Els dos miradors del cingle de Castellfollit, estudiats amb lupa
Els dos estudis que s'han fet de la paret basàltica determinen que és una de les zones més susceptibles de tenir esllavissades
La gent que viu a dalt de la cinglera no corre cap perill, tot i que cal seguir-ne el deteriorament
El sector del mirador, a l'extrem del cingle riu avall, i la placeta que hi ha a la part central són els espais més vulnerables de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca. Ho han determinat els dos estudis que s'han fet, reflectits en un mapa de riscos. Es diu que entre dos i tres-cents anys enrere hi havia un carrer entre el cingle i les cases. Això no fa més que confirmar que la cinglera de Castellfollit de la Roca té un procés natural de retrocés, s'erosiona. No cal alarmar ningú, però sí que és un aspecte que cal tenir en compte pel que fa a l'urbanisme i que els geòlegs han de seguir.
El basalt és un material volcànic molt dur, però que està format per blocs amb disjuncions entre ells. Per l'efecte de la gravetat, pel seu propi pes, cauen per l'erosió de la mateixa roca i per les glaçades que afecten l'aigua i la humitat que hi ha entre les esquerdes i a la vegetació. Un dels despreniments –no pas esllavissada– més important dels últims decennis es va produir l'any 1976 i va arrossegar cap avall la part del darrere d'algunes finques. Van quedar afectats horts, galliners, etc. No es van produir danys personals. Això, però, no és habitual. El que és més normal és el despreniment de blocs de basalt com els del 2001, dos blocs de quatre metres i una tona cadascun.
El 1976, i arran del despreniment, tothom va tenir clar que calia fer-hi alguna cosa. No va ser, però, fins al 1994 que es va fer el primer estudi de risc.
En aquella ocasió, va consistir en la inspecció ocular –els experts van baixar assegurats amb cordes– de les fractures i de la part desplomada. Ja aleshores es van detectar les dues zones més vulnerables i es van dibuixar diverses àrees amb diferents nivells de risc.
Es va descartar la instal·lació de sensors, però es van prendre les primeres mesures com recomanar als veïns que no llencessin les aigües brutes cingle avall, impermeabilitzar algunes zones de la part superior, etc.
L'any 2008 es va fer un estudi de risc molt més acurat amb el sistema
digital de làser terrestre i es van fer dos escanejos gegants de la cinglera,
que van permetre estudiar amb més detall les esquerdes, detectar les zones d'on havien caigut blocs i afinar més el mapa de riscos que hi havia.
Va ser aquest segon estudi el que encara va acotar més les zones de més risc al sector de l'església i de la plaça del cingle.
LA XIFRA
LA DATA
Una paret molt estudiada
El cingle de basalt de Castellfollit de la Roca ha estat molt estudiat i els riscos que podria tenir s'han determinat amb detall. Els experts manifesten que, a partir d'ara, el que cal és un estudi integral d'intervenció a la cinglera. Bàsicament, és necessari fer un sanejament de la paret, fent caure les roques més inestables i estabilitzant les zones amb més risc amb la instal·lació de tirants i xarxes de protecció. De moment, però, l'Ajuntament disposa d'un pla especial del nucli antic que estableix mesures urbanístiques per a les intervencions públiques en aquesta zona i, a més, estableix una sèrie de normes
per a les intervencions als edificis privats. Sigui com sigui, l'alcalde, Moisès Corominas, diu que d'estudis ja n'hi ha prou i que ara calen diners. Fa temps que els demana i recorda que si aquesta cinglera tan singular estigués en un altre municipi la inversió fa molt de temps que s'hauria fet i, a més, s'hauria promocionat molt més.
