societat
Un nou sisme de magnitud 5 sacseja les Cíclades
Aquest arxipèlag grec pateix sismes des de fa més de 20 dies
Un nou sisme de magnitud 5 ha sacsejat aquest dimarts l’arxipèlag grec de les Cíclades, que continua tremolant per quarta setmana consecutiva per centenars de terratrèmols que es registren diàriament entre les illes de Santorí i Amargós.
A les 04.46 GMT d’aquest dimarts es va registrar un tremolor de magnitud 5 a uns 17 quilòmetres al sud-est d’Amorgós, i una hora i mitja després es va produir un segon de magnitud 4,9 uns quilòmetres més a l’oest de l’epicentre del primer, segons l’Institut Geodinàmic d’Atenes.
Aquests terratrèmols es produeixen tan sols un dia després que es registrés en la mateixa zona un sisme de magnitud 5,1, amb una profunditat focal de tot just 5 quilòmetres, que es va sentir també en la capital grega.
Malgrat que des de dijous passat va començar a observar-se una disminució de la intensitat dels sismes que es registraven diàriament en la zona –la majoria ja no superaven la magnitud 3– els experts assenyalen que encara no es pot parlar d’una “desescalada” del fenomen.
El govern grec ha declarat l’estat d’emergència a les illes de Santorí, Amorgós, Íos i Anafi, on les escoles romandran tancades fins a almenys divendres que ve per tercera setmana consecutiva.
El ministre de Protecció Civil, Vasilis Kikilias, ha assenyalat aquest dilluns en l’emissora ‘Antenna’ que el govern, amb la cooperació de les Forces Armades, crearà “un port de fugida” en un lloc segur de Santorí, on els vaixells de passatgers puguin atracar en cas d’emergència.
Entre el 26 de gener i el 14 de febrer es van registrar més de 16.900 terratrèmols de magnitud superior a 1 en la zona.
El complex volcànic de Santorí és el sector més actiu de l’arc volcànic del sud de l’Egeu, que inclou volcans en Methana i les illes de Milos, Santorí i Nisiros.
“El mecanisme (de l’actual activitat sísmica) s’assembla a un fenomen conegut com a ‘diking’, que es caracteritza per una sismicitat similar al llarg de diversos quilòmetres i està relacionat amb l’ascens de material magmàtic, sense que això signifiqui necessàriament una explosió volcànica”, ha assenyalat aquest dimarts al diari ‘Kathimerini’ Margarita Segu, directora de recerca del Servei Geològic Britànic.
A més de les desenes de cons volcànics submarins en la zona, entre Santorí i Amargós hi ha també diverses falles submarines, l’activació d’una de les quals va generar en 1956 un terratrèmol de magnitud 7,3 que va provocar un tsunami de 30 metres que va matar a 53 persones.
La majoria d’experts coincideix que la possibilitat que es produeixi ara un terratrèmol tan fort és “escassa”, si bé assenyalen que l’activitat sísmica podria durar setmanes, fins i tot mesos.
Des que van començar a intensificar-se els tremolors, equips científics grecs i internacionals estan esforçant-se per a millorar la xarxa d’instruments de mesura en la zona. Durant les últimes setmanes s’han col·locat sismògrafs submarins en la caldera volcànica de Santorí i en cons volcànics del volcà Columbo, situat uns quilòmetres a l’est de l’illa.
