Set dies de març

“Tot i estar avisada, la gent va voler fer vida normal”, deia l'altre dia a aquest diari l'exsecretari general d'Interior, Joan Boada, en referència al fet que, tal dia com avui fa un any, la majoria de gironins van decidir sortir de casa i complir les seves obligacions laborals i escolars, exactament com sempre. Per què, doncs, la gent no hauria fet cas de les advertències del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i dels meteoròlegs de TV3, que el dia abans havien advertit de la possibilitat de nevades importants en cotes baixes? Per què govern, ajuntaments i companyies de serveis no van preparar-se especialment per al temporal de neu i vent que era a punt de caure'ns al damunt? Cert que les previsions van ser prou precises, fins al punt que ho poden ser tractant-se de nevades a cotes baixes a Catalunya, una situació en la qual es mouen múltiples variables, però també és veritat que la sensació final és que el missatge no va arribar amb claredat a la gent. Ni molt menys. De fet, en alguns dels avisos emesos pel SMC el mateix dilluns al matí es continuava parlant de neu en cotes superiors a 200-300 metres i es donava com a molt baixa la possibilitat que nevés al Baix Empordà, justament una de les comarques més afectades pel temporal. I aquests són els mateixos avisos que van arribar als ajuntaments. La majoria per fax. Sembla ben evident que molt pocs ciutadans se'ls van mirar. Ni tampoc ho van fer a les diferents administracions. Què hi feia, sinó, el conseller d'Interior a Mallorca aquell dilluns si el país era a punt de patir un temporal històric? O com és que alguns dels màxims responsables polítics i policials de la demarcació eren a la festa de la policia municipal de Sant Feliu de Guíxols? Si haguessin estat previsors, pocs s'haguessin mogut del despatx.

Recordo perfectament aquell matí d'avui fa un any. Servidor, per exemple, es va creure els avisos que advertien de neu només a partir de 200-300 metres. De fet, a primera hora del matí és el que feia. A Girona, nevava lleument a dalt a Montjuïc i a baix a la ciutat, plovia. L'han encertada, vam pensar. Que n'estàvem, d'equivocats! La pluja fina es va convertir en menys de dues hores en una contundent nevada. I va començar el caos. Gent amunt i avall amb presses per recollir els nens a les escoles i tornar a casa. Els que treballaven a la mateixa població ho van poder fer amb més o menys problemes. Els que s'havien desplaçat i van voler tornar a la seva, eren a punt de quedar atrapats en alguna carretera.

El país no està preparat i difícilment ho estarà mai del tot per a una incidència d'aquest tipus per molts plans Neucat que hi hagi. Una altra cosa és a les comarques de muntanya. Però al pla, fa un any, les màquines llevaneus van brillar per la seva absència o no van aparèixer fins al cap d'unes quantes hores. Quan amb els cotxes encallats a la neu, ja era del tot impossible moure's.

A partir del migdia, la nevada es va convertir en un veritable torb. Els grossos flocs de neu humida s'enganxaven a les branques dels arbres i als fils de les línies elèctriques. La catàstrofe no trigaria gaires hores a consumar-se.

Les conseqüències als boscos encara són ben paleses un any després. Centenars de milers d'arbres van caure i centenars de milers més van perdre branques o van esqueixar-se per la meitat. Hi ha encara una feinada de boig a deixar els boscos com eren abans d'aquell dia.

Les conseqüències en la xarxa elèctrica, en canvi, van ser immediates. Mitja demarcació de Girona, més de dues-centes mil llars, van quedar a les fosques. En poques hores, la xarxa havia quedat literalment trinxada. Van caure trenta-cinc torres d'alta tensió, més de cinc-centes de mitjana i més de mil de baixa. Catorze subestacions com la de Castell d'Aro van quedar també greument afectades. Un desastre que Endesa va trigar setmanes, mesos, a arreglar del tot. Les imatges de grans torres literalment plegades per la meitat parlen per si mateixes.

L'endemà, dimarts, el dia es va despertar radiant. Però sota la imatge de postal s'hi amagaven un munt de problemes que des del govern semblava que ignoraven d'acord amb el que deien aquell matí alguns dels seus responsables. Els que afectaven a les carreteres i vies secundàries van quedar aviat arreglats. Es va retirar la neu acumulada i els nombrosos arbres que barraven el pas. Però mentre es podia circular més o menys bé arreu, el corrent elèctric continuava sense arribar a milers de llars. Començava el que, per a molta gent, seria una de les setmanes més difícils de la seva vida. La indignació ciutadana i dels alcaldes de les poblacions afectades va anar creixent a mesura que veien que passaven les hores i els dies i la llum no tornava. La manca d'informació per part d'Endesa en aquells primers moments tampoc hi ajudava. I des del govern tampoc s'hi van posar ni tots els mitjans ni tots els consellers que calia. Tot plegat va provocar que molts alcaldes se sentissin literalment abandonats. Un any més tard, bona part de les seves exigències encara no s'han satisfet. L'arribada de generadors a partir del dimecres va alleujar la situació, però aquesta no es va normalitzar de manera més o menys generalitzada fins al dilluns següent quan, amb un increïble sol primaveral lluint, només les torres elèctriques recargolades i algunes restes de neu, recordaven el temporal viscut una setmana abans.