Alerten que el gripau d’esperons pot acabar desapareixent a la Baixa Tordera

Els resultats d’un estudi iniciat fa un any per l’Associació de Naturalistes del Montnegre i la Baixa Tordera no són gens esperançadors. El gripau d’esperons ha disminuït prop d’un 70% en els últims nou anys a la zona i en fa cinc que pràcticament no se’n veu cap exemplar. “Podem parlar sense embuts que en aquesta zona el gripau està en perill d’extinció i possiblement si ho poguéssim extrapolar a la resta de Catalunya els resultats serien similars”, explica Santi Poch, portaveu de l’associació, que precisa: “A llocs com ara la platja de Malgrat, on se n’havien vist fa pocs anys, ara ja no en trobem.” Poch vincula aquest escenari, que també es repeteix a Palafolls i Tordera, al fet que l’amfibi, com és habitual, té el seu hàbitat en llocs propers a rius i rieres. “Les condicions del seu hàbitat han anat desapareixent, així com també hi ha hagut més espècies invasores i una pèrdua important de la qualitat de l’aigua a les basses que ocupaven”, apunta.

El gripau d’esperons és el més gros que hi ha a Catalunya i a la resta de la península Ibèrica i pot arribar a fer la mida del palmell d’una mà. “Requereix punts d’aigua que tinguin una certa durada i no li valen les basses que només estan plenes dos mesos l’any”, precisa.

La solució depèn de recuperar punts d’aigua –alguns han desaparegut durant el mateix any de l’estudi– i millorar els que hi ha garantint les condicions òptimes per a l’espècie. “És un animal que es reprodueix a l’aigua però si no hi ha les condicions adequades es pot quedar enterrat sota terra dos anys esperant que millorin”, descobreix Poch. El membre de Naturalistes del Montseny i de la Baixa Tordera hi afegeix que aquesta peculiaritat, però, obliga també a mantenir en bon estat l’hàbitat terrestre. L’entitat ha començat a difondre la situació del gripau d’esperons a la zona per captar l’atenció de les administracions i la seva col·laboració. “El ritme per recuperar basses és massa lent i necessita una inversió, però hem contactat amb propietaris de camps i la resposta ha estat força bona”, explica. Xavier Poch, però, és taxatiu si la situació no canvia. “Podem arribar a una extinció local del gripau d’esperons, però també és un toc d’alerta perquè pot estendre’s a altres indrets on es repeteixin les mateixes condicions, com és el cas del Prat de Llobregat, on ja no se’n troben”, constata, però també assenyala que a comarques veïnes com ara a la Selva “afortunadament l’espècie es troba en millors condicions”.