRTA. Així, l’objectiu és que s’acabi editant una guia de bones pràctiques específica per a les diferents zones i conreus.
Com destaca Maite Martínez Eixarch, investigadora del programa Aigües marines i continentals de l’IRTA i coordinadora d’AgriCarboniCat, “davant d’un escenari de canvi climàtic que s’aguditzarà, les tècniques d’agricultura regenerativa i del carboni són, possiblement, l’únic sistema que tindrem per tirar endavant sense que baixi la productivitat”. Insisteix que caldrà un acompanyament adequat als pagesos, tècnic, científic, polític i també social, perquè els consumidors entenguin el valor d’aquest tipus d’agricultura regenerativa i més sostenible.
De moment, els resultats preliminars revelen bons resultats en tres àmbits. En primer lloc, s’ha constatat que, en el cultiu de pomeres, l’ús de fertilitzants orgànics en lloc de fertilitzants sintètics augmenta el contingut de carboni al sòl. “Ho estem estudiant també en el cultiu d’arròs, i alhora estem investigant altres efectes dels fertilitzants orgànics, com ara que no suposin una major emissió d’altres gasos d’efecte hivernacle”, subratlla Martínez Eixarch. En segon lloc, les investigacions mostren que llaurar menys sovint i a menys profunditat, o directament deixar de fer-ho, no perjudica la productivitat dels cultius en el cas de l’horta i d’alguns cereals i, a més, incrementa les absorcions de carboni en el sòl agrícola. Finalment, AgriRegenCat està demostrant que les herbes que creixen o se sembren a prop de cultius llenyosos com la pomera –les anomenades cobertes vegetals– afavoreixen la biodiversitat i redueixen l’erosió del sòl.
AgriRegenCat i AgriCarboniCat estan formats actualment per una vintena de professionals investigadors i tècnics de l’IRTA, el Creaf i la UdL que treballen en 24 finques experimentals de cereals, arròs, pomera, vinya i horta d’arreu de Catalunya i en vuit finques demostratives on es preveu transferir els coneixements als agricultors.
