El poble assedegat

Assegut en una terrassa prop del Casal de l'Espluga de Francolí, el Pep es queixa que, com que no té dipòsit a casa, aquests dies l'aigua de l'aixeta li “raja tota tèrbola, és gairebé sorra!”. “Guaita els plataners, quina mala pinta!”, li assenteix el David. “Pregunta a qualsevol pagès: els camins, els camps... està tot sec i ja pateixen per la vinya i l'ametlla”, lamenta. Si bé els pantans estan ben plens a bona part de Catalunya, en municipis com aquest de la Conca de Barberà, en altres èpoques anomenat el poble de l'aigua per la qualitat i quantitat amb què hi brollava, viuen amenaçats de restriccions. Des de l'episodi de pluges del març, quan l'estiu hi semblava assegurat, no hi ha caigut gairebé ni una gota i en el nivell dels pous i corrents subterranis que baixen de les muntanyes de Prades, el proveïdor exclusiu, en les últimes setmanes hi ha hagut uns alts i baixos alarmants que fan témer que se n'acabi l'aigua. Tant és així que el 25 de juliol l'Ajuntament va fer un pregó oficial per advertir que hi podria haver talls si la població no en moderava el consum.

Però no tothom en sembla estar assabentat. “Talls? No ho sabia, però no m'estranya, aquí això és un problema endèmic”, diu el Marc des d'una altra terrassa al carrer Lluís Carulla. “Com que a la televisió no paren de dir que hi ha tanta aigua, sembla que la gent aquí no en sigui conscient”, reflexiona l'Ermínia a la piscina municipal, aquests dies plena de gom a gom. La font Major, al naixement del riu Francolí, està seca però sí que en ragen d'altres al poble, com la font Baixa, fet que sembla esmorteir la sensació de perill entre els espluguins. “Les disset fonts ragen tot el matí, i molta gent encara hi ve a buscar aigua, però a la tarda les tallen”, explica la Maria Teresa, del restaurant veí. Certament, el problema es toca en alguna conversa, però tampoc no sembla la preocupació principal a la vila.

“Seguim com estàvem, racionant tot el que podem. No hem hagut de tallar l'aigua però la situació és molt imprevisible, en qualsevol moment pot passar i ho hem de controlar, a veure si tothom hi ajuda”, raona el regidor de Serveis, Joan Amigó. El cabal que baixa de les Cent Fonts, que s'acumula al dipòsit de Sant Miquel, fa dies que gairebé s'ha aturat, i l'Ajuntament hi ha hagut d'injectar aigua des del dipòsit inferior de la Cometa, que recull aigua subterrània del Francolí. “Encara sort que, arran de la darrera sequera, els vam interconnectar i podem regular molt millor el servei, ara els tenim gairebé plens”, explica Amigó. Si els aqüífers naturals s'assequen del tot, els dipòsits no aguantaran gaire hores. D'on no n'hi ha, no en raja. I a l'Espluga, creuen els dits.