medi ambient
Arrenca la restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-Seca
El port de Tarragona destina 2,3 miliona d’euros per dur a terme les obres que s’executaran durant dotze mesos
Les obres de restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-seca inclosos dins la Xarxa Natura 2000 han començat oficialment aquest dimecres. L’objectiu és recuperar aquest espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic, de 37,78 hectàrees. Els treballs inicials consisteixen en treure runes, brossa i espècies invasores. Amb un pressupost de 2,3 milions d’euros, les obres s’executaran en un termini d’un any. “És l’actuació de restauració de les zones humides més important que hi ha actualment de Catalunya”, ha dit el cap del departament d’Acció Climàtica i Territori del port de Tarragona, Rafael López.
La visita institucional ha comptat amb la presència del president del Port de Tarragona, Saül Garreta, així com d’altres representants del Port; de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; i de Xavier Villacampa, director dels Serveis Territorials del Departament de Territori a de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. La benvinguda i l’exposició del projecte ha anat a càrrec de Rafael López-Monné, cap del Departament d’Acció Climàtica i Territori de l’Autoritat Portuària; i de Laureà Giné, director de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Tarragona. La visita ha servit per poder comprovar de primera mà l’evolució de les obres que s’estan fent sobre el terreny. L’acte d’inauguració de la primera fase dels treballs ha consistit en la presentació del projecte i dels objectius de recuperació d’espècies animals i vegetals pròpies d’un espai humit a la vora del mar.
La recuperació dels Prats d’Albinyana té una importància cabdal per a la biodiversitat de la zona ja que alberga una gran varietat d’espècies, algunes d’elles amb un alt risc d’extinció. Entre elles es troba la bívia tridàctila (Chalcides striatus), un petit sauri amb potes molt reduïdes, adaptat a les praderies humides. A Catalunya és molt escàs i a la costa està quasi extingit, o l’escarabat blau (Hoplia caerulea), una joia que habita els Prats d’Albinyana. És una espècie vulnerable en estat silvestre i constitueix un excel·lent indicador de la conservació de l’hàbitat. La IUCN l’ha catalogat com una espècie vulnerable. També s’hi troba la tortuga babaua (Caretta caretta), que des de l’any 2020, la platja de la Pineda s’està convertint puntualment en un punt de reproducció d’aquesta espècie, fet que obliga a tenir més cura del litoral. També s’ha parlat de la gamba (Branchipus schaefferi), un crustaci d’aigua dolça que ocupa els tolls temporals o la gavina corsa (Ichthyaetus audinii), una gavina nidificant al Port de Tarragona que ha estat en perill d’extinció. En aquest moments no és present en els Prats d’Albinaya però s’espera que la restauració de l’espai permeti la nidificació d’aquesta au marina.
Un projecte ambiciós
L’espai natural que es recuperarà es troba al costat de la ZAL, en un zona pertanyent a la Xarxa Natura 2000, concretament a l’espai de la Sèquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Sèquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana. Ambdós espais també estan inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). A més, part de l’espai dels Prats d’Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca. Com a patrimoni cultural, destaca la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis.
El projecte preveu crear una crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central. L’existència de la llacuna permetrà reintroduir a l’espai espècies diverses. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin nidificar-hi, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència.
Al voltant de la gran llacuna es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, a la vegada, afavorirà la presència d’altres aus que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millorant el seu hàbitat. Així mateix, es plantaran plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars graminoides característics d’aquesta mena d’ecosistemes. El projecte contempla la plantada de més de 45.000 peus vegetals però, els responsables de l’obra revisaran aquesta xifra atès que l’espai ha gaudit d’una gran recuperació espontània durant els últims anys de “no intervenció humana” i és possible que es rebaixi significativament el nombre d’espècies a replantar.