Red Eléctrica no indemnitzarà els municipis de la interconnexió perquè la MAT ja hi passa soterrada
Creu que és una compensació prou important i que crearia un greuge amb la resta
«Creiem que el soterrament ja és una compensació en si mateix, perquè té molt menys impacte que si la línia fos aèria, i el que defensem ara mateix és que no cal donar cap compensació més a aquests ajuntaments.» Així es va referir Pinós a les indemnitzacions pel pas de la infraestructura als municipis afectats per la interconnexió entre Santa Llogaia i la Jonquera. A més, va afegir que la decisió adoptada pels estats, com a conseqüència de la mediació de Mario Monti, de soterrar els 60 quilòmetres entre Santa Llogaia i Baixàs ha provocat que els municipis de la resta de traçat de la línia entre Sentmenat i Santa Llogaia es puguin sentir agreujats, i que per això en aquests municipis sí que es negociaran compensacions econòmiques.
Pinós va descartar ampliar el soterrament en altres punts concrets de la línia entre Sentmenat i Santa Llogaia, o en el ramal de Riudarenes, per motius tècnics i també d'impacte. Pel que fa a la interconnexió, el projecte està ara en la fase de consulta amb les administracions locals, un procés que pot durar de 6 a 9 mesos, i serà previ a la decisió del traçat definitiu un cop s'hi hagi pronunciat el Ministeri de Medi Ambient. De fet, Red Eléctrica ja s'ha reunit amb els dotze ajuntaments amb possibilitats de tenir la línia. Dels corredors previstos, però, tot sembla indicar que s'optarà per resseguir el TAV a Santa Llogaia d'Àlguema, Vilafant i fins al nord de Figueres, a partir d'on es desviaria cap al traçat de l'AP-7 per Masarac, Capmany i la Jonquera, des d'on tornaria cap a la via del TAV i travessaria els Pirineus. La interconnexió, doncs, serà un túnel de 4 metres de diàmetre que es farà amb rasa, amb una llargada d'uns 60 quilòmetres, i es convertirà en la línia de 400 kV soterrada més llarga d'Europa.
El govern diu que no hi ha res decidit
o.m. / acnEl Departament d'Economia de la Generalitat, de què depèn la direcció general d'Energia, es va afanyar ahir a matisar l'anunci de Red Eléctrica, que afirma que no compensarà els pobles on hi haurà la interconnexió perquè la línia hi passarà soterrada. Segons Economia, aquesta és la intenció exclusivament de Red Eléctrica, ja que considera que tots els municipis s'han de tractar amb igualtat. A més, ha recordat també que caldrà veure com es gestionen les indemnitzacions a França. Una reacció ahir va ser la de l'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, que creu que les declaracions de REE no són vinculants i que caldrà que el govern intervingui per pactar indemnitzacions. Cabezas «entendria» que les compensacions siguin més elevades per als ajuntaments per on la MAT passa aèria, però reclama també indemnitzacions per als municipis per on passa soterrada.
Només Osor ha signat l'ajuda
Osor és l'únic municipi gironí que ha signat les compensacions en el tram de línia entre Sentmenat i Bescanó, mentre que la resta no ha arribat a cap acord amb la companyia elèctrica. A Osona, en canvi, tots l'han firmat tret de Seva i Taradell. Pel que fa a les expropiacions, en aquesta línia hi ha 267 propietaris afectats, dels quals un 55% ja ha arribat a acords amb Red Eléctrica per l'import de la venda de la finca, un 11% ha optat per anar al jutjat d'expropiació i amb la resta de propietaris encara es negocia. Les previsions són acabar aquest tram el març vinent. Pel que fa al tram entre Bescanó i Santa Llogaia, Red Eléctrica té la intenció de definir el projecte executiu a inicis de l'any que ve, de manera que en un any i mig comencessin les obres.
Una inversió multimilionària
Pinós va destacar que la inversió per fer la interconnexió superarà de molt els 300 milions d'euros, una xifra que s'havia comentat anteriorment. Segons les dades de Red Eléctrica, un quilòmetre de línia de 400 kV aèria costa 1,5 milions aproximadament de mitjana, una xifra que s'ha de multiplicar per 10 si se soterra. Per tant, només en la línia la inversió seria d'uns 900 milions d'euros, als quals s'hi hauria de sumar el cost de les subestacions i les estacions de conversió de corrent contínua a alterna, que costarien no menys de 200 milions d'euros. Així, doncs, la inversió podria superar fàcilment els 1.000 milions d'euros, dels quals la Unió Europea n'aportaria 225. Tot i això, Red Eléctrica no es va voler aventurar a avançar cap xifra concreta.
