Contrast als pantans
catalunya humida Els embassaments de les conques internes presenten uns nivells espectaculars per a un mes d'agost, més del 91% en conjunt, per les pluges del març i el juliol catalunya seca La conca catalana de l'Ebre, en canvi, es troba sensiblement per sota de les reserves de l'any passat, tot i que supera la mitjana del darrer lustre
La pluja que ha afectat el país de manera asimètrica en els darrers mesos, sobretot en un març i un juliol extraordinàriament humits al quadrant nord-est de Catalunya i no tant a la resta, ha provocat també una situació de contrast als embassaments. Els de les comarques barcelonines i gironines acumulen aigua a dojo, mentre que els que corresponen a la conca de l'Ebre, bàsicament els de Lleida, si bé també proveeixen el consum de gran part de Tarragona, presenten xifres força més discretes. Just tot al contrari del que era habitual. Els pantans de les conques internes, sobretot els del sistema Ter-Llobregat, que abasteixen l'àrea metropolitana de Barcelona, presenten aquesta setmana un aspecte extraordinari sent com és un mes d'agost, ja que divendres emmagatzemaven vora 633 hm³ d'aigua; és a dir, superaven el 91% de la seva capacitat (vegeu el gràfic annex). Un registre que, segons fonts de l'ACA, és probablement el més alt com a mínim del darrer decenni, quan de mitjana amb prou feines van assolir els 480 hm³ (un 69%), i que contrasta, per exemple, amb el 33,4% del 2005 o el 42,9% del 2007. Des del 2008 –l'any de la sequera–, quan el registre ja pujava al 64,3% (si bé amb prou feines era del 20% en els moments més crítics a finals de març), que les reserves no han parat de créixer en aquest mateix període: un 82% el 2009, un 85% el 2010 i un 91,13% enguany. Amb això, segons calcula l'ACA, hi ha “garantides les demandes ordinàries per a un període de 15-16 mesos”. Això, sense comptar l'aigua dels aqüífers i la de les dessalinitzadores del Prat i la Tordera, que vista la situació ara funcionen en nivells mínims.
La tendència és especialment pronunciada en conques molt castigades durant els darrers anys com la de la Muga. El pantà de Boadella, a l'Alt Empordà, estava divendres a un 77% de la seva capacitat, una xifra que dobla de molt el 33% de l'any passat o el pobre 29,3% del 2008. Com ha passat també a l'àrea del Ter, a banda de l'aigua acumulada per les darreres tempestes, hi ha ajudat el fet que les pluges fan que baixi la demanda de reg, per la qual cosa la setmana passada la presa de Boadella ja va alliberar força menys aigua de la necessària per respectar el cabal ambiental.
L'Ebre, per sota
Sense arribar a ser preocupant, la situació és força diferent a la conca hidrogràfica de l'Ebre. A la capçalera dels seus rius hi ha plogut força menys i també s'hi ha acumulat menys neu que en anys anteriors, amb la qual cosa tots els grans embassaments catalans que en formen part registren sensibles davallades de nivell respecte a l'any passat. Només cal comparar (vegeu el gràfic) les xifres dels embassaments de Mequinensa (que baixa 15 punts, del 80% al 65%), Canelles (del 66% al 48%) i Rialb (del 88% al 70%).
Dilluns passat, el conjunt d'embassaments de tota la conca de l'Ebre emmagatzemava 4.756 hm³ d'aigua, o sigui, un 63,4% de la capacitat total. Un registre que queda 15 punts per sota dels 5.879 hm³ (un 78,3%) de la mateixa setmana de l'any passat, i que també s'ha traduït en un menor cabal del riu a les Terres de l'Ebre: tot just 115 m³/s a Tortosa dilluns passat, prop del que es considera cabal mínim ecològic, pels 147 m³/s que baixaven un any abans. Les xifres d'enguany encara són un pèl superiors a la mitjana dels últims cinc anys als pantans catalans de l'Ebre, però són inferiors al conjunt de la conca, on la mitjana el 2010 va ser de 5.001 hm³. Encara són lluny, això sí, del mínim de 3.625 del 2006.
Un any en general extraordinari per al reg agrícola
La majoria de conreus catalans estan en plena campanya de reg, i en general es pot qualificar d'extraordinària per l'aigua acumulada. Josep Ferré, d'Unió de Pagesos al Baix Camp, parla d'un “any excepcional” perquè els aqüífers del Camp de Tarragona “estan carregats al 100%, i d'aquí és d'on ve la majoria del reg”. Pantans com el de Riudecanyes, a més, “enguany oferiran dotze setmanes d'aigua, que és el màxim de la concessió”. Els regs dels últims dies, precisament, han fet que el seu nivell baixés al 40%, si bé està previst que aquesta setmana es reompli amb reserves del de Siurana, que es gestiona conjuntament. “L'aigua acumulada és una garantia, perquè, encara que no plogués al setembre, conreus com l'olivera arribin a fi de bé”, explica Ferré, que creu que ara seria el moment de tornar a parlar “amb tranquil·litat” del pacte nacional de l'aigua.
Antoni Casademont, d'UP a Girona, té tants o més motius de satisfacció. “Altres anys els pagesos havien hagut de triar quins camps regar per les restriccions, però aquest any tothom ha pogut regar totes les hectàrees, no hi ha cap problema d'aigua”, explica. Casademont és tan optimista amb les reserves acumulades que creu que “n'hi haurà per a tot l'hivern, i si és normal quant a pluges, segurament per a tot l'any que ve”, tant a la conca del Ter com a la de la Muga.
A les comarques lleidatanes tots els canals tenen les comportes obertes i els pagesos poden regar en funció de les previsions i necessitats. Només el canal d'Aragó i Catalunya ha hagut de reduir la dotació que allibera per al reg a causa d'un estiu sec i amb poques aportacions als rius. Tot plegat per garantir que es mantingui el nivell dels pantans de Barasona (Osca) i Santa Anna. Tot i aquesta prevenció, si no hi ha més contratemps es podrà acabar la campanya a l'octubre amb prou aigua. Els canals de Pinyana, Urgell, Algerri-Balaguer i Segarra-Garrigues reguen en tots els trams i complint les expectatives fins a final de temporada.
