Medi Ambient
Faran una prova pilot per injectar sediments a l'Ebre
L'objectiu és valorar com afecten les plantes aquàtiques el transport de llims
Els experts reclamen un mapa d'elevació real del Delta ja que els actuals tenen errors de fins a 10 centímetres
Tècnics de la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita (IRTA-EA) preparen per a aquesta tardor una prova pilot per injectar sediments al riu Ebre, a l'altura de Móra d'Ebre, amb l'objectiu de poder valorar com afecten els macròfits o plantes aquàtiques el transport de llims i fangs en suspensió que baixen pel riu. “Com que no podem treure sediments dels embassaments, hem pensat fer una solta puntual per poder mesurar i veure si els models que tenim són correctes. És una prova molt puntual però ens pot donar resultats molt valuosos”, ha explicat el director tècnic de la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'IRTA (IRTA-EA), Carles Ibáñez, que ha assenyalat que actualment estan gestionant els permisos amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua per poder dur a terme aquesta prova que finançarà el Ministeri de Ciència i Tecnologia. Els tècnics preveuen abocar en barcasses entre 20 i 30 tones de sediments i requereixen un cabal mitjà d'entre 400 i 500 metres cúbics per segon.
La manca de sediments és una de les principals causes que provoquen l'enfonsament continuat del delta de l'Ebre. Actualment al Delta només arriben unes 130.000 tones de sediments anuals, quan abans de la construcció dels grans embassaments n'arribaven vint milions. Els experts estimen que una aportació anual de dos milions seria suficient per evitar que el Delta s'enfonse. De fet, la comunitat científica veu factible que el delta de l'Ebre pugui resistir l'increment del nivell del mar previst durant aquest segle gràcies a la seva capacitat natural d'acumular sediments i l'aportació suplementària provinent dels embassaments. Aquesta és una de les principals conclusions del Congrés Internacional Deltanet sobre els efectes del canvi climàtic en deltes, estuaris i llacunes costaneres, que aquests dies reuneix uns 150 científics d'arreu del món a Sant Carles de la Ràpita.
Un altre tema que s'ha posat damunt la taula és la necessitat d'elaborar un mapa d'elevació del Delta. “Els actuals poden tindre un marge d'error de 10 centímetres, i en un espai que està entre zero i mig metre per damunt del nivell del mar això és molt”, va apuntar Ibáñez, que va assenyalar que al delta del Llobregat ja s'estan fent aquestes mesures i s'han trobat amb la sorpresa que hi ha punts que s'afonen 2 centímetres a l'any. L'enfonsament mitjà del Delta de l'Ebre es calcula que és d'entre 2 i 3 mil·límetres, però hi ha zones com les vores de les badies o la desembocadura amb capacitat de captar sediments i on el sòl s'està elevant un centímetre per any.
LA XIFRA
Tempestes més fortes
La pujada del nivell del mar no és l'únic efecte del canvi climàtic que afecta els deltes. Hi ha també la previsió que els temporals marins seran més forts, cosa que tindrà un important impacte a tot el litoral català. El professor de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla va parlar d'aquest tema al Congrés Deltanet i es va mostrar partidari d'elaborar un pla que prioritze les actuacions que s'han de dur a terme. En el cas del Delta va defensar l'aportació de sediments dels embassaments i en el cas del litoral del Maresme, un dels més castigats per les tempestes, va dir que hi ha solucions com ara dunes amb vegetació o camps de vegetació submarina.
Per la seua banda, el responsable de Costes a Tarragona, Jordi Galofré, va explicar ahir les actuacions del pla integral del Delta (Pipde), “un pla pioner a l'Estat per combatre el canvi climàtic” i del qual ja s'han executat el 40% de les actuacions.
