Els embassaments de les conques de l'Ebre i Tarragona, gairebé al 75% de la capacitat

Quan s'acompleixen tres mesos de la derogació del decret de sequera, una visita als diversos embassaments que alimenten les conques dels rius que travessen la demarcació permet comprovar com els han alimentat les pluges fins al punt de trobar-se, alguns d'ells, gairebé plens. És el cas del pantà de Riba-roja d'Ebre, que es troba al 97%, segons les últimes dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que també quantifica en 386m³/s la velocitat a la qual baixava l'Ebre ahir a l'altura de Tortosa mentre que el cabal al març de l'any passat era de 109,70m³/s. Ahir precisament va obrir comportes el pantà de Riba-roja, però no com a conseqüència de les últimes pluges, sinó per fer-hi treballs de manteniment. Menys ple està l'embassament dels Guiamets, que es troba al 40%, tot i que ha duplicat l'aigua continguda, dels quatre hectòmetres cúbics als vuit d'ara. A més de la conca de l'Ebre, la del Francolí encara s'ha vist més beneficiada per les precipitacions si es compara amb l'any passat.

D'altra banda, els 0,87 hectòmetres cúbics d'aigua que omplien el pantà de Riudecanyes l'abril de l'any passat significaven només el 16,27% de la capacitat que té l'embassament, però ara, amb 4,73 hectòmetres cúbics acumulats, el pantà es troba al 88,9% de la capacitat. En una situació menys avantatjosa hi ha el pantà del Catllar. És, en certa manera, l'excepció, ja que tot i haver augmentat força, està al 7,7% de la capacitat.

La situació alleuja a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA): el seu director, Manuel Hernández assegura que Catalunya ja no tornarà a viure unes conseqüències tan severes com les experimentades els dos últims anys, fins i tot «encara que no plogui en dos anys». Tot i que rebaixa en un any el marge que donava en aquest mateix sentit el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Hernández assegura que la situació va servir almenys per avançar i agilitzar les actuacions que garantiran l'abastiment d'aigua de manera permanent. De fet, properament estarà en fase d'informació pública el pla de gestió de sequera, el document que ha de coordinar aquestes mesures.

El tècnic de l'ONG Mediterrània Centre d'Iniciatives Ecològiques Txiqui López alerta, però, del fet que «les estimacions d'ús d'acumulació d'aigua en pantans no superen un any» i assegura que «les previsions s'han convertit en un abús». Considera que continua sent un error basar la gestió dels recursos hídrics en la utilització de models «d'altres països que tenen més aigua». Això du a «obtenir recursos que no tenim traient-los d'altres conques hídriques». L'any passat, el cost del trasllat d'aigua en cisternes a municipis amb problemes d'abastament i el transport d'aigua en vaixells va costar 38 milions d'euros a l'ACA. Però Hernández justifica que «tot i que sigui car tenir aigua, sempre serà molt més barat que no tenir-ne».

A més de garantir l'aigua per al consum humà i per a la indústria, les pluges han repercutit sobre la flora i la fauna i l'arrossegament de sediments. Per a la vegetació «és una càrrega en un moment delicat»; la fauna «se'n beneficia», tot i que la fragmentació en carreteres perjudica la reproducció d'algunes espècies.