Medi ambient

Catalogades les nou joies de la corona del massís

El Consorci de les Gavarres ha escollit els elements que considera més representatius del conjunt etnològic, com ara fonts, pous o molins

En el projecte de zona d'interès etnològic el Consorci de les Gavarres ha definit els nou elements que considera més representatius de la cultura tradicional del massís.

Els criteris que s'han seguit són l'estat de conservació, la facilitat d'accés i els municipis implicats, per tal d'abastar el màxim possible de l'espai protegit. Amb aquests elements s'aconsegueix una mostra de tot el que l'home ha fet durant el passat mentre vivia a les Gavarres, més enllà d'edificacions com ara masos o esglésies. Els nou elements escollits són:

Molí d'en Frigola

Situat prop del Daró a Sant Miquel de Cruïlles, es considera un clar exemple de molí fariner d'època moderna. És del segle XVII i es tracta de l'únic molí completament restaurat de les Gavarres.

Molí del mas Xifra de Vall

A la vall de Bell-lloc de Palamós, és un element que permet documentar les diverses fases evolutives, tant tècniques com arquitectòniques, d'un molí hidràulic des de l'època medieval a la moderna.

Molí de Canyadell

També a la vall de Bell-lloc de Palamós, és una de les poques mostres de molins primigenis, d'una tècnica molt senzilla. Està en mal estat i hi cal un projecte de protecció i recuperació.

Rajoleria de Can Frigola

Situada prop de Sant Climent de Peralta, s'ha escollit perquè s'hi han fet investigacions i s'hi celebra una festa popular. A més, és una de les més grans, amb una capacitat de cuita de rajol gairebé industrial. Es creu que data del segle XVIII i va funcionar fins a finals del segle XIX.

Forn Gran

És un forn de calç a Forallac, prop de Fonteta, i conegut també com el forn d'en Torró. És un dels més ben conservats i l'únic en què s'ha fet un treball de recuperació.

Pous de glaç de la font d'en Salomó

A la Bisbal d'Empordà, són dos grans pous propers, de fàcil accés. Un encara es conserva sencer, amb la volta de pedra. Són de finals del segle XVII o inicis del XVIII, i demostren el comerç que hi havia aleshores a les Gavarres.

La font Picant de Madremanya

Les surgències d'aigua sempre es van aprofitar, i en aquest cas es mantenen encara part dels edificis que van servir per a l'activitat embotelladora que va tenir la font al voltant, a partir de finals del segle XIX.

Mines Victoria Esperanza i Niño Jesús

Situades a Celrà, la mineria és una de les activitats més desconegudes però més antigues de les Gavarres. En aquest cas, són un dels paradigmes per demostrar com es va voler implantar aquesta activitat a la zona.

Sistema hidràulic de Can Vilallonga

Al mas de Can Vilallonga, a Cassà de la Selva, hi ha una de les mostres més clares de la importància de l'aigua a les Gavarres. El conjunt combina diversos sistemes de conducció, captació i embassament de l'aigua, on en destaquen cinc aqüeductes que forment part dels 1,6 quilòmetres del sistema de captació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Societat

Lleida aprova la renovació urgent del contracte de jardineria

Lleida
Ciències

Mor el psiquiatre i jesuïta Jordi Font i Rodon, reconegut amb la Creu de Sant Jordi (2003)

Salellas defensa la proposta urbanística pel nou Campus de Salut

GIRONA
medi ambient

Més de 600.000 afectats a la Xina pel tifó Gaemi, que va deixar 5 morts a Taiwan

barcelona
Energia

La Generalitat concedeix la Declaració d’Impacte Ambiental a tres parcs eòlics a l’Ebre

Batea
judicial

Amnistiat Adrián Sas, l’activista condemnat per agredir dos mossos en l’aniversari de l’1-O

barcelona
societat

Un centenar de persones assisteixen a l'acte de record de la Carla

girona
salut

Cirurgia robòtica pionera per treure un tumor del cap preservant els sentits

Barcelona

Veïns de la Font de la Pólvora reclamen justícia pels dos morts de Sant Joan

GIRONA