CASTELL D’ARO
Restauren la bassa del Dofí, primera zona humida artificial catalana, 35 anys després
El grup de Natura Sterna ha tirat endavant el projecte de restauració de la bassa del Dofí, situada a tocar de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Castell d’Aro. El president de l’entitat, Jaume Ramot, destaca el valor del petit estanyol: “Va ser la primera zona humida artificial que es va crear a Catalunya”, a finals dels anys vuitanta del segle passat. Però 35 anys després el seu estat de conservació era pobre, molt reblerta de sediments i envaïda per les canyes americanes.
L’àmbit era un abocador incontrolat de la brigada municipal i altres conveïns als anys vuitanta. De fet, el renom “del Dofí” se li va posar popularment pel fet que els activistes hi havien enterrat un exemplar del mamífer marí que havia aparegut mort a la platja, entremig d’altres deixalles, per intentar-ne aprofitar l’esquelet un cop descompost, en un emplaçament relativament localitzable. Ramot recorda que hi van trobar entrebancs, amb la col·laboració i insistència del ja desaparegut Antonio Martínez Vacas i de Josep Maria Mas Auger. Finalment, malgrat tot, se’n van sortir, tot i les discrepàncies del parc de bombers i del projecte d’una galeria de tir que finalment s’hi va instal·lar
El recurs de l’aigua de la depuradora, però, ha acabat generant un excés de sediments. I convenia abordar la recuperació de l’espai, i Sterna va proposar afegir-la a la llista d’accions del pressupost participatiu municipal del 2023. Després de superar la primera tria, va esdevenir l’actuació amb més suport popular en la votació. Com ja ha passat en altres ocasions, el consistori els ha fet confiança i l’entitat ha pres la iniciativa per dissenyar el procediment.
Minimitzar-hi impactes
El gros de les obres s’han fet en ple estiu, un cop completada la temporada de nidificació i cria d’ocells, i completada la campanya de retirada de tortugues instal·lades a la zona humida. No n’han trobat cap d’autòctona, però amb l’assecatge lent del terreny han donat temps perquè els amfibis busquessin altres espais. Un cop alliberat de la fauna pobladora, la maquinària ha rebaixat el nivell de la bassa i retirat canyes i rizomes –les arrels que de seguida rebroten– per planificar la plantada d’espècies mediterrànies, com ara tamarius, verns o alocs, que facin ombra al voltant, i restaurar a més profunditat la bassa, amb l’esperança que l’actuació funcioni millor a la llarga i es consolidin nius d’abellerols, blauets o pardals roquers als nous talussos. Els camallargs, com ara flamencs, que quatre dècades enrere esperaven acollir-hi, només han arribat als Estanys de Platja d’Aro, una altra zona humida artificial que també va sorgir de les seves recomanacions, tot i que de manera aïllada.
