“Ho hem perdut tot”

El paisatge de Rasquera va patir el darrer gran incendi l'estiu del 1995, un foc que va cremar més de 5.000 hectàrees i que està ben gravat en la memòria de tots els veïns. Llavors, però, les flames van avançar més lentament, no amb la rapidesa i virulència dels darrers tres dies, en què gairebé han arrasat tot l'entorn d'aquest petit municipi de la Ribera d'Ebre. “Ho hem perdut tot”, és la frase que es repeteixen els veïns, que lamenten que els ramats de cabra blanca s'hagin quedat sense pastures, que les rutes senyalitzades per les serres s'hagin esborrat i que en lloc d'un paisatge verd, tot i que amb pins joves, la imatge sigui negra. “L'impacte sobre el paisatge natural és catastròfic”, va dir l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa.

Traslladar els ramats de cabra blanca dels corrals, que estan dintre el perímetre de l'incendi, és una de les prioritats dels pròxims dies. Cap del miler d'animals s'ha perdut, però sí que han patit perquè el fum va entrar dintre els corrals. “Els hem portat menjar per a un parell de dies, però la zona de pastures ha quedat calcinada”, va manifestar Pellisa. Tot i que només queden tres pastors a Rasquera, mantindran l'activitat. “Els pastors estan desfets però tornaran a començar com ho van fer disset anys enrere”, va assenyalar l'alcalde. Olívia Borràs, filla d'un pastor i presidenta de l'Associació de Ramaders de Cabra Blanca, recordava que fins a sis persones van defensar el corral del seu pare la nit de dimarts a dimecres. L'Ajuntament col·laborarà amb els pastors perquè es traslladen a un altre punt del municipi si és possible, o bé a Tivenys.

Laura Bladé també té un ramat de 100 cabres (lleteres), però aquestes viuen a l'estable i el corral no ha quedat afectat per les flames. La seua finca d'oliveres sí que ha cremat. “Tenim tot el terme perdut. Hem passat molta por i el paisatge de Rasquera és molt trist”, va lamentar Bladé. Ella, com altres veïns del municipi, sent “impotència” i es pregunta per què no es van enviar més efectius dimarts per sufocar el foc. “Si s'hagués actuat amb rapidesa quan es va donar l'alarma, potser l'àrea cremada no seria tan gran”, va apuntar. “Abans als incendis hi anaven voluntaris del poble, però ara ho volen fer tot els professionals”, va dir Carlos Benaiges, que té una finca d'oliveres cremades. Una finca que ja li va cremar fa disset anys i on va decidir no tornar a construir la caseta de camp. “Mira, s'hauria tornat a perdre”, hi va afegir. Tampoc Rosa Sabaté i Josep Voltes troben explicació. “És la tercera vegada que veig cremar la zona, però no m'explico que amb els mitjans que tenen avui en dia el foc hagi agafat aquesta dimensió”, va dir Sabaté, que té una finca de 5 hectàrees amb oliveres i un mas. “Encara no hem pogut veure l'afectació, però ben segur que les oliveres centenàries s'han cremat”, va preveure.

Des de la pista de Nàqueres del Perelló el paisatge també és desolador. L'incendi no ha afectat les pintures rupestres, però des del cim del Morral de Cabra Freixet (a més de 600 metres d'altitud) es veu tot calcinat i el ramat de bous que pasturava en aquesta zona va baixar cap al poble guiat per l'instint abans que es cremés. Les cendres al terra són de color blanc. “Quan els pins cremen per segona vegada es produeix una combustió completa i la cendra és blanca”, explicava un agent rural. I és que encara quedava algun pi que va sobreviure a l'incendi de l'any 1995.

Elaine Holt esperava al vespre poder tornar a casa. “El mas no està cremat però tot el voltant de la casa és negre”, va concloure.