Els vigilants del gel

L’emergència climàtica està posant en risc el nostre entorn tal com el coneixem i un dels espais més afectats, ja no hi ha cap dubte, serà la costa. La previsió més favorable és que l’any 2035 tan sols un 54% de las platges catalanes actuals compleixin les condiciones d’ample per proveir serveis d’oci, i que un 9% directament ja no existeixin. En aquest fenomen que amenaça tant el sector turístic com les poblacions que es troben més arran del mar hi intervindran molts factors, i un serà l’augment inevitable del nivell del mar, esperonat del desgel dels casquets polars. Per tant, el que està passant a 4.000 quilòmetres de distància amb gel que es va formar fa milers d’anys, tindrà repercussions importants ben a prop. Ho està estudiant un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona, que ha comprovat que en el cas de Groenlàndia el desgel avança amb una rapidesa alarmant.

A través de l’anàlisi d’imatges captades per satèl·lits, han pogut determinar fins a quin punt el canvi climàtic està accelerant el procés, amb greus implicacions no només per a l’Àrtic, sinó també per al clima global, incloent-hi Europa. Segons aquest estudi, els episodis de fusió extrema —els períodes en els quals grans àrees de neu i de gel es fonen ràpidament— han estat aproximadament el doble de freqüents durant els estius de les últimes dècades en comparació amb el període 1950-1990.

La recerca ha estat publicada a la revista Journal of Climate de l’American Meteorological Society, i mostra que durant l’última dècada és quan s’han concentrat més anys de fusió extrema a Groenlàndia. Per exemple, durant l’estiu del 2012 es van fondre 610 gigatones de gel (l’equivalent a 244 milions de piscines olímpiques), i el 2019 se’n van fondre 560 gigatones (224 milions de piscines olímpiques).

La recerca del grup Antarctica, Arctic and Alpine (AntAlp) del Departament de Geografia de la UB l’han liderat els professors i investigadors Josep Bonsoms i Marc Oliva, l’investigador de l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE-CSIC) Juan Ignacio López-Moreno, i Xavier Fettweis, de la Universitat de Lieja (Bèlgica). El treball avalua les xifres de la pèrdua d’aigua de desglaç que, de mitjana, ha arribat a unes 300 gigatones per any —l’equivalent a un volum d’uns 48 milions de piscines olímpiques per any— entre els anys 1980 i 2010. La xifra augmenta fins al 50 % a les zones més fredes del nord i nord-oest de l’illa. “Aquesta pèrdua de fusió glacial superficial s’ha de sumar a la d’altres processos dinàmics, com el despreniment d’icebergs directament al mar i el flux de glaceres cap a l’oceà, tots dos accelerats per l’augment de la fusió”, expliquen els investigadors de la UB.

L’Àrtic s’està escalfant a un ritme quatre vegades superior al mitjà mundial a causa de l’augment de gasos d’efecte hivernacle. Els autors de l’estudi expliquen que l’augment de la fusió està estretament relacionat amb episodis de calor extrema causats per masses d’aire anticiclòniques més freqüents, càlides i humides procedents de latituds més al sud. “Aquests patrons atmosfèrics mantenen l’aire estancat sobre Groenlàndia durant l’estiu, i augmenten la radiació solar i redueixen l’albedo (la capacitat de reflectir la llum solar) de la neu i el gel, cosa que accelera encara més l’escalfament i la fusió”, afegeixen.

Segons els investigadors, el desgel està tenint lloc en àrees més elevades del casquet de gel, on abans no s’observava fusió de gel entre 1950 i 1990. Aquesta situació ha creat esquerdes i altres canvis estructurals en la capa de glaçada, i augmenta el risc de despreniments de grans blocs de gel cap a l’oceà. “Els informes climàtics internacionals anticipen un augment significatiu de les temperatures a les regions polars, fet que acceleraria la tendència que hem observat en aquest estudi”, afegeixen els investigadors. Tal com explica el professor Marc Oliva, el gel de Groenlàndia es va crear durant milers d’anys, els processos geològics abracen molt de temps per a l’escala humana, “però en canvi el desgel l’estem observant en poques dècades”. Tot i que la recerca es fa a partir d’imatges de satèl·lit, amb l’equip de recerca Oliva es desplaça cada any a Groenlàndia per recollir mostres de morenes –les pedres arrossegades per la glaceres– per poder-les estudiar i datar. Per tant, també han comprovat in situ aquests efectes.

El desgel de Groenlàndia té conseqüències globals, ja que es tracta d’un dels grans contribuïdors a l’augment del nivell del mar i afecta també els patrons de circulació atmosfèrica. “Aquests canvis en els patrons de temperatura i de precipitació podrien impactar en les activitats socioeconòmiques, els ecosistemes i poden contribuir a augmentar els extrems climàtics en regions properes de l’Atlàntic Nord”, destaquen.

A més, els investigadors també adverteixen que els escenaris climàtics projectats indiquen un augment d’aquests episodis: “Això posa en relleu la urgència de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per mitigar els impactes del canvi climàtic en les pròximes dècades”, conclouen.