Medi ambient

MEDI AMBIENT

Mobilitzats per la riera de Malrubí

Un grup de veïns de Moià, Santa Maria d’Oló, Artés i Avinyó, aplegats a la Plataforma en Defensa de la Riera de Malrubí, reclamen a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que revisi una concessió que es va fer el 2019 per regar camps de blat de moro, ja que asseguren que aquesta activitat d’una empresa agropecuària de Moià ha fet desaparèixer pràcticament el cabal de la riera ja des de la seva capçalera. “La manca de cabal repercuteix en la flora i la fauna, en la feina dels pagesos de la zona que tenen animals, i en les basses que hi ha per a la prevenció d’incendis”, explica Berta Soler, membre de la plataforma.

“Aquesta situació es produeix des que es rega la plantació de blat de moro, que consumeix tanta aigua com un poble com Moià”, hi afegeix Arnau Rovira, també membre de la plataforma. L’entitat destaca en un comunicat que el Moianès és i ha estat històricament una terra de secà. “Tenint en compte aquest fet, i enmig del procés de sequera i canvi climàtic, no s’entén com l’ACA autoritza una concessió d’ús d’aigua privada tan important i desproporcionada al territori per poder transformar unes terres de secà en terres de regadiu de blat de moro, un dels tipus de cultius més intensius en necessitats d’aigua”, insisteixen. La plataforma assegura que les 32 hectàrees existents de regadiu per aspersió de blat de moro poden arribar a significar un consum d’entre 1.450 i 1.950 metres cúbics per dia, en funció de si es considera el reg de temporada entre 90 o 120 dies durant el període d’estiu. “Si per exemple aquest any, a diferència de l’any passat, s’han plantat només unes 16 hectàrees de blat de moro, les necessitats d’aigua quedarien a la meitat, entre 725 i 975 cúbics per dia”, indiquen. Tot i això es tracta d’un volum d’aigua molt important.

Cabal mínim

Per aquest motiu, la plataforma reclama a l’ACA una millor gestió i repartiment d’aquest recurs, que es garanteixi un cabal mínim ecològic (cabal de manteniment) que asseguri, almenys, la preservació de la fauna i flora salvatge que viu a l’entorn de la riera, així com la vida de tot el conjunt de les masies situades al llarg del seu curs, i la dels petits agricultors i ramaders que mantenen el territori. De fet, asseguren que en els darrers anys no s’estan complint de cap manera els cabals ecològics estipulats per la mateixa ACA.

“Per al regadiu han foradat diversos pous, no sabem exactament quants, i xuclen de la bossa d’aigua de la riera. Des de l’ACA ens diuen que tot és legal i no s’hi pot fer res”, lamenten Soler i Rovira. La plataforma insisteix que els veïns tenen perfectament comprovat que l’aigua s’esgota quan es fa aquest reg tan intensiu, i torna a aparèixer quan s’atura, encara que no hagi plogut. “Els pagesos que tenen 80 anys mai havien vist la riera seca, ni tan sols en sequeres com la del 2008”, insisteix Soler. “La qüestió és que es va donar una concessió desorbitada, abans de la sequera actual, i encara que tot sigui legal no és ètic”, conclou Rovira.

La riera de Malrubí és una riera que discorre pels termes municipals de Moià i Santa Maria d’Oló, al Moianès, i Avinyó i Artés, al Bages. Pertany a la conca del Llobregat, i n’és un afluent indirecte a través de la Gavarresa. Forma part del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, considerat com a reserves naturals fluvials (RNF), i una bona part del seu curs transcorre per l’interior de la zona declarada com a pla d’espais d’interès natural (PEIN) del Moianès i la riera de Muntanyola. A més, aquesta riera també s’inclou dins el Catálogo nacional de reservas hidrológicas de l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.