El delegat de Medi Ambient a l'Ebre, a judici pel cas de la caça en barraca

El seu advocat ha presentat un recurs perquè ho considera un canvi de criteri de la nova jutgessa

La jutgessa actual del jutjat d'instrucció número 1 d'Amposta va dictar, fa unes setmanes, una interlocutòria en què confirmava la imputació del delegat de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, en el cas de la caça en barraca, i segons el qual s'hauria de procedir a fer el judici. El delegat territorial va ser acusat per prevaricació, fa més de dos anys, tant per la fiscalia com pels agents forestals per haver «perdonat» fins a 96 multes instruïdes contra caçadors de barraca durant la temporada de caça del 2004, l'any que la Generalitat va legalitzar aquest mètode.

L'advocat defensor de Víctor Gimeno, però, ha presentat un recurs d'apel·lació que haurà de resoldre la mateixa Audiència Provincial. Segons va explicar Gimeno, «l'última interlocutòria dictada per la jutgessa no aclareix cap de les característiques que plantejava l'Audiència». I és que l'organisme judicial va ordenar ja fa un any reprendre les diligències contra el delegat territorial fins a determinar amb més precisió els fets, cosa que, segons l'imputat mateix, no s'ha produït. És per això que Gimeno va al·legar que la nova interlocutòria dictada per la jutgessa respon només a un «canvi de criteri respecte de l'anterior jutge, ja que no especifica cap actuació ni indici». Resulta que des que es va iniciar el cas de la caça en barraca hi ha hagut un canvi de jutge. «Si no es concreta res, no hi ha causa», va insistir ahir el delegat territorial de Medi Ambient. És per això que el recurs presentat per l'advocat de Víctor Gimeno es basa en el fet que la nova resolució judicial no té cap justificació.

Un tribunal específic

Des que la Generalitat va decidir autoritzar aquesta pràctica, la caça en barraca ha generat algunes controvèrsies, per la diversitat de criteris que han aplicat les diverses seccions que han dictat sentències relacionades amb aquesta pràctica. És per això que, finalment, el mes de febrer passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar obligar l'Audiència de Tarragona a constituir un tribunal específic de la caça en barraca a l'Ebre. El TSJC entén que les discrepàncies entre les seccions «atempten contra el principi d'aplicació igual de la llei».

Lleis contradictòries

La interlocutòria dictada per la jutgessa assenyala que el director de serveis territorials va aplicar als expedients sobre caça il·legal la llei catalana de protecció dels animals ja que, tot i que és menys estricta que l'estatal, als caçadors se'ls van atorgar les autoritzacions administratives segons aquesta normativa. Aquest va ser un dels motius que van provocar que, el gener del 2007, el jutjat d'Amposta arxivés les diligències, ja que considerava que l'imputat no tenia una formació jurídica acreditada, i en tot moment va consultar els serveis jurídics del Departament de Medi Ambient. La contradicció entre ambdues lleis, l'estatal i l'autonòmica, va propiciar el recurs presentat per la fiscalia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.