Terra d'arròs dins la mar
Fa més d'un any que Costes negocia la compra de finques privades a la zona de la Marquesa per frenar la regressió
Marcela Otamendi té unes 43 hectàrees de terra d'arròs a tocar de la punta del Fangar i la seua germana regenta el conegut restaurant Els Vascos de la platja de la Marquesa. Assegura que de moment ningú de Costes s'ha posat en contacte amb la seua família per expropiar-los la finca o el restaurant, però sap que té una espasa de Dàmocles penjada damunt del coll. De fet, el que de moment sí que l'Estat li vol expropiar és un camí privat que creua la seua finca i que desemboca en una caseta de camp on a part de guardar els estris també passa llargues temporades a l'estiu. Costes té damunt la taula un projecte per convertir aquest camí d'uns dos quilòmetres i escaig en el nou camí d'accés a la punta del Fangar, un dels principals atractius turístics del parc natural del Delta, ja que l'actual camí a cada llevantada que bufa es fa inaccessible. L'última va ser el dia de Sant Esteve i el camí cap al Fangar va estar impracticable fins Setmana Santa. «Si m'expropien el camí tindré desenes de cotxes passant just per davant de la caseta», va lamentar Otamendi, que ha presentat un contenciós administratiu contra l'expropiació. Li paguen la irrisòria xifra d'1,95 euros el metre quadrat.
Però al marge del problema del camí, aquesta propietària es nega en rodó que li expropien la terra d'arròs que va heretar del seu pare per deixar-hi entrar el mar, per filosofia de vida. «Jo l'únic que vull és que em deixen treballar la meua terra com he fet sempre», diu. Per a Otamendi, la solució que defensa Costes no complix la nova llei del pla hidrològic que obligava l'Estat a prendre mesures per frenar la regressió. «El que proposen és comprar terrenys per deixar entrar el mar. Això és frenar la regressió?», es preguntava indignada. Ella, com la majoria de propietaris afectats –a la vora de set–, proposa altres mesures com ara construir una escullera submergida a certa distància de la costa per frenar la força del mar i murs de pedra tapada per separar la platja dels arrossars. A més de dragar la badia del Fangar i utilitzar-hi l'arena per regenerar les platges.
«No som partidaris de fer murs de formigó o de solucions dures com se'ns acusa», va afirmar Otamendi, que va lamentar que després de tants anys –té retalls de premsa de l'any 1983 en què ja es parla de la regressió a la Marquesa– no s'haja dut a terme cap actuació a la zona del Fangar per frenar l'avanç imparable del mar. «Fa trenta anys des del restaurant fins a la platja hi havia gairebé un quilòmetre i avui en dia la tenim a pocs metres», va recordar Otamendi, tot precisant que durant aquest temps el mar també se'ls ha menjat almenys uns cinc jornals d'arrossars.
Negociacions per Bombita
Amb qui sí que manté negociacions Costes és amb el propietari de la finca Bombita, que amb 466 hectàrees és la més gran del Delta i inclou la llacuna del canal Vell. Propietat de Ricardo Torres, l'únic dels set propietaris afectats que està disposat a vendre. A l'agost de l'any passat va saber-se que l'Estat havia arribat a un preacord amb Torres per comprar la finca per deu milions d'euros, però vuit mesos després no s'ha tornat a saber gaire cosa més. Com tampoc s'ha sabut res més dels 14 milions d'euros que l'Estat va reservar el 2008 per a l'adquisició des terrenys compresos entre la Marquesa i Riumar –una franja d'uns 4,5 quilòmetres lineals– com una mesura prèvia i necessària per frenar la regressió al Delta. De fet, aquesta compra s'inclou dins d'un projecte encarregat per Costes a l'empresa Taller d'Enginyeria Ambiental SL. de Ramir Aurín, que preveu una millora mediambiental en tota aquesta zona i proposa adquirir de 700 metres a 3,5 quilòmetres des de la franja costanera a terra endins per crear una zona de maresmes que frenen l'avanç del mar, a més d'un centre d'interpretació.
